Atenció al darrer número de la col·lecció Estudis Comarcals de la Institució Alfons el Magnànim! En el moment ens va arribar a la Biblioteca de L’ETNO aquesta publicació vam convidar els autors, Enric Olivares i Oreto Trescolí, a que ens presentaren el seu treball al nostre Etnobloc i ací els teniu!
Enric Olivares Torres (Algemesí, 1978) és doctor en Història de l’Art i professor ajudant al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València. Oreto Trescolí Bordes (l’Alcúdia, 1978) és llicenciada en Història de l’Art i professora de secundària a l’IES Didín Puig de Guadassuar. Ambdós són especialistes en l’anàlisi i interpretació del patrimoni festiu valencià, com han demostrat al llarg dels darrers anys a través de distints treballs monogràfics i articles especialitzats en la matèria.
Són autors del llibre Festes, danses i processons als arxius de la Casa Insa de València. 1. La Ribera del Xúquer, publicat per la Universitat de València el 2019. A més a més, Oreto Trescolí és coautora de Velles i Novelles: l’Alcúdia i les festes a la Mare de Déu de l’Oreto (2006) i Enric Olivares coautor d’El Bolero d’Algemesí. Cent anys del Ball de les Llauradores (2006). Coneixedors de primera mà del folklore valencià, han sigut membres de grups de balls i danses rituals com el Grup de Dansa de l’Alcúdia, el Grup de Balls Populars les Folies de Carcaixent, el Ball de les Llauradores d’Algemesí i el Ball dels Tornejants de l’Alcúdia.
El treball que ara presentem, Els guerrers de la festa. La dansa dels tornejants en la tradició valenciana, d’Enric Olivares i Oreto Trescolí, ha estat publicat per la Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, dins de la col·lecció Estudis Comarcals, dirigida per Enric Estrela. Al llarg de les vora 300 pàgines que el configuren, l’estudi explica minuciosament l’origen de la dansa ritual dels tornejants, els seus components i característiques i la seua evolució fins al dia de hui, amb un bon nombre de referències a les localitats on s’ha conservat o recuperat, com ara Algemesí, Sueca, l’Alcúdia o Morella, així com també d’aquelles on s’hi ha documentat la seua existència en algun moment de la seua història.
D’entre l’amplíssim ventall de danses rituals valencianes que han arribat fins als nostres dies, el ball dels tornejants o dansa del torneig és potser una de les més antigues de què tenim constància, i al mateix temps, una de les més desconegudes dins del ric i variat conjunt de manifestacions folklòriques valencianes. Muixerangues, porrots, arquets, pals i planxes, espases, cintes, gegants i cabuts, cavallets, pastorets i pastoretes, etc., figuren fàcilment en els repertoris festius que conformen l’imaginari col·lectiu de les danses rituals dels nostres pobles. Però poques vegades s’hi inclou en ells el tradicional i elegant torneig, que tantes lloances inspirava en les cròniques festives d’altres temps i que hui sols resta reduït a unes poques localitats del nostre territori.
El treball pretén esbrinar de la manera més aproximada possible els arrels dispersos que han acabat configurant aquesta dansa ritual tan valenciana, des de les antigues danses nobiliàries en forma de tornejos simulats fins a les actuals danses processionals, tot passant per la seua escenificació com a part d’una representació teatral. Així mateix, es fa un repàs a les manifestacions que en el si de les danses gremials tant predicament tingueren en les festes àuliques i religioses de la València dels segles XVII i XVIII, i de les quals derivarien les danses processionals conservades a alguns pobles valencians en les seues festes patronals al llarg dels segles XVIII i XIX.
El ball del torneig és una dansa ritual valenciana de caràcter marcial de gran tradició històrica consistent en un enfrontament fingit entre els seus intèrprets. La seua particularitat és la utilització d’unes fines varetes de fusta, en substitució de les antigues llances o espases, les quals fan vibrar i les llancen hàbilment a l’aire mentre executen el ball. La música que els acompanya és un tambor o timbal, en alguns casos amb l’afegit d’un pifre, el qual marca amb els seus tocs secs el ritme pausat i solemne d’aquesta dansa.
Malgrat la importància que va tindre en segles precedents, amb la crisi de l’Antic Règim al segle XIX i el desinterés mostrat per la nova societat liberal cap a aquest tipus de manifestacions festives, la dansa desapareixerà de forma progressiva de la majoria de comarques valencianes i sols a algunes poques localitats perviuria al llarg del segle XIX i fins a l’actualitat. És el cas d’Algemesí, lligat a la Festa de la Mare de Déu de la Salut, la qual ha adquirit en els darrers anys major renom i dimensió arran de la seua declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. També Morella que, en forma de ball de torners, s’interpreta a les Festes del Sexenni.
Sortosament, en els darrers anys el ball del torneig s’ha recuperat a dues poblacions riberenques on hi existia una llarga tradició, malauradament interrompuda, com ha ocorregut a Sueca, durant la celebració de les Festes a la Mare de Déu de Sales, o a l’Alcúdia, en les Festes a la Mare de Déu de l’Oreto. D’aquesta manera, la dansa dels tornejants està tornant a configurar-se com un element representatiu de la festa valenciana i identitari de la nostra cultura. Valga com a mostra la recuperació que en el passat mes d’agost de 2022 es va fer de la dansa en les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent.
L’estudi exhaustiu d’arxius documentals particulars com ara el de l’antiga roberia Casa Insa i d’altres de caràcter local, així com la consulta pacient de referències bibliogràfiques i fonts hemerogràfiques diverses, ha permés als autors detectar la presència d’aquesta dansa en moltes localitats valencianes, el record del quals ha desaparegut totalment fa massa temps. És el cas de València, Alzira, Xàtiva, Castelló de la Plana, Silla, Carcaixent, Almussafes, Benifaió, Llíria, Alcoi, Vila-Real, Sogorb, Picassent, Alginet, Albalat de la Ribera, Cullera, Catarroja, etc.
Com a conclusió, el darrer capítol basteix una indispensable reflexió al voltant del valor patrimonial que, com a garants d’una tradició centenària, atresoren aquest tipus de danses processionals i altres manifestacions rituals valencianes. Quin paper juguen hui en dia, quina funció representen i quines lectures susciten a la llum de nous contextos festius, són preguntes imprescindibles que convé fer-nos en un moment en què la reivindicació de la identitat pròpia davant un món cada vegada més globalitzat es fa més present i necessària que mai.
Enric Olivares i Oreto Trescolí.
Els guerrers de la festa : la dansa dels tornejants en la tradició valenciana el teniu a la vostra disposició a la Biblioteca de L’ETNO per a consulta i per a préstec a domicili. Vos esperem!
