….Inclou un DVD amb tres documentals. El teniu a la nostra Biblioteca, el trobareu amb la signatura: BETNO 7381
“Sa cultura popular l’entec com una persona que neix amb un sac penjant a l’esquena i que cada dia i posa una cosa. Jo fa 71 anys que duc aquests sac penjant a s’esquena i en 48 hores he après moltes de coses. Són coses que he anat assimilant i posant en ets sac. I es dia que jo me n’aniré, ets sac quedarà, s’obrirà sa tela, i de totes ses coses que hauré anat posant al llarg des 71 anys qualquna en quedarà per en terra que qualqú l’arreplegarà. I que en deixen una cada un, t’imagines sa quantitat de coses que porem deixar per sa gent que vendrà?”
Emprant aquesta metàfora que podem llegir a la plana 58, la veterana revista de cultura popular Caramella inicia una col·lecció de llibres amb el títol que avui ressenyem a l’etnobloc del Museu Valencià d’Etnologia. Ens referim a Una persona amb un sac penjant. Viatge musical per les illes mediterrànies (Creta, Sicília i Balears), signat per Mapasonor, una associació de Mataró dedicada, segons conta la solapa del llibre a: “la producció audiovisual com a instrument per a promoure els drets humans, l’educació per la pau, les cultures d’arrel i l’avantguarda en l’art”.
Escrit i coordinat per Sàgar Malé, Kilian Estrada i Maria Salicrú-Maltas Sali, formalment és un llibre amb dues parts ben diferenciades. Una primera, obra d’aquestos tres autors, és una crònica de viatges per Creta, Sicília i les Balears i, en alguna mesura, és el dietari de camp del rodatge dels tres documentals que s’inclouen al DVD adjunt al llibre. La segona és una miscel·lània d’articles de caire més especialitzat en qüestions musicològiques i, col·lateralment, en aspectes antropològics més genèrics, obra de Robert Alzina (el glosat a Menorca), Nuccia Maugeri (el cant dels lamentatori a Sicília), Francesc Vicens (tonades del camp a Mallorca) i Jordi Alsina (música i identitat a Creta). En resum, com escriuen els propis autors: “no és una recerca etnomusicològica, ni antropològica, ni sociològica, sinó un llibre interdisciplinari sense cap enfocament concret”.
Des del principi aquest treball deixa clares les seues intencions de fons, “no parlem des de l’objectivitat sinó des de la militància i l’activisme (…) és una aposta per una cultura anticonservadora, progressista i transformadora” (p.10). Una aposta que no es fa palesa per igual en totes les estacions del viatge, la part cretenca i la siciliana estan més centrades en la música de tradició oral i el seu context social (les bodes tradicionals a Creta, el món de la música litúrgica a Sicília, la part més aconseguida del llibre) i si és més clara la seua presència a la part dedicada a les illes Balears on el discurs està amerat d’una concepció essencialista de la identitat local i on la música esdevé alguna cosa una barreja de sant grial de la comunitat ètnica i element d’allò que a l’antropologia social se’n diu “empoderament”, a tall de mostra el testimoni d’un entrevistat :”Avui és temps de globalització, també se mos intenta posar a dins d’un cercle, més gran, però també se mos intenta encerclar sa nostra manera de ser i de pensar. I jo crec que lo important és aquesta cohesió de sa gent de pertinença, i això només s’aconseguirà a través de sa cultura popular (…). Lo important és sa cultura de base, lo important és participar. (…). I per això sa meva lluita, que sa gent de baix pugui arribar alt” (p.54)
Entre el sentiment d’una Europa “fatalista” conscient del seu final, que George Steiner considera constitutiu de la idea europea, i la crònica crepuscular de les cultures de tradició oral a la manera dels “Europeus en extinció” de Karl Marcus Gauss (sense la seua profunditat literària, però) el volum que avui ressenyem mai resol la seua dualitat originaria, de forma que resulta, per una banda, una excel·lent guia per unes tradicions musicals que perviuen amb més o menys bona salut, fent el seu camí aliens als cants de sirena de les etiquetes cossificadores com ara la world music o la mediterraneitat i, per una altra un nou i impossible viatge planià per les illes mediterrànies a la recerca de dubtoses essències ètniques i de no menys dubtoses revoltes.
Robert Martínez Canet
Conservador del Museu Valencià d’Etnologia
