CIVERA JORGE, Míriam. Alcublas en la cocina. [Alcublas : Ayuntamiento], D.L. 2016. (Alcublas escribe ; 15)
El podeu trobar a les prestatgeries de la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia amb la signatura: BETNO 8743
Míriam Civera Jorge és llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València i Estudis de Tercer Cicle -Diploma d’Estudis Avançats (DEA)- en Comunicació Política i Mitjans de Comunicació. Des de 2005 és professora associada de la Universitat de València, on ha impartit docència a les titulacions de Comunicació Audiovisual, Periodisme i Enginyeria Multimèdia. Així com al DEPU “Producción y Realización de Programas Radiotelevisivos”. De 2001 a 2008 ha treballat com a productora, realitzadora i editora de continguts a nombrosos programes de RTVV vinculats amb el patrimoni i la cultura valenciana com Trinquet, A què juguem?, De festa o la sèrie documental Furtius de la historia. A setembre de 2008 arrenca i fica en marxa el projecte de LevanteTV com a cap de producció, on ha treballat fins a l’actualitat produint els informatius, programes de la cadena, retransmissions esportives, directes, així com la sèrie d’animació infantil “Bona Nit” de 365 capítols protagonitzada per un muppet apodat Ulleretes. A més, ha sigut la sots directora de la cadena durant 4 anys, des de gener de 2013 fins a gener de 2017.
Productora de retransmissions esportives per Audiovisual Sport, Mediapro i Bein Sport Durant 10 anys (2006-2016).
Ha sigut corresponsal de les comarques de La Serrania i El Racó d’Ademuç al diari Levante-EMV des de desembre de 2003 fins a juliol de 2009. Col.laboradora de la revista “Fiesta y Sociedad” des de 2005 fins a l’actualitat on escriu sobre festes singulars valencianes.
Sobre Alcublas en la cocina:
“Deia el metge grec Hipòcrates, qui, ni més ni menys, va introduir fa 2.500 anys l’ètica en la medicina: «que el menjar siga el teu aliment i l’aliment la teua medicina». I del menjar, eixa medicina natural de cada dia, entesa com un procés que va des de la selecció d’ingredients, la seua elaboració, transformació, nomenclatura i ingestió, parlem en este llibre. Perquè l’elaboració del menjar és fruit d’una cultura social particular de cada lloc on es mesclen tradició i evolució i perquè una societat és la seua economia, les seues tradicions, els seus costums, la seua climatologia, la seua geografia però, en el seu sentit ampli, una societat també és el que menja, com i amb què ho elabora i com ho definix.
Sequillo
El llibre conté quasi un centenar de receptes facilitades per una trentena de dones alcublanes amb les particularitats lingüístiques pròpies d’este municipi i de la seua comarca. Influenciades per la seua pertinença a València i, sens dubte, per la seua proximitat a Castella la Manxa i Aragó. Està estructurat a manera de calendari local, contextualitzant els plats en el marc festiu i temporal corresponent. L’índex permet agrupar les receptes en blocs d’arrossos, plats de cullera, aperitius, dolços…Des de singularitats locals com la mona tapada, el sequillo, la caldera alcublana, els congretes o el rotllo d’ametles amb corfa… Fins postres tan refinats com la gelatina de codony.
Gelatina de membrillo
L’activitat agrícola i la seua associació amb la climatologia han tingut una important rellevància per ser el motor econòmic principal. Açò es plasma en l’elevat número de vocables particulars d’este àmbit, que han passat al seu torn a expressions populars, endevinalles, floretes, cançons, refranys i receptes de cuina, que ens adonen de com l’economia, en este cas l’agrícola, influència en la parla. En els més de cinquanta anys que disten de la publicació de Llatas (1959) a esta, el lèxic d’estos territoris s’ha adequat moltíssim més a la normativa gramatical del castellà per la influència d’un major nivell educatiu dels seus veïns, la televisió, els transports i l’avanç, en general, de la comunicació. A pesar d’això, molts dels vocables recopilats presenten incorreccions o barbarismes característics d’esta comarca: com el canvi del gènere dels substantius, els diminutius formats a través del sufix –ico i–ete; peculiaritats fonètiques (ansa), gerundis derivats del pretèrit, la desinència –amos de la primera persona de plural del pretèrit indefinit es continua canviant per –emos (plantemos, cenemos, cavemos, echemos…).
En el lèxic podem apreciar una clara influència del valencià i l’aragonés. Una parla, el xurro, que ara s’està reivindicant com una peculiaritat del nostre territori. Esta relació hem tractat de reflectir-la alhora que realitzàvem el treball, per a això, junt amb cada paraula hem col·locat la seua referència en valencià i/o en aragonés perquè poguera observar-se millor la relació. Per a una anàlisi filològica profunda, ens remetem a les obres de Gargallo (2004) i Llatas (1959).
Este llibre forma part de la col·lecció etnogràfica “Alcublas escribe”, que és una joia local que ha permés publicar estudis universitaris, extractes de tesis doctorals, treballs de camp, plasmar per escrit la tradició oral però, sobretot, unix en el sentiment comú d’amor a unes arrels i ens permet continuar coneixent la història d’Alcublas i als seus protagonistes. Este llibre és el número quinze d’una col·lecció variada, de la prosa a la poesia, que va arrancar en 2007 amb una publicació sobre Jocs Tradicionals d’Angel Gómez i Míriam Civera Jorge.
A este títol li seguiren: La villa de Las Alcublas en los sigos XVII y XVIII de Jose Luis Alcaide Verdés; La piedra de Alcublas de JL Alcaide; Sociedad Unión Musical Alcublana. 125 aniversario de Dolores Domingo Comeche, MªAmparo Civera Domingo i Salvador Saez Cifre; Estelas en el cielo. Alcublas, 1938 de Francisco Teruel Navarrete; Versos bajo el trillo de Ramón Gil; Estudio de la arquitectura del agua y de la arquitectura rural en Alcublas. Estudio y evaluación del paraje natural de La Solona-Barranco Lucía de Jose Luis Alcaide, María Santolaria Mañes i Francisco Teruel Navarrete; Lindes y Mojones de Miguel Fernández Aragón; Las vías pecuarias como patrimonio de La Serranía: Ramales alcublanos de la Cañada Real Aragonesa, de Francisco Gil Alcaide; El tiempo compartido. El calendario festivo de Alcublas de Jose Luis Alcaide Verdes… Entre altres. També ha permés publicar les diferents obres presentades a les quatre primeres edicions del Certamen de Relatos Breves “Las Alcublas”. Una miscel·lània narrativa carregada de records, vivències i molt sentiment. Com el que desprén “El prisionero 4565: no te conocí pero te escribo” de Enrique Latorre Civera, ganador local de la edición de 2013.”
Míriam Civera
Per si voleu saber més ací teniu esta notícia al Levante. Des de la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia li agraïm encaridament a Míriam la seua amabilitat per fer-nos arribar un exemplar d’este llibre i poder tindre’l a disposició dels usuaris, així mateix també li volem agrair la seua bona disposició per participar a l’Etnobloc. Ara ja sabeu que si voleu consultar i traure en préstec este llibre ho podeu fer a la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia.
Us esperem!
