ROCA GIRONA, Jordi (dir.) ; BODOQUE, Yolanda… [et al.]. Migrantes por amor : la búsqueda de pareja en el escenario transnacional . Alzira : Germania, D.L. 2013. (Antropo-lògiques ; 6)
El podeu trobar a la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia amb la signatura: BETNO 7513
El darrer número de la col·lecció Antropo-lògiques és una obra col·lectiva dirigida per Jordi Roca Girona amb el següents autors: Yolanda Bodoque, Marija djurdjevic, Lidia Martínez i Montserrat Soronellas.
Jordi Roca Girona és doctor en Antropologia per la Universitat de Barcelona i professor del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgil. La seua línia d’investigació ha estat centrada en els estudis de gènere, en els d’antropologia industrial, del treball i de l’empresa, en els dels relats biogràfics i de la memòria i en el de les tècniques qualitatives.
Actualment el seu treball es centra en la recerca sobre les migracions per amor i els matrimonis mixtos.
Amb la resta d’autors que formen part del grup d’investigació ha publicat altres articles com ara :
Roca Girona, J.;Soronellas Masdeu, M; Bodoque Puerta, Y (2012); “Migraciones por amor: diversidad y complejidad de las migraciones de mujeres”. Papers : revista de Sociología. Núm. 97(3), pp. 685-707. Accés al text complet. El podeu trobar a la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia amb la signatura BETNO PP 0014
O llibres com:
Roca, J.; Martínez, L.; Bodoque, Y.; Djurdjevic, M.; Soronellas, M. Amor importado, migrantes por amor: la constitución de parejas entre españoles y mujeres de América Latina y de Europa del Este en el marco de la trasnformación actual del sistema de género en España, memoria de investigación, Madrid: Ministerio de Igualdad. Secretaría General de Políticas de Igualdad. Instituto de la Mujer, 2008 Accés al text complet
Jordi Roca ens ha enviat esta presentació de Migrantes por amor. Vos deixem amb les seues paraules:
El fenomen migratori és tan antic com la mateixa humanitat. Des que existeixen les Ciències Socials aquesta experiència humana, amb connotacions demogràfiques, econòmiques, polítiques, socials, etc. que és la migració ha estat objecte d’atenció per a bona part dels seus integrants. Al llarg del segle XX, la majoria d’estudis sobre migracions partiren de la base, inqüestionable, de què el fet migratori es caracteritzava per dos grans aspectes: 1) es tractava d’un fenomen que responia únicament i exclusiva a motivacions de caire econòmic –és a dir, la gent anava d’un lloc a un altre per tal de trobar feina i millorar les seves condicions de vida; i 2) el procés era protagonitzat fonamentalment pels homes –dones i nens/es anaven a remolc de l’home-pare proveïdor i tenien una posició passiva en aquest afer-. Aquesta caracterització del fenomen migratori estava d’acord amb el que el model hegemònic de relacions de gènere establia.
Cap a finals del segle passat, les migracions i la mobilitat en general, esdevenen cada cop més intenses, degut, entre altres coses, a l’augment de les possibilitats de moure’s –viatges low cost, mobilitat virtual o electrònica, establiment d’una societat de consum i electiva, etc.- que l’anomenada globalització promourà i encoratjarà com a senya d’identitat. En aquest escenari, el fluxe de mercaderies, capitals, idees, persones, etc. serà cada cop més i més gran i intens. No només això: les motivacions que menen la gent a moure’s d’un indret a un altre ja no són –de fet tampoc ho eren abans, però es feia difícil veure-ho i assumir-ho- només de caire econòmic ni les mobilitats no són tampoc eminentment i exclusiva protagonitzades pels homes. En aquest context apareixen, doncs, migracions de diferent mena: d’estudiants, de jubilats, mediambientals, de professionals qualificats…. i entre elles, també, les que nosaltres hem anomenat migracions per amor.
Entenem, amb aquesta etiqueta, aquella mobilitat migratòria que fa una persona per a formar una parella sentimental estable amb una altra, donant lloc generalment a allò que hom anomena parelles mixtes o binacionals, és a dir, una parella sentimental formada por dos cònjuges pertanyents a països diferents. De parelles mixtes o binacionals n’hi ha hagut sempre, però és en aquesta darrera fase migratòria ubicada en el context del nou ordre global conegut com a globalització que hem assistit a la seva proliferació.
