POPOVA, L.F. et alii. La Gran Ruta de la Seda : Caucas i Àsia Central València: Museu Valencià d’Etnologia, 2011. 90 pp.
El catàleg bilingüe valencià-castellà de l’exposició “La Gran Ruta de la Seda. Caucas i Àsia Central” fruit de la col•laboració entre el Museu Valencià d’Etnologia i el Museu Rus d’Etnografia de San Petersburg (Rússia) tracta del recorregut que aquest camí de comerç i cultura fa per zones del planeta de les que escoltem parlar habitualment als mitjans de comunicació per la seua importància geopolítica i estratègica, però de les que sovint oblidem la gran varietat ètnica i cultural que acullen.
És d’aquest aspecte del que tracten tant el catàleg com l’exposició prenent com a fil conductor (mai més ben dit) la producció i ús tradicional de la seda per fer-hi un viatge per les formes de vida de les ètnies centreasiàtiques i caucàsiques més importants.
Seidenstrasse no és una paraula que molta gent conega, però és esta denominació la que, traduïda de l’alemany d’una manera un tant lliure com Ruta de la Seda s’ha fet d’ús comú. No deixa de ser indicatiu de la riquesa cultural que s’amaga darrere d’este nom el fet que va ser un geògraf, geòleg i etnògraf alemany, Ferdinand von Richthofen, qui en una data tan tardana com 1877 va batejar amb el nom que s’ha fet famós una ruta llavors ja mil•lenària i un botànic suec, Sven Hedin, qui el va popularitzar ja als anys trenta del segle XX.
La Ruta de la Seda és un camí civilitzatori com ho són el Camí de San Jaume o el Camí dels Inques, per posar-hi altres exemples de major o menor nomenada. L’estudi d’un fenomen com este permet moltes aproximacions: econòmica (no sols estava dedicada al comerç de seda, també al del ferro, porcellana i altres matèries), cultural (és el camí històric de difusió del budisme o del nestorianisme), biològica (no debades sempre s’ha suposat que a través d’ella va expandir-se la pesta per Euràsia) i, evidentment, etnogràfica. Però la Ruta de la Seda és també una ruta dels sentits i una ruta de la imaginació. No tothom podria dir on comença (Xian) i on acaba (Venècia), però a tots ens venen al cap imatges de documentals o del cinema orientalista del Hollywood dels anys cinquanta i amb ells l’olor de les espècies, la imatge de les caravanes de camells travessant un camí que en la seua majoria és gel, neu i desert i noticies de pobles nòmades remots per a un occidental, només intuits a les planes dels llibres de Lev Gumiliov o René Grousset.
Situats als extrems geogràfics d’Europa, tant Espanya com Rússia són cultures que, malgrat ser fonamentals en la construcció de la civilització europea, desborden aquest àmbit configurant-se com espais culturals transcontinentals. El cas espanyol per la seua vinculació americana i el cas rus per la seua condició euroasiàtica. Parlem, per tant, de dues nacions que han fet aportacions essencials a la cultura mundial. Una d’estes aportacions, la Ruta de la Seda, ara queda a l’abast del públic valencià a través de les fotografies i dels textos que han escrit L.F. Popova i el seu equip d’especialistes en un treball rigorós i que ompli un buit en la bibliografia disponible.
Robert Martínez
Conservador del Museu Valencià d’Etnologia
