Pel maig, cada dia un raig
Hui 3 de maig s’hem alçat de bon matí i molts carrers valencians estan decorats amb creus fetes de flor que ens deixen l’olor de la primavera. A moltes places i encreuaments de les nostres ciutats i pobles s’alcen estos monuments artístics que commemoren la trobada de la que semblava ser la creu de Crist a Terra Santa per Santa Hel·lena, mare de l’Emperador romà Constantí. Des d’aquell moment el dia 3 de maig ha estat dedicat a la Santa Creu.
A terres valencianes les creus estan presents al nostre paisatge per assenyalar cims i encreuaments de camins o marcar la partició dels termes i o bé apareixen soles o cobertes amb casalicis (creus cobertes). El dia 3 de maig era tradició anar en romeria o processó a estes creus i des d’ells beneir els camps i les seus collites.
L’evolució d’esta pràctica es va materialitzar en l’elaboració de monuments florals en forma de creus com les que podem veure estos dies als nostres carrers.
Actualment a la majoria de ciutats són les comissions falleres les encarregades d’esta festa. La ciutat de València té una forta tradició i l’Ajuntament convoca anualment premis a les millors creus a les quals únicament els demana com a requisit estar fetes de flor natural i fresca.
Un altra ciutat valenciana que té esta tradició molt arrelada és Borriana, la qual des de 1944 va decidir plantar creus el 3 de maig i des d’aleshores són les comissions falleres les encarregades de la festa. Des del primer moment l’Ajuntament va organitzar premis per a les millors creus, i l’any 1944 va ser el barri la Mota el guanyador.
Si voleu conéixer més a fons esta festa de la localitat de Borriana, passeu per la Biblioteca a consultar…
ARRIBAS, Julián. Les creus de maig. Borriana: Grup d’Estudis Històrics Fallers, [2008]
