El trobareu a les nostres prestatgeries per consultar-lo i traure’l en préstec amb la signatura: BETNO 7802
Hui vos presentem un llibre molt interessant que ens fa reflexionar sobre la religiositat des d’un punt de vista diferent al de la pròpia creença o la Sociologia, des de la perspectiva de la Biologia. Un aspecte poc freqüent en la nostra col·lecció bibliogràfica però important per completar l’anàlisi. De nou, els bibliotecaris no anem a ser els que vos parlem d’este títol, sinó el propi autor.
Primerament anem a començar amb les presentacions ja que molts de vosaltres, etnòlegs, antropòlegs i encisats per la cultura tradicional, potser no conegueu a este especialista en Psiquiatria que s’escapa de la nostra matèria d’estudi.
Adolf Tobeña és Catedràtic de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona i director del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal UAB. És Professor Visitant a l’Institute of Psychiatry (University of London) i a les Universitats de Groningen, Tel Aviv, Venecia i Córdoba (Argentina). Ha rebut el següents premis: Premi Ciutat de Barcelona, Ciència, 1992; Premi “Avui”, Periodisme Científic, 1991; Premi “Serra i Moret”, Civisme, 1994; Premi Europeu ”Estudi General”, Divulgació Científica, 2004 (Universitat de Valencia). Els seus últims llibres són: Anatomia de la agresividad humana, Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2001; Màrtirs mortífers: biologia de l’altruisme letal, Valencia: Bromera-PUV, 2005; Cerebro y poder, Madrid: La Esfera de los Libros, 2008; Píndoles o Freud, Barcelona: Columna, 2011; Mentes lúcidas y longevas, Bellaterra: PUAB- El espejo y la lámpara, 2012.
Tenim un cervell religiós? Haurem de llegir el llibre per saber-ho, a hores d’ara vos deixem amb la seua presentació.
Aquest assaig aborda els substrats biològics de les creences religioses tot proposant una incursió en els engranatges i sistemes cerebrals que fan brollar l’espiritualitat i les pràctiques religioses en la majoria d’homes i dones, arreu, així com les conviccions antireligioses i l’escepticisme ferreny davant les propostes transcendents.
En el passeig es repassen els avanços en les indagacions anatòmiques, moleculars i cognitives sobre els mecanismes explicatius de la tirada a les creences religioses i a les propensions descregudes.
A hores d’ara comença a albirar-se la possibilitat d’ancorar les inclinacions a l’espiritualitat, la transcendència i la devoció religiosa en circuits i engranatges singulars del cervell.
Aquest és, per tant, l’intricat territori a trepitjar malgrat que sovint es perd de vista el teixit nerviós i els sistemes neurohormonals per explorar les arquitectures de les rutines cognitives que secreta el cervell o els costums, valors i normes socials on de manera tan promíscua s’incardinen les creences i els hàbits devots.
Adolf Tobeña
L’autor ens ha passat este enllaç de l’article de Teresa Giménez Barbat, El cerebro incrédulo, publicat al bloc La tercera cultura : cultura 3.0. Llegiu-lo que vos animarà a la lectura de Devots i descreguts.
Segons la informació que ens ha proporcionat Adolf Tobeña el podreu trobar el proper dia 12 de febrer al Centre Octubre a “Espai ciència” en la celebració del Dia de Darwin per parlar de Devots i descreguts. Des del Centre Octubre ens han confirmat la programació per a eixe dia, ací la teniu.
Per acabar la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia li vol agrair a Adolf Tobeña la rapidesa en acceptar la nostra invitació per participar a l’Etnobloc. Ens agrada molt comprovar la disponibilitat dels autors per col·laborar amb la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia, ja siguen catedràtics d’universitat o investigadors locals.
Estem molt contents, fins aviat!
