VIZCAINO, A.; MACHAUSE, S.; ALBELDA, V. ; REAL, C. (coords.) Desmuntant Lara Croft : dones, arqueologia i universitat. Saguntum : papeles del laboratorio de Arqueología de Valencia. València : Universitat de València, 2014. (Extra; 15)
El trobareu en la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia amb la signatura: BETNO 8078 i el podeu traure en préstec!
Potser esteu pensant que una publicació del món de l’arqueologia no hauria d’estar en un bloc sobre etnologia i cultura tradicional. I si mirem un poc més enllà? Així ens trobarem amb una publicació que parla de dones professionals vinculades a la Universitat de València. Potser des d’este punt de vista sí entre dins dels nostres esquemes de publicació per a l’Etnobloc, amb un vesant antropològic i de gènere en què no ens havíem fixat fins ara. A més a més, si ho publica una grup de gent com Espiera, és perfecta per a Etnobloc. Des de l’inici del nostre viatge blocaire, ens ha agradat mostrar com hi ha formes alternatives de treballar de manera col·laborativa des de fora de les institucions. Com els joves investigadors troben fórmules innovadores per dur a terme projectes frescs que fugixen de l’arquetip principalment universitari. I este, creieu-nos, n’és un gran exemple. D’altra manera, ¿qui s’haguera atrevit a trencar la tradicional coberta de la revista Saguntum i fer esta edició tan bona?. Només, gent en ganes de fer les coses d’altra manera.
Per la nostra especialització, el tractament que li donem a esta publicació en la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia és molt diferent al que li donen les nostres companyes de la Biblioteca del Museu de Prehistòria de València. Com en el nostre cas no tenim la revista Saguntum, no considerem este número com a part d’ella, sinó que el considerem com a monografía. És per esta raó que el tenim no sols per a consulta en sala, sinó també amb la possibilitat de poder traure’l en préstec.
Ja fa molts mesos, demanarem a Espiera que ens presentaren esta monografia en l’Etnobloc, però per culpa nostra encara no havíem pogut fer-ho, ells ben saben tots els motius. Com ja anàvem endarrerits en la publicació de l’entrada, des de la Biblioteca vam pensar que la setmana de la dona era un bon moment per poder donar-li llum a este projecte i alhora donar de nou l’opció de publicitar este treball, quasi un any més tard continua sent notícia. Esperem que ens perdonen per l’endarreriment.
Sense més vos deixem amb ells, són els millors per fer les presentacions:
«Segons el diccionari, una espiera és una obertura en una paret o en una porta feta per observar des de dins allò que passa fora. Quan mirem a través d’ella podem vore tot el que hi ha a l’altre costat, anticipant qui ve a visitar-nos. Però, què passaria si férem l’acció inversa, si des de fora miràrem per l’espiera les coses que oco
Espiera. Compartint Coneixements Arqueològics naix de les inquietuds d’un grup d’arqueòlegs/es formats a la Universitat de València preocupats per la situació de l’arqueologia al nostre territori, i les seues mancances a nivell acadèmic, professional, institucional i social.rren dins? D’alguna manera nosaltres, els que ens dediquem a l’arqueologia, és el que fem: observem a través del treball arqueològic la vida de les persones al llarg de la història i obrim, així, les portes del nostre passat.
Què volem fer?
Al llarg dels nostres anys de formació acadèmica i de pràctica professional, hem tingut l’oportunitat de detectar i, en moltes ocasions, viure en primera persona, les deficiències que pateix el desenvolupament del treball arqueològic. Unes mancances que s’observen a nivells molt distints, tots ells fonamentals:
- A l’àmbit acadèmic constatem que hi ha una desconnexió total entre allò que s’ensenya a la universitat i allò que després trobem en la realitat. A més, els nous plans d’estudis no fan més que empitjorar la situació en reduir l’oferta d’assignatures d’especialització, arribant al punt de no poder gaudir d’un grau en Arqueología al sistema universitari valencià.
- A l’àmbit de l’administració pública, els processos burocràtics juntament amb una falta de claredat en els criteris i, sobretot, la inexistència de l’estatus professional d’arqueòleg/a, no fan més que entorpir i dificultar el correcte desenvolupament del nostre treball.
- A l’àmbit institucional considerem que en la majoria dels casos les decisions i actuacions sobre el patrimoni, i concretamente l’arqueològic, estan innecessàriament lligades als interessos polítics i no als interessos reals de la societat i de la investigació. Tot açò provoca la selecció d’un patrimoni i la marginació d’un altre, destinant aqust últim al deteriorament i, sovint, a la destrucció.
