El Rei Pàixaro és una tradició fortament arrelada a la població de Biar, que se celebra durant les Festes en Honor a Sant Antoni. És un personatge popular que personalitza la paròdia lúdica, la burla a l’autoritat, la diversió. Forma part de la tradició biaruda des de fa segles, i és un dels seus actius culturals més coneguts i reconeguts.
El Rei Pàixaro és una tradició antiquíssima que se celebra cada any a la población de Biar coincidint amb les celebracions de Sant Antoni Abat o del Porquet. Enguany, cau el cap de semana més proper al dia 17 de gener. Així, les festes serán dissabte, dia 20 de gener, i 21, diumenge.
Es una de les tradicions vives més antigues de les terres valencianes. Les celebracions de sant Antoni es documenten a Biar des de les acaballes del segle XIV, mentre que les del Rei Pàixaro des del començament del XVI.
El Rei Pàixaro, o Paisser passeja a cavall per la població, amb corona, una barba blanca postissa, portant una senyera quatribarrada a la mà, mentre saluda els participants en l’esdeveniment. Va precedit per la companyia de dos paixers, o homes ocells, que ballen al ritme d’una tonada particular.
Aquesta figura de la cultura popular biaruda, té una participació decisiva en les fetes del poble. Dissabte, durant l’anomenada Cavalcada del Rei, el Rei Pàixaro passeja amb els seus patges pels carrers, rebent l’atenció del públic, xarrant, saludant. La gent aprofita per a encendre fogueres i repartir menjar i beguda. La jornada acaba amb una cordà.
L’endemà, diumenge, també destaca. En aquesta ocasió ix de matí, encapçalant la coneguda com a Cavallà, que és una processó que recorre els principals carreres de Biar. Es beneeixen animals i carros amb cavalleries. Quan arriba el torn de l’Arreplegà, parelles mixtes de xiquetes i de xiquets, portant unes safates de fusta, arrepleguen mejar i beguda. De vesprada, els queviures seran subhastats, i els guanys serviran per a contribuir a pagar part de les despeses de la festa.
El Rei Pàixaro s’emmarca dins de les tradicions de festes tradicionals i locals, “festes de folls”, moltes d’orígens medievals. Èpoques o moments on, de forma controlada, se subvertia l’ordre social, la moral social imperant, on la gent es desfogava i les autoritats alçaven una mica la mà. L’anonimat, les disfresses, l’ambient permetien certes transgressions i efervescències.
De fet, el personatge del rei Pàixaro s’interpreta com la burla dels antics cobradors d’impostos, una autoritat efímera encarnada per algun veí. El cobrament de les collites d’ametla, d’oliva i de raïm, que es pagaven pel gener, que devia rebre l’autèntic funcionari reial, es converteixen, gràcies a l’humor i a la paròdia, en un fals recaptador, en el Rei Pàixaro, que substitueix el vertader personatge històric d’ingrata memòria.
Si voleu saber la programació de Sant Antoni i del rei Pàixaro, consulteu ací
La bibliografia consultada la trobareu a la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia:
ARIÑO, Antoni. Festes, rituals i creences. València: Alfons el Magnànim, 1988 BETNO 840/4
ARIÑO, Antoni. San Antonio Abad. En: Calendario de fiestas de invierno de la comunidad valenciana. València : Fundación Bancaja, 1999 BETNO 3761/2.1
CERDÀ I MATAIX, Joan-Antoni. La festa de folls a Biar. En: Revista Valenciana de Folclore. Alacant : Associació d’Estudis Folclòrics Grup Alacant, 2000 BETNO PP 0092
MONFERRER, Àlvar. Les festes de folls. València : Consell Valencià de Cultura, 1996 BETNO 2738
MONFERRER, Àlvar. Sant Antoni, sant valencià. València : Consell Valencià de Cultura, 1993 BETNO 3603
