GARRICH, Montserrat; VENTOSA, Sílvia. Els vestits populars a Catalunya. Figueres : Brau, 2014 (Eines i feines ; 3)
Este llibre el trobareu a les prestatgeries de la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia amb la signatura: BETNO 8416
Este títol és una de les darreres incorporacions a la col·lecció bibliogràfica de la nostra biblioteca, ens ha arribat gràcies a la donació de les autores amb les quals hem tingut contacte a través del Museu del Disseny de Barcelona. Aprofitant l’enviament d’uns llibres des del DHUB com a intercanvi bibliotecari, Silvia Ventosa, una de les autores i a més conservadora del Museu ens va fer arribar també este títol. En tot cas, com sabreu – i si no és així vos ho contem- al mes de novembre de 2016 el Museu Valencià d’Etnologia té prevista l’exposició «Inventat la tradició : indumentària i identitat» així que com a biblioteca del museu hem d’anar completant la nostra col·lecció amb publicacions que tracten la indumentària i esta monografia és perfