Maximilià Thous va estar durant dos anys, 1932 i 1933, fent un programa setmanal a Unión Radio de la ciutat de València per fer difusió de la cultura popular valenciana i demanar objectes per formar la col·lecció del Museu d’Etnografia i Folklore de València.
Com ja vos hem comentat en més d’un post, els manuscrits d’estes xarrades radiofòniques els conservem en la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia. Ara que arriben Falles hem tret este document i l’hem revisat per vore com Thous parlava d’esta festa l’any 1933. Ens ha fet recordar que eixe any el museu va tindre molt de protagonisme… llegiu, llegiu!!!
El Museu d’Etnografia i Folklore encara era un projecte, el qual va estar aprovat per l’Ajuntament de València pocs mesos després de la proclamació de la II república, concretament el 16 de novembre de 1931. La previsió inicial era inaugurar-lo a finals de 1933 coincidint amb l’arribada del cos de Blasco Ibáñez, però finalment mai va obrir les portes al públic. Va passar per anys d’incertesa fins que amb el franquisme es va suprimir el museu i es va depurar el seu director, Maximilià Thous.
En l’any 1933 encara era un projecte molt real i així es va fer evident en els monuments fallers dels quals ens parla Maximilià Thous en la xarrada a la ràdio el dia 15 de març de 1933:
“(…) Solo recojo, por ser muy personal la alusión, que tres o cuatro artistas han tenido el buen gusto de inspirar los motivos de sus fallas en nuestra propaganda por el Museo de Folklore. (…) A nuestro Museo le corresponde otro bautismo: el bautismo del fuego.
Estamos satisfechos de este primer éxito popular. Claro que cualquiera inteligencia subalterna – en nuestra Valencia hay pocas, pero alguna parpadea, sin poder sufrir la luz a ojos abiertos,- creerá que la nota humorística y graciosísima de las fallas es algo así como un negatorio, un sinapismo que nos va a levantar la piel.
No hay tal. Todas las alusiones al Museo de Folklore son fruto, naturalmente, de un estado de opinión que hemos creado con nuestra activa y constante propaganda. Es un triunfo que nos anotamos y que nadie puede discutirnos.
Además los artistas han tenido la fraternal gentileza de venir a pedir nuestra propia ayuda para la mejor claridad de las alusiones. Yo me he prestado, gustosísimo, a cuanto Luis Dubón ha pedido para su caricatura de Museo y he escrito muy a mi placer el llibret de relació y explicació de la falla, para demostrar de la mejor manera que no me molesta sino que agradezco muchísimo la propaganda de la falla del Mercado.
Y al amigo Regino Mas, le he dejado ver a su sabor el calibre necesario de mi cabeza para que saque patrón del ninot que ha de representarme, en la falla de la calle de Cirilo Amorós.
Estoy seguro de que mi superior el Presidente de la Comisión de Monumentos, Sr. Durán y Tortajada, estará igualmente tranquilo y satisfecho de la cariñosa alusión fallera. (…)”
Voleu saber com eren estes falles? Les hem trobades en altre document que conservem a la Biblioteca i que podeu consultar si veniu a visitar-nos…
Album fallero : dedicado a propagar las típicas fiestas falleras y grandezas valencianas. Madrid: Rivadeneyra, 1933 – BETNO OR 366
Des de la pàgina 73 fins la 96 es mostren els esbossos dels monuments fallers de la ciutat de València.
Amb el número 40 trobem la falla de Luis Dubón a la qual es referix Thous en la seua xarrada. Se situava en la plaça del mercat i tenia com a títol “Museu del Folklore Valencia”. En el Album Fallero es descriu com a “Parodia del Museo a inaugurarse, o el circo de la farsa… pase, señores; pasen…, cosas grandes…, y chicas…, chicas…, sí…; eso sí….”
I amb el número 26 trobem la de l’artista Regino Mas que es situava al carrer Cirilo Amorós i Pi Margall. La descripció diu així: “Título: El Flor-Coler-Valenciano”. — Asunto: Se refiera al tan cacareado museo en proyecto sobre folklore valenciano, representada a base de objetos clásicos valencianos, ridiculizándolos satíricamente en toda su mayor extensión, pues entre los objetos aparecen: los calcetines de “Ull de bou”, la toca de “Tita la carabasera”, el pañuelo de “Pele”, la peluca de “Nicolás”, los zapatos de “Gregoriet”, las chaquetas de “Pepito Villalonga”, etc., etc.”
Es tracta de la falla que teniu en la fotografia que encapçala este post i amb la que va triomfar Regino Mas en 1933. És una fotografia anònima que conserven a la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu i que pertany a la col·lecció de José Huguet. L’hem agafada del seu compte Pinterest, que si no el conegueu es mereix la vostra visita, vos agradarà el tauler sobre fotografies de falles.
Si vos heu quedat encuriosits per conéixer els orígens del Museu d’Etnografia i Folklore heu de llegir l’article:
MARTÍNEZ CANET, Robert. “El Museu d’Etnografia i Folklore de València (1920-1940) : de l’horta a la Regió”. En: Museu Valencià d’Etnologia. València : Museu Valencià d’Etnologia, 2011 – BETNO 7349
Per la nostra banda només ens queda desitjar-vos bones festes de falles, disfruteu-les!
