L’any passat per estes dates vos parlàvem de la Sant Joan, la seua màgica nit i la bibliografia que podíeu trobar a la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia, així com vos donàvem la recepta de la coca de Sant Joan.
Este any hem revisat el sumari de … MONFERRER I MONFORT, Àlvar. La nit de Sant Joan. València: Consell Valencià de Cultura, 2000. (Minor; 52) – BETNO 3601 i ens ha fet gràcia parlar-vos un poc de les pràctiques endevinatòries que propicia la nit de Sant Joan. És un moment que la gent aprofita per esbrinar alguna cosa de com serà el seu futur en aquells aspectes que més importen, sobretot si tenen relació amb l’amor, la vida sexual i les riqueses.
Tindre amor i trobar marit…
Trobar l’amor vertader és una de les inquietuds de moltes xiques joves. Hui en dia trobar marit no és un desig tan fort com fa unes dècades per a les xiques però l’amor sempre és important en la seua vida i per esta raó en la nit de Sant Joan apareixen les pràctiques més estrambòtiques. Des de l’Etnobloc vos volem mostrar algunes d’elles per si les voleu fer servir, això sí si funcionen conteu-nos per favor com vos ha anat…
Per endevinar el nom del futur marit…
Postal de la nostra col·lecció d’ephimera
Cal posar tres paperets amb el nom de tres pretendents, ben plegats davall del llit en un got d’aigua (a Xixona i Ibi els guardaven davall del coixí) mentres es va dient:
“Sant Joan Baptista
apòstol i evangelista,
per la virtut que Déu t’ha donat
fes que isca el meu enamorat”
Al matí el paperet que porta el nom del futur marit apareixerà obert, mentre que els altres romandran tancats.
Una altra pràctica era ficar davall del coixí una carxofa i pensar amb el xic desitjat, si a l’alba apareixia oberta eixe seria el futur marit.
A Sinarcas es feia un ritual més màgic. Diuen que si una xica es posava nueta davant d’un espill dins d’una habitació a fosques, veuria la cara de la futura parella a l’espill. A Morella també es feia però amb una complicació: es posava una barqueta dins d’una tina d’aigua. Amb els llums apagats s’encenia un ciri davant d’un espill, i a les dotze en punt, si miraves el reflex de la flama apareixia il·luminada la cara del futur marit.
Per saber si et casaràs l’any següent…
Hi havia diverses tècniques per poder saber-ho, la més escampada era agafar una carxofa espigada, se li cremava un poc la part superior en la foguera de Sant Joan cremant només la pelussa i es posava dins d’una caixeta. Si a l’alba següent havia florit indicava que la xica es casaria l’any vinent encara que el xic no volguera i ni tan sols se li haguera passat pel cap.
A Xixona es documenta un altra tècnica, es col·locaven les puntes d’unes tisores entre els forats d’un sedàs i es feia girar, segons la direcció que prenguera el sedàs la resposta era positiva o negativa.
Per conéixer l’ofici del futur marit…
Es feia la prova de l’ou, consistia a agafar un ou i trencar-lo a les dotze de la nit de Sant Joan deixant caure la clara dins d’un got d’aigua. Segons la forma que tinga este líquid viscós es podrà interpretar les formes de les eines de l’ofici del futur marit. A Bellreguard part d’una cançó diu… També hi ha qui trenca un ou, el remeneja amb el dit i se li apareix el seu marit…
També es podia fer la prova amb plom fos i dir altres oracions com ara… Sant Joan Baptista, apòstol i evangelista, feu sortir l’ofici del meu enamorat
Tot açò ho hem tret d’un dels nostres llibres però de segur que coneixeu alguna pràctica molt arrelada al vostre poble. Voleu compartir-la amb nosaltres per ajudar-nos a trobar l’amor i un bon marit?
