GARCÍA CUETOS, Pilar. De humilde condición. El patrimonio cultural y la conservación de su autenticidad. Gijón: Trea, 2009
Pilar García Cuetos és professora titular d’Història de l’Art en la Universitat d’Oviedo.
En aquest, el seu últim llibre, planteja que el patrimoni cultural arquitectònic és una de les formes en les quals es materialitza la memòria i, per això, la preservació de la seva autenticitat s’ha convertit en la pedra angular de totes les intervencions de conservació i restauració monumental.
Salvaguardar l’autenticitat de l’herència arquitectònica suposa llegar a les generacions futures una part fonamental de la nostra memòria. Hi ha un acord universal respecte a aquesta idea, però no quant al concepte d’autenticitat, que no és universal ni unívoc. El debat entorn de l’autenticitat és, per tant, fonamental per a engegar les polítiques, els mètodes i la praxi de la conservació del patrimoni cultural i, al mateix temps, aquesta reflexió suposa introduir en l’àmbit de la conservació i la restauració monumental els valors de tolerància, respecte i diàleg entre les cultures i el concepte del desenvolupament sostenible, aspectes que usualment no es tenen en consideració en els textos científics d’aquesta disciplina.
Basant-se en l’experiència dels experts i tècnics de molts països d’Amèrica, Àfrica o Àsia i el propi treball de camp de l’autora en diversos països, aquest assaig sobre la veritat o lamentida del que veiem, d’allò que identifiquem amb el nostre passat i amb la nostra memòria, es proposa una lectura distinta del que suposa salvaguardar l’autèntic del nostre patrimoni cultural i una reflexió sobre el sentit que té dedicar esforços a preservar aquest patrimoni, sobre el respecte a la diversitat cultural com condició necessària d’aquesta conservació i sobre la relació causa-efecte entre la conservació del patrimoni i el desenvolupament econòmic i social.
Occident busca de forma desesperada recuperar l’autenticitat i aquesta s’ha convertit en un valor en alça, des del més senzill, com què mengem, fins al més complex que podem valorar en les persones. Però l’autèntic és interpretat de manera anòmala, superficial o senzillament frívola. El món s’ha convertit en un gran escenari on la misèria i la marginació s’entenen com sinònim d’autenticitat. L’exposició sistemàtica a realitats elaborades com productes de consum ha dut a identificar l’experiència de l’autèntic amb la del parc temàtic. És necessari que, al mateix temps que assumim altres interpretacions culturals del valor de l’autenticitat ,redescobrim la nostra, acceptant la humil condició del nostre llegat cultural, fruit també d’una recreació contínua i tan vulnerable i tan fràgil com totes les creacions humanes.
Basant-se en l’experiència dels experts i tècnics de molts països, aquest assaig sobre l averitat o la mentida del que veiem, proposa una lectura distinta del que suposa salvaguarda rl’autèntic del nostre patrimoni cultural i una reflexió sobre el sentit que té dedicar esforços a preservar aquest patrimoni, sobre el respecte a la diversitat cultural com condició necessària d’aquesta conservació i sobre la relació causa-efecte entre la conservació del patrimoni i eldesenvolupament econòmic i social. Una interessant reflexió sobre la musealització directa o indirecta de l’arquitectura tradicional. Una oportuna lectura per al mes en el qual celebrem el dia internacional dels museus.
