ROCA GIRONA, Jordi (dir.) ; BODOQUE, YolandaMigrantes por amor : la búsqueda de pareja en el escenario transnacional . Alzira : Germania, D.L. 2013. (Antropo-lògiques ; 6)
El podeu trobar a la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia amb la signatura: BETNO 7513
Punxa ací per llegir un fragment
L’editorial Anagrama acaba de fer arribar a les llibreries un “nou” ( realtivament, va ser publicat en anglès el 1989) volum de Nigel Barley (1943), autor del que no cal dir res a cap lector interessat, ni que fora remotament, per la literatura antropològica. Més que autor de best-sellers, Barley és un veritable creador de long sellers, que fa dècades que venen resistint en el mercat, cosa gens fàcil tractant-se, més o menys, de bibliografia especialitzada.
La recepta de Barley (ben cert és que, en llibres posteriors als traduïts, hi ha un cert canvi) es ben coneguda en la literatura anglesa. Als seus llibres no hi ha res que no trobem, per exemple, als de Gerald Durrell o Chris Stewart i les seues aventures andaluses (flegma britànica, entorn exòtic, autoironia, en resum, humor anglès i, al cas de Durrell gotes de biologia i al de Barley pinzellades d’antropologia). Com ja hem comentat, l’obra que hui ens ocupa no és, precisament una novetat, i amb ella Barley abandona la temàtica vinculada amb Àfrica Occidental (amb la cultura dowayo en particular, que havia tractat als seus primers, i més famosos llibres, datats a la dècada dels huitanta, que són els que Anagrama havia publicat fins ara, amb l’afegit de Bailando sobre la tumba, aparegut originàriament el 1997) per iniciar la seua vinculació amb la cultura malaisia (amb la seua singular encarnación singaporesa) i amb Indonèsia, temes que han estat objecte dels tres darrers llibre de l’autor publicats entre 2006 i 2011, i que encara són inèdits en llengües peninsulars.
No és un deporte de riesgo tracta d’un viatge a l’illa indonesia de Sulawesi per entrar en contacte amb l’ètnia Toraja (minoria cristiana en el país amb major població musulmana del món).En aquells moments Barley era conservador del Museum of Mankind, secció antropològica del Britsh Museum, (per cert, des de 2003 es dedica plenament a l’escriptura cosa que ignora la biografia que poden llegir a la contraportada i on, per cert, es reprodueix una fotografia dels anys vuitanta, amb un Barley en la quarantena) i el seu viatge tenia com objecte aconseguir que uns artesans toraja accediren a construir al dit museu londinenc un dipòsit d’arròs tradicional.
Pel camí trobem, reflexions lleugerament incorrectes sobre el món universitari i el paper de l’antropòleg al tercer món, retrats irònics (el del professor holandés, el de l’expatriat britànic a Jakarta o el dels integrants del club anglés de Sulawesi), el relat dels fracassos en la convivència amb altres cultures (vegeu l’anècdota amb l’actor de teatre tradicional), una revolada pels costums toraja més coneguts (carn habitual de documentals turístico-antropològics) com ara, la lluita de galls (inevitable recordar Clifford Geertz), el sacrifici festiu de búfals o les costums funeràries dels Toraja (el fet que Bailando sobre la tumba, es publicarà en castellà abans, fa que el lector habitual de Barley tinga un cert deja vu). En resum, un llibre potser més deutor de les novel·les de campus d’un David Lodge, de les de Tom Sharpe, dels reportatges d’un Bill Bufford, dels llibre de viatges de Paul Theroux o, inclús, V.S. Naipaul, que del tractat antropològic, però de lectura fàcil i entretinguda.
