Hem ingressat a la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia una nova publicació de la Universitat de València amb la col·laboració del MUVIM que ens sembla important comentar-vos…
ARCHILÉS CARDONA, Ferran, ed. La regió de l’Exposició : la societat valenciana de 1909. València: Universitat de València, 2011. (Història oberta)
Este llibre té el seu origen en les jornades sobre “La regió i l’Exposició : la societat Valenciana de 1909”, celebrades els dies 14 i 15 d’octubre de 2009 al MUVIM.
No ens parla de l’Exposició Regional de 1909, ens descobrix la societat valenciana al voltant del 1909 i el primer terç del segle XX. L’obra, coordinada per Ferran Archilés, professor del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de València, centra l’anàlisi en la història política i cultural interpretades de manera conjunta. Tanmateix pren protagonisme l’estudi de la construcció de la identitat de la societat valenciana com el marc regional inserit en el de la nació espanyola de la Restauració. L’Exposició marca l’època en que es formava la identitat valenciana contradictòria i complexa que ha arribat als nostres dies.
Del seu sumari volem destacar…
MARTÍNEZ, Robert. Etnografia i regionalisme valencià : una reflexió a partir de Maximilià Thous Orts. pp. 169-192.
Ens sembla important resaltar este article per diverses raons; estudia el paper de l’etnografia valenciana en la societat del primer terç del segle XX, la figura de Maximilià Thous del que tant hem parlat els últims mesos i a més l’autor és el nostre company, Robert Martínez, Conservador del Museu Valencià d’Etnologia i col·laborador del nostre etnobloc. A ell li hem demanat una abstract del seu treball i ací el teniu:
“Com a la resta d´Europa, des de finals del segle XIX, comencen a aparèixer els primers intents de construir una identitat nacional valenciana. A diferència d’altres casos, l’aportació que des de l’etnografia s’ha fet a la creació de la “comunitat imaginada” ha estat poc reconeguda, de forma que els intents de bastir una identitat valenciana des d’ una perspectiva on la cultura “popular” i les “costums” tingueren un paper central no ha aconseguit un suport ni social ni intel·lectual sòlid. La figura de Maximilià Thous Orts, en la seua vessant de museograf, estudiós i activista de la cultura “popular” resulta paradigmàtica per tal d’esbrinar l’ús de conceptes com parentiu, etnia i nació en els discursos que sobre la identitat valencianes que empraven a primeries del segle XX, tant el populisme blasquista com els intel·lectuals burgesos de la Renaixença. Poques figures com la de Maximilià Thous Orts mostren la complexitat i la hibridació de discursos sobre la “qüestió valenciana” , que sols des d’una visió apriorística, poden entendre’s com a portadors d’ideees de comunitat diametralment oposades.”
Esperem que vos motive la seua lectura, que el compreu a les llibreries o passeu per la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia a consultar-lo i traure’l en préstec. La seua signatura és: BETNO 7273
Vos esperem!
