PIERA, Josep. El llibre daurat : la història de la paella com no s’ha contat mai. Barcelona : Pòrtic, 2018.
El trobareu a la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia amb la signatura : BETNO 9190
A les darreries del mes de febrer vam rebre una consulta en línia d’una editora que anava fent recerca de fotografies sobre la paella i amablement, com d’altra banda sempre fem (esperem que esteu d’acord), la vam ajudar. Eixe va ser el primer contacte que des de la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia tinguérem amb el recent llibre de Josep Piera i des d’aquell moment estàvem a l’aguait de la seua publicació. La mateixa setmana que l’esperat “llibre de la paella” va arribar a les llibreries, el compràrem i enviàrem un correu electrònic a l’editor amb una proposta ben clara a l’autor, la qual es basava en la següent afirmació: “és un llibre que parla de la paella com a símbol, com a forma de vida i expressió cultural valenciana la qual cosa està en total vinculació amb la narrativa del nostre museu” i la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia és el millor lloc on presentar-lo. I va dir que sí!
Agendeu! el proper 15 de juny a les 20:00 hores el presentarem dins el cicle #EnVeuAlta, encara que com un #EspecialALaFresca que farem al pati del Museu Valencià d’Etnologia.
Esta presentació serà diferent, en paraules del senyor Piera, serà un comboi entre amics per a parlar de la paella, tindrem conversa i tindrem música, podem dir que tenim una presentació-concert paellísitic. Josep Piera estarà acompanyat de la poeta Àngels Gregori i de Rafa Company, el director del Muvim, que analitzarà la part més antropològica d’este llibre.
En acabar els parlaments tots i totes gaudirem d’un especial creació sonora anomenada Paella Sònica, dirigida per Adolf Murillo i interpretada per l’Alumnat de l’IES Arabista Ribera- Carcaixent amb el sistema Soundcool, Joan Soriano, Percussió Solista, i Montse Briceño, Flauta Solista.
Josep Piera cuinant una paella. 1998, la Drova, barx. Arxiu Josep Piera.
Josep Piera (Beniopa, 1947) és un dels més grans poetes valencians però no només ha fet gaudir els lectors amb els seus versos, sinó que també ha publicat relats, diaris, llibres de viatges, biografies i llibres d’assaig. L’any 2000 ja va dedicar un llibre a la cuina arrossera, es tracta d’Els arrossos de casa i altres meravelles. Sembla que el causant d’El llibre daurat va ser l’escriptor i gastrònom Joan Perucho que li va demanar a una jove Piera que escrivira un llibre contant la història social i cultural de la paella, i així finalment el 2018 ha parit El llibre daurat : la història de la paella con no s’ha contat mai. Vos deixem amb la ressenya que ha preparat el nostre company Robert Marínez.
Paelles des del cingle verd
Què dir d’un llibre on es pot llegir (p. 117) “la paella es la historia toda del hombre”?, la frase escrita el 1879 per Felipe Navarro i Reig, es tota una invitació a endinsar-se en “El llibre daurat” de Josep Piera (Beniopa, 1947) qui des de “El cingle verd” (1982) fins ”A Jerusalem” (2005) ha anat recórreguent la mediterrània fins aterrar primer a “Els arrossos de casa” (2000) i ara al seu darrer llibre a casa nostra per a oferir-nos una veritable història natural i moral de la paella, parafrasejant el clàssic títol de Maguelonne Toussaint-Samat.
Al primer volum de “Civilització material, economia i capitalisme”, Fernand Braudel parlava de les “plantes de civilització”; blat, arròs, dacsa i com aquestes eren fonamentals en l’estructuració de la geo història de les civilitzacions humanes. Josep Piera, ens presenta el pròxim dia 15 de juny al Museu Valencià d’Etnologia la seua darrera obra “El llibre daurat. La historia de la paella com no s’ha escrit mai”, un viatge literari a la peripècia històrica i antropològica d’una d’ eixes bases materials de la (nostra) identitat de les que parlava Pierre Vilar.
Ja ens deia Lévi-Strauss que allò que era bo per menjar, era bo per pensar i per a Piera l’arròs esdevé, en les seues pròpies paraules, “la metàfora global” per a endinsar-se en la història i en els mecanismes de regulació social que s’amaguen darrer de la cuina. La paella, un plat de festa que fa festa, un comboi, un àpat d’homes, una celebració, un convit democràtic, com deia el liberal decimonònic Gaspar Núñez de Arce, citat per Piera i esdevingut emblema identitari valencià (“la renaixença li concedí la denominació, la identitat I la personalitat”,(p. 86).
Llibre híbrid, difícilment classificable, en l’estela d’autors com Claudio Magris, Pedrag Matjvejevic, Milorad Pavic o W.G. Sebald, barrejta el discurs erudit de caire històric o etnogràfic (apareixen citats reconeguts pioners com Max Thede o Joaquím Martí Gadea), amb la disquisició gastronòmica (Rupert de Nola, Llibre del Coc, Llibre del Sent Soví, Brilliat-Savarín) i la crònica quotidiana. Acompanya el llibre, un recull de fotografies (especialment la que es pot veure a la pàgina 240) que, lluny de ser mer reclam editorial o recurs per engrossir el llibre, ens apropen a l’univers personal de Josep Piera i que ens deixen veure un moment de felicitat en el paeller,una felicitat visible en un lleuger somriure, que, manllevant Vincenzo Consolo, tan admirat per Piera, diríem que és el somriure de l’ignot paeller.
Robert Martínez Canet. Conservador del Museu Valencià d’Etnologia
Ja sabeu, us esperem a tots i a totes el proper 15 de juny a les 20 hores al pati del Museu Valencià d’Etnologia.
