Pessics del Marítim: vivències d’un poble arrelat a la mar

DAMIÀ, Yolanda; MARTORELL, Pep. Pessics del Marítim : vivències d’un poble arrelat a la mar. [València] : RomEditors, D.L.2013 (Novel)

El trobareu a les nostres prestatgeries amb la signatura: BETNO 6215 i recordeu que el podeu traure en préstec.

Yolanda Damià i Pep Martorell, dos enamorats del Marítim, són els responsables d’este llibre que acabem d’ingressar en la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia. Yolanda Damià és periodista, al seu twitter es presenta com a “Periodista de professió i contadora d’històries per vocació o defecte”, vos convidem a visitar el seu bloc per conéixer-la més.  Pep Martorell va nàixer al Cabanyal i començar la vida vora mar ha fet que siga el centre dels seus interessos. Ha escrit diversos llibres que parlen de  la vida social i cultural del Marítim i amb el títol Devocions marineres va guanyar el 12é Premi Bernat Capó del qual ja vos parlàrem a l’Etnobloc. A la Biblioteca podeu consultar tots estos llibres de Pep Martorell.

Els hem convidat a fer la presentació de Pessics del Marítim a l’Etnobloc i ací la teniu!
 
Sempre hi ha moments, vivències, emocions i records que pessiguen el cor i deixen empremta en l’ànima. Un grapat d’aquests detalls de vida són els que queden plasmats en PESSICS DEL MARÍTIM. Un pessic és una porció  d’una cosa que es pren amb els dits, no és molt gran però quasi sempre deixa empremta.

L’empremta que les festes, la mar, el futbol,  un dia de mercat o un temps d’oci, ha deixat i deixa cada dia entre la gent que viu i sent el Districte Marítim de València són els moments de vida que descriu PESSICS DEL MARÍTIM.

Perquè la vida no està feta només dels grans esdeveniments que ocupen les capçaleres dels diaris o reflecteixen els llibres, la història es nodreix dels fragments de la vida de cadascuna de les persones que composen la societat del Marítim, de la intrahistòria que descrivia Miguel d’Unamuno.

En PESSICS DEL MARÍTIM parla la gent del poble, el protagonista fil conductor del llibre són els testimonis que ens hi han permet descriure la vida en altres temps, amb l’únic objectiu d’identificar els seus sentiments en tot allò que hui tenim, defenem i que es manté viu als seus carrers.

Els records dels veïns ens conduïxen per les pedres que temps enllà foren edificis emblemàtics del nostre poble com ara l’estació del Grau (la més antiga de la ciutat), l’antic mercat a la Plaça del Dr.Llorenç de la Flor, la Casa de la Palmera, les escoles del Pòsit. Mirem enrere i sabem cóm eren i hui, en la ullada al present sentim cóm crida el silenci a què han sigut condemnats cases que hui són buits.

Espais que esperen recuperar l’icona que foren anys enrere com el Monument al Mestre Joaquim Sorolla o el Museu Marítim.

Cóm era una vesprada de cine al Marítim, cóm es vivia l’estrena de les grans produccions cinematogràfiques en uns carrers que acolliren fins a 10 sales diferents de cine és la descripció del temps d’oci d’un poble que alternava els seus moments de distracció amb una altra passió, un sentiment que va naixer al cor de la seua gent:  el sentiment granota i la passió futbolística d’una societat per un club de futbol que sorgeix a la vora de la mar: el Llevant U.E.

Les festes del carrer, les vesprades al Balneari de les Arenes, la platja com a escenari de vida amb una ullada a la vida als merenderos o les curiositats que marquen la quotidianitat de la gent de la mar són escenes inevitables en qualsevol història que retracte el passat i el present del poble del Marítim.