- A l’àmbit de l’arqueologia de salvament, degut a les complicacions derivades de les relacions entre institucions, administració i empreses encarregades de la intervenció, el treball arqueològic es converteix en un simple tràmit, veient minvades les possibilitats professionals, investigadores i de difusió en privar-lo d’anar més enllà del treball de camp i en vore’s en l’obligació d’ajustar-se al ritme que marquen els promotors.
- A l’àmbit social és evident que hi ha un desconeixement per part de la major part de la societat sobre què és l’arqueologia i quin és el treball dels arqueòlegs/es, conseqüència en gran mesura de la falta d’interés i de formació dels sectors implicats en l’arqueologia a l’hora de comunicar amb el públic. Considerem que este és un dels grans mals de l’arqueologia, atés que el patrimoni arqueològic és un bé que pertany al conjunt de la societat i, per tant, no hauria d’estar limitat ni el coneixement, ni l’accès ni el gaudi d’aquest.
Les nostres experiències en la pràctica arqueològica ens han conduït a mantindre una actitud crítica envers aquesta situació, i és per això que ens proposem una sèrie d’iniciatives per tal d’ajudar a millorar-la. Iniciatives centrades en els següents punts:
- Recerca i producció de coneixement: a través de l’organització de jornades, grups de discussió, tallers, visites, xerrades… volem generar noves idees i xarxes de treball, sempre des d’un punt de vista multidisciplinar i buscant la inclusió de tots els agents que intervenen en l’arqueologia.
- Difusió: un dels principals objectius de l’associació és compartir els coneixements arqueològics amb els públics, professionals i no professionals, buscant la participació activa i apostant per les noves possibilitats que ofereix la web 2.0.
- Actuació: com a col·lectiu preocupat per la situació del patrimoni valencià, una de les nostres vies de treball serà la concienciació ciutadana i la implicació activa en la preservació dels béns patrimonials en perill.
Entenem que l’arqueologia ha de consolidar-se com a disciplina professional i tindre una clara vocació pública, i per això és fonamental que tots els sectors implicats, des de la universitat, passant per les institucions i administracions, les empreses privades i, sobretot, el públic, comencen a entendre’s mútuament i a treballar de forma conjunta. Des d’Espiera pretenem, en la mesura de les nostres possibilitats, potenciar un nou espai d’enteniment.
MONOGRAFIA: Desmuntant Lara Croft. Dones, Arqueologia i Universitat
Aquesta monografia és el resultat de l’activitat Desmuntant Lara Croft. Dones, Arqueologia i Universitat, un projecte que es plantejà com una retrospectiva sobre el paper de les dones en l’Arqueologia valenciana, concretament en la trajectòria del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València, des de la seua fundació com a Laboratori d’Arqueologia en 1924 fins l’actualitat. La intenció d’aquesta publicació és que tota la informació, el material gràfic i els resultats derivats del projecte queden recollits i siguen accessibles per a tothom.
El treball es divideix en tres blocs principals. En el primer d’ells, Les dones en el punt de mira, es tracten qüestions generals sobre els estudis de gènere, des de revisions historiogràfiques, passant per la seua aplicació a la investigació arqueològica, la reproducció d’estereotipus sexistes en els mitjans de comunicació o la marginació tradicional en l’àmbit universitari. El segon bloc, Un repàs a casa nostra, es centra en el cas particular del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València, tot parant atenció a les pioneres i la seua tasca en la progressiva normalització del treball de les dones en l’Arqueologia. El tercer i últim bloc, I com que no tot és Acadèmia…, fa extensible l’anàlisi del paper de les dones en altres àmbits relacionats amb el treball arqueològic fora de la Universitat.
La part final de la monografia inclou, a mode d’annex gràfic i biogràfic, un recull de fitxes sobre les protagonistes de la publicació, així com un catàleg fotogràfic en el qual, d’una banda, es reprodueixen fotografies -moltes d’elles inèdites- que recorren la memòria de l’Arqueologia valenciana des dels seus inicis fins les darreres dècades, i, d’altra banda, un reportatge de les activitats realitzades durant la celebració de les jornades Desmuntant Lara Croft. Dones Arqueologia i Universitat. Per últim, la publicació conté un CD amb el documental que es va realitzar amb motiu del projecte.»
Totes les imatges són de Carles Rodrigo Monzó, el dissenyador de la publicació.
Per últim, vos volem deixar l’accés al documental d’este projecte. En ell es narra la història del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València a través de la veu dels i les seues protagonistes.
I ja sabeu, si vos interessa esta publicació podeu vindre a la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia per poder consultar-la i traure-la en préstec. Vos esperem a tots i a totes!
