FERRERO, Raquel (coord.), Conversaciones antropológicas. València : Museu Valencià d’Etnologia : Universitat de València, 2013. (O oberta. Ciències Socials ; 206)
El podeu trobar a les prestatgeries de la Biblioteca-Centre de Documentació del Museu Valencià d’Etnologia amb la signatura: BETNO 7708
Als museus d’etnologia investiguem, conservem i difonem sabers i coneixements. Però a més a més, també ens formem. I sobretot fem afermament en què eixos sabers arriben a quanta més gent interessada millor. És per això que durant tres anys organitzarem cicles de conferències antropològiques. El resultat dels dos primers cicles l’hem recollit en el llibre que ací us presentem.
La proposta de les Etnoxerrades: converses des de l’antropologia al museu pretenia passejar pels grans temes sobre els quals l’antropologia s’ha interessat. I dic passejar perquè l’etimologia llatina de la paraula conversar ens parla justament de «donar voltes junts». Així, per passejar plegats, convocàrem grans conversadors i conversadores, destacats professionals en el món de l’antropologia, tant de dins com de fora de l’estat espanyol. L’afany era, com digué l’antropòloga Mari Luz Esteban, si no arribar a conquerir, almenys seduir les persones assistents amb els coneixements que l’antropologia és capaç d’oferir. O dit amb altres paraules, passejar junts per intentar prendre consciència del significat d’allò quotidià. Un significat que sovint resta ocult als nostres ulls i que, quan som capaços d’albirar-lo, pot transportar-nos a altres móns, per descobrir que també estan en aquest.
Si alguna cosa gran ofereix l’antropologia és la possibilitat de mirar d’una altra manera; l’opció de fer que les coses òbvies es tornen misterioses i que les certeses o raons deixen lloc als dubtes, bé siga permetent-nos veure d’altra forma allò que veiem quotidianament, bé siga fent-nos descobrir allò que no veiem. Aquesta altra mirada, instal·lada en la sospita, requereix distància per mostrar-se i demana un canvi d’actitud per conèixer allò que pensem conegut. Diríem que l’antropologia no es pregunta per les essències o per «el ser» dels fets socials (cosa que remetria a admetre una objectivitat que a hores d’ara sabem de totes totes inexistent), sinó que allò que fa la bona antropologia es preguntar-se per «el fer» dels subjectes en el seu discórrer quotidià. Més enllà de l’eficàcia «científica» de l’antropologia, el veritablement rellevant d’aquest camp del saber és el seu enginy per oferir una altra mirada rica en matisos i qüestionaments que no té qualsevol altra disciplina.
Altrament, i per parlar d’un dels conceptes axials de l’antropologia, l’epistemòleg i biòleg Humberto Maturana afirma que una cultura és una xarxa de coordinacions d’emocions i d’accions. Aquest maridatge genera un trenat particular entre l’actuar i l’emocionar per a les persones que viuen eixa cultura. Per a ell, les cultures són xarxes de converses. I va més enllà dient exactament, i açò és el que m’interessa assenyalar ací, que les diferents cultures, com a diversos modes de convivència humana que són, són xarxes de converses diferenciades. Així, una cultura es transforma en una altra quan canvia la xarxa de converses que la constitueix i la defineix. Donat aquest fet, podríem preguntar-nos, ¿com està hui en dia la nostra xarxa de converses?… una part d’aquesta xarxa de converses, que és la nostra cultura, està il·lustrada en aquest llibre. Que el gaudiu.
Raquel Ferrero i Gandia
Conservadora del Museu Valencià d’Etnologia
Si voleu visualitzar imatges de les Etnoxerrades ho podeu fer a través de la pàgina Flickr del Museu Valencià d’Etnologia
I recordeu que amb motiu del III cicle d’Etnoxerrades celebrat l’any 2012 la Biblioteca – Centre de Documentació va elaborar uns dossiers bibliogràfics sobre cada antropòleg que hi va participar i que podeu consultar a la nostra biblioteca digital a la que teniu accés des d’este bloc.
