La nit del 7 de desembre, la vespra de la Puríssima, la plaça del poble d’Albocàsser (L’Alt Maestrat) acull una tradició molt especial, el cant de les cartes. Sí, sí, estem parlant de les cartes de la baralla que són les protagonistes de cobles d’un improvisat rosari. Si esteu encuriosits, entreu i llegiu!
De tant en tant, fullegem llibres dels que pensem podem traure temes per a l’Etnobloc, i així hem conegut l’existència del Cant de les cartes. Com que per a l’equip de la Biblioteca ens era desconeguda esta tradició, ens ha semblat interessant donar-la a conéixer a través de l’Etnobloc.
El llibre de referència és… ARIÑO, Antonio (dir.). El teatre en la festa valenciana. València : Consell Valencià de Cultura, 1999. (Monografies del Consell Valencià de Cultura , 38) El trobareu amb la signatura : BETNO 4527 . El teniu en accés lliure en la sala de consulta i el podeu traure en préstec a domicili.
En la pàgina 94, es parla del Cant de les cartes, dins del capítol 7 que signa Àlvar Monferrer sota el títol: El teatre popular dels dies de Nadal. Anem a reproduir-vos les seues paraules:
«És una de les tradicions més singulars de la nostra terra. Al seu origen hi ha la història d’un soldat qui, a Cuba, molt abans del desastre del 98, se salvà de l’afusellament a què l’anava a condemnar un tribunal militar per haver estat jugant amb la baralla durant la missa de campanya. Interrogat per la raó d’una pràctica tan poc adient, explicà que els números de les diferents cartes i els pals eren un mitjà per a recordar els continguts de la fe cristiana. La procedència és castellana, ja que es dóna a tot arreu en diferents versions. A la nostra àrea només l’he trobat en castellà, a El Toro i a Altura. La particularitat del cant d’Albocàsser rau, doncs, en què, a més de cantar-se en valencià (únic cas conegut, ja que no es troba a Catalunya, ni a Mallorca), es elaborat de bell nou cada any. Aquesta característica l’emparenta amb la rica poesia popular de creació contínua tan usual entre nosaltres.
Se celebra la vespra de la Puríssima i va a càrrec dels quintos. A boqueta de nit, surten en una cavalcada acompanyats per la banda de música fins a la plaça de l’església i, fet el silenci, amb la mirada fixa en la imatge de la Mare de Déu, esperen que el tambor faça el repic que dóna entrada al cant.
Són cobles senzilles, generalment de quatre versos heptasil·làbics assonants els parells, en què, després d’una introducció lloant la Mare de Déus, relaten els misteris de la seua vida, mort i passió de Jesucrist. Comencen sempre per l’as d’oros, i van resseguint totes les cartes de la baralla una per una fins acabar en el rei de bastos.
Com hem dit, es composen de bell nou cada any. Albocàsser té una llarga tradició en aquestes composicions, que es fan també per a la Publicata de Sant Antoni. Tot i això, el cant de les cartes és més seriós que aquella. Ara no es permeten les referències humorístiques ni la glossa de situacions que podrien resultar còmiques i causa de riure.
Cada jove canta una carta i, quan han actuat tots, tornen a començar de manera que cada quinto en canta vàries durant l’acte. Uns exemples en seran suficients per a que ens fem càrrec del contingut:
Dos d’oros, sant Josep
al tindre que empadronar
al llom de la seua burra
a Betlem et va portar
Me recorde el tres de bastos
a Jesús que treballave
en aquell banc de fuster
i a son pare li ajudave
Contemplo en el sis de bastos
a Déu davant de Caifàs,
quan cridaven com a bèsties:
solta-mos a Barrabàs
Naturalment, qui s’emporta els pitjors adjectius és la sota.
A continuació del cant, els quintos i la banda recorren els carrers de la població cantant albaes a les autoritats, els pares, les nòvies i les altres xiques, les amistats, etc.
Es tracta d’una celebració atípica, ja que en altres indrets el cantde les cartes es dóna al mes de maig, dins de les festes de la primavera, com passava a les localitats esmentades.
A altres indrets els quintos també actuen aquesta nit, com a Alcublas (Los Serranos), on fan una serenta a les xiques.»
La imatge que encapçala esta entrada amb els quintos cantant és de la revista La rodalia.es
Vos deixem amb un vídeo de you tube on podeu gaudir del cant de les cartes. Esperem que vos agrade!
Encara esteu a temps d’anar este cap de setmana a Albocàsser per disfrutar en directe d’esta no tan coneguda tradició!
