El proper 28 de febrer el Museu Valencià d’Etnologia inaugura la micro exposició Falles en 3D, un projecte fotogràfic en 3 dimensions de Miquel Montserrat Antolí sobre la falla Ferros – J. Bautista Perales, en el barri de Camins al Grau de València.
Amb esta mostra el Museu vol donar la benvinguda a la festa ritual de la ciutat de València, la festa de Les Falles.
Ací teniu la invitació a l’exposició i com no podia ser d’altra manera en 3D. Cal traure les ulleres roges i blaves per poder veure com els fallers i falleres ixen de la imatge, com li passava al Sant Vicent del cartell de l’exposició permanent.
I si no en teniu podeu apropar-vos a l’exposició que de segur vos faciliten unes per poder visitar-la.
Esta fotografia ens ha fet pensar en com passa el temps i com canvia el tractament de les Falles, així que hem consultat el nostre catàleg per cercar alguna publicació que ens donara una imatge més analògica de la festa i hem fet esta troballa que ens ha semblat prou interessant.
En les seues pàgines hem trobat esta advertència sobre els drets d’autor així que anem a referenciar ben bé este llibre per no tindre problemes…
Album fallero : dedicado a propagar las típicas fiestas falleras y grandezas valencianas. Madrid: Rivadeneyra, 1933 – BETNO OR 366
(Es tracta d’un obra de referència (OR) que no es pot prestar però si podeu consultar-la en sala dins de l’ample horari de consulta)
L’any 1933 es plantaren 63 falles a la ciutat de València i per primera vegada l’Ajuntament va acordar dividir-les en dos seccions. La primera estava formada per aquells monuments que tenien un pressupost superior a les 3.000 pessetes (18€ per si de cas algú ha oblidat el valor de la pesseta) i la segona per als que no arribaven a esta xifra. Si pensem que al 2011 podien arribar les de secció especial a valdre 190.000€, si que han canviat les coses, no hi penseu?
A les pàgines 125-126, José María Esteve Victoria signa un article on es parla de l’evolució dels premis des de l’any 1929 i quin és el repartiment el 1933, l’any en què es crearen les dos seccions.
Es pot consultar el programa oficial que començava el dia 12 de març fins el dia 19, els esbossos de totes les falles que es plantaren eixe any als carrers valencians, la ubicació de totes elles, així com l’elecció de la fallera major de l’any que potser vos cride l’atenció.
La figura de la Fallera Major de València va nàixer només dos anys abans, el 1931. Leonor Aznar va ser l’elegida el 1933 i l’acompanyaven 3 dames d’honor, no existia encara la cort ni tampoc la fallera major infantil, mireu-les en esta imatge de la pàgina 39 van amb vestits llargs de color blanc el dia de la seua elecció, res semblant a l’actualitat…
Però si podem trobar coses que no canvien, la política dins la sàtira de les falles…
“Lo mismo cae en esta redada el lisiado popular que arrastra su epilepsia o su imbecilidad, que el político y el encumbrado, mimados por todas las musas de la Fortuna y de la Gloria. Uno de los más favorecidos por la iconografía fallera ha sido siempre el Conde de Romanones. El fuego termina siempre con todo, y sobre el innegable valor político y pedagógico de este expiatorio auto de fe parece que se dibuja – con letras de fuego – la advertencia jocunda y funeral del Sic transit…”
No sols ens parla este Album fallero de les Falles si no d’història, arquitectura, disseny, publicitat, economia, comerç… Està ple d’anuncis de tot tipus de tendes i empreses valencianes, així com de fotografies molt il·lustratives de la València dels anys trenta.
No heu de perdre-vos la consulta d’esta meravella de l’any 1933, ací sols hem fet una selecció i ens hem quedat amb este anunci de pàgina sencera de l’empresa de mosaics Nolla que es localitzava a Meliana i una fotografia aèria de l’example de la ciutat on si vos fixeu notareu uns grans canvis i reconeixereu la Gran Via, el Mercat de Colom o el Palau de Justícia.