El nostre treball, que recull el llibre de referència, presenta la realitat d’aquest fenomen de les migracions per amor i la constitució de les corresponents parelles mixtes a Espanya. Ens centrem, concretament, en aquelles parelles heterosexuals formades per un home espanyol i una dona de nacionalitat no espanyola, que són les més nombroses a l’estat espanyol. La nostra aproximació a aquest fenomen, del qual en tenim dades estadístiques per a Espanya des de l’any 1996, tot i que la més gran embranzida quant a número es produeix a partir de la primera meitat de la dècada de 2000, focalitza de manera important l’atenció en la dimensió que té a veure amb el gènere. El fet que siguin els homes espanyols els qui cerquin de manera més important una esposa estrangera ens va fer pensar que les qüestions que tenien a veure amb el gènere podien resultar importants per a explicar el fenomen. En aquest sentit, la nostra hipòtesi principal va ser que aquesta preeminència dels homes espanyols sobre les dones espanyoles en la formalització d’unions mixtes, lligada a les principals nacionalitats d’origen de les seves esposes (brasileres, russes, dominicanes, veneçolanes….), podia venir a exemplificar, en alguna mesura, un procés de resistència d’alguns homes espanyols enfront de les transformacions en el sistema de gènere espanyol protagonitzades principalment per les dones espanyoles en les darreres dècades (incorporació al mercat laboral extradomèstic i als nivells superiors d’educació i major control sobre els processos de reproducció). D’aquesta manera, alguns homes, reaccionarien a aquest procés tot cercant un model de dona que, a diferència del model creixent de dona espanyola, prioritzés la família sobre el treball i el corresponent rol de mestressa de casa sobre el de dona treballadora. És a dir, cercarien un prototipus femení suposadament més dòcil i tradicional que el de la dona espanyola actual, amb qui poder mantenir unes relacions de gènere de caire desigual.
En el nostre estudi abordem, en efecte, les motivacions dels homes espanyols i de les seves parelles estrangeres per a cercar-se, les modalitats i vies de la cerca, les característiques del nuviatge i les dimensions principals dels àmbits públic i privat d’aquestes parelles. De forma general podem assenyalar que, tal i com apuntava la nostra hipòtesi, una bona part dels homes espanyols que cerquen una parella estrangera –especialment aquells homes majors de 40 anys i els vidus i divorciats- ho fan moguts pel desig de trobar una dona de tarannà més tradicional. Però també hem de dir que una gran part de les dones estrangeres que són trobades per aquests homes espanyols, i que al seu torn també els busquen, declaren que una de les raons principals per fer-ho és trobar un home amb qui mantenir unes relacions de gènere més igualitàries que les que els esperarien si formessin una parella amb un home del seu país d’origen.
Pel que fa a les modalitats de cerca hem constatat que principalment s’utilitza el recurs de l’entorn virtual d’internet, bé sigui a través de diferents xats especialitzat, bé a través d’agències especialitzades que operen per aquest mitjà; o bé els viatges de caire turístic amb finalitats sentimentals. El període de nuviatge, que acostuma a ser breu, també es realitza per aquests mateixos mitjans.
Un cop constituïda la parella, les relacions amb les famílies, parents i amistats dels respectius cònjuges no sempre resulten fàcils, donat el pòsit de suspicàcia que aquestes unions han generat i generen sovint entre l’opinió pública –que les anomenen despectivament matrimonis per interès, de complaença, blancs…-, i tampoc ho és la relació de la persona immigrada amb els seus i les seves compatriotes, de qui se sent diferenciada per la naturalesa també diferent de la seva migració. Una naturalesa que fa que la seva incorporació a la societat de destí sigui molt més fàcil i efectiva que la de les seves i els seus compatriotes però també alhora més depenent –del marit- la qual cosa fa que ella esdevingui també molt més vulnerable.
El treball està bastit emprant una metodologia de caire bàsicament qualitatiu, per la qual cosa les pàgines del llibre estan farcides de testimonis de primera mà d’un nombre ampli –més d’una setantena- d’homes espanyols i dones estrangeres que formen part d’aquestes anomenades parelles mixtes.
Posteriorment a aquest estudi que presentem en aquest llibre, hem abordat també les parelles formades per dones espanyoles i homes estrangers i, ara mateix, hem començat a estudiar les parelles mixtes amb un cònjuge espanyol –sigui home o dona- que viuen des de l’inici de la relació a l’estranger o hi han anat a viure després d’un temps vivint a Espanya.
