A hores d’ara, ja són més de 1500 els mems que hem arreplegat a la Biblioteca de l’ETNO Museu Valencià d’Etnologia, una gran part d’ells en valencià. Quan vam començar a recopilar-ne el passat mes de març al Pinterest, desconeixíem que una collita tan fructífera ni tampoc no sabíem que, malauradament, el fenomen de la pandèmia del coronavirus s’allargaria tant de temps i d’un manera tan crua.
Per això, també han crescut les subcarpetes, entre les últimes creades trobem: Arriben les vacunes, S’acosta Nadal o Toc de queda, és a dir, aspectes que destaquen i que tenen ressò en mans dels creadors dels mems. Per altra banda, veient el que ens envolta, no és difícil endevinar que, per desgràcia, és possible que obrirem subcarpetes per a les properes Festes de la Magdalena o de les Falles.
Dins del nostre afany, i de les nostres activitats, per a continuar amb la nostra tasca de recopilar, d’ordenar, d’organitzar i de posar a disposició del públic el material, el passat dia 31 d’octubre, Amparo Pons i Carles Penya-roja, van acudir a Memètika 2020, la celebració de la II Trobada de mems en valencià, organitzat per Plataforma per la Llengua, que va transcórrer al Centre Octubre, antic edifici d’El Siglo Valenciano.
La jornada va ser encetada per Carles López Cerezuela, expert en comunicació multimèdia, inspirador de la jornada i creador, a més d’altres coses, de Mems en valencià al Facebook. Carles López va parlar de l’expansió dels mems com una manera d’expressió molt estesa, revolucionària, que havia també experimentat un augment pel que fa a l’ús del valencià.
Va tractar, a més, sobre la importància d’ampliar aquesta tendència a l’escola, que els mems, i la seua manera d’expressar missatges i reinterpretar la realitat de forma humorística o crítica, eren com una adaptació moderna de les Falles. Es va reflexionar sobre els mems i la realitat tan difícil que ens rodeja i, fins i tot, sobre la inquietud de dirigir-se a un públic amb mascareta que, realment, no se sap si et segueix o que sent, ja que no se li pot veure el rostre en parlar.
Seguidament, Amparo Pons, cap de la Biblioteca del l’ETNO Museu Valencià d’Etnologia, va explicar com se li va ocórrer a l’equip de la biblioteca la possibilitat de reunir un patrimoni cultural tan fugaç com són els mems. Pons ens va referir a la raó per la qual una institució pública se n’havia de preocupar, ens va familiaritzar en l’aparell conceptual de la comunicació per tal d’acostar-nos al fet d’aquesta mena de manifestació cultural, del seu significat social. Així mateix, va comentar els diferents subgrups temàtics que componen Els valencians i el coronavirus: els mems, és a dir, la recopilació de mems mostrada al Pinterest. Un document molt important que va destacar Pons va ser la xerrada Folklore de confinament, donada en línia per Jaume Guiscafrè, filòleg mallorquí, el passat dia 13 de maig, organitzat per Fundació Mallorca Literària, on el ponent reflexiona sobre els mems com una continuació, dins de grups concrets i propers, de la comunicació social davant dels fets que ens rodegen.
Per la seua banda, Carles Penya-roja va explicar a la concurrència com es gestionen els mems, la manera d’aconseguir-ne (en grups familiars, d’amics o de companys de treball), de les cerques per Internet per a trobar-ne i on es fan principalment, de la necessitat d’obrir nous subtaulers per tal de plasmar-hi noves tendències dins de les preferències dels memers les quals, al seu torn, van al ritme de la realitat que marca el coronavirus. Es va fer una introducció a cada subtauler, usant diversos mems com a exemple. el mem de la portada (Entre el bé i el bar), per exemple, tenim una mostra ben viva de mem fet ipso facto. Mentre Carles Penya-roja exposava, algun “memer” va confeccionar i penjar aquest exemple, fent referència a un altre creador de mems @suecanismes.
Davant de la pantalla tenim, a l’esquerra, Amparo Pons i, a la dreta, Carles López Cerezuela
Durant el matí, a banda, vam fer un refrigeri, on es va departir i estretir llaços entre els ponents i el públic. La majoria del públic assistent tenia entre 16 i 37 anys, i hi eren molts dels creadors actuals de mems en valencià. D’aquesta manera, van explicar que els mou a fer-ho, el ressò que tenen a les xarxes socials i les seues experiències, algunes anècdotes i les diferents tendències que hi ha dins d’aquesta manera d’expressar-se. Tot, innegablement, des del punt de vista de la ironia i de l’humor valencians.
Els assistents són actius en diferents xarxes socials: Facebook, Instagram o Twitter. I cal remarcar que, després de la jornada, gràcies a ells, l’equip de la biblioteca va descobrir una sèrie de jaciments de creació de mems que s’han incorporat, a poc a poc, a la nostra recopilació. Els creadors tenen les següents adreces: a @culleraball, @horta_valenciana, @kalebarraka, @peimpampum, @valencia._.ball, @valencianismes i, per últim, @xufet.
Part de l’equip de Kalebarraka davant d’una selecció de mems seus, en una exposició, que s’està desenvolupant ara, al Centre del Carme Cultura Contemporània
Per acabar, cal destacar que els membres de @kalebarraka (v. foto de dalt) han presentat part de la seua producció en l’exposició Obertura de reüll, 1990-2020: cultivar, compartir, practicar: de representacions, pràctiques i contextos que s’exposa al Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) i que va començar el 18 de desembre proppassat.
Equip de la Biblioteca de l’ETNO Museu Valencià d’Etnologia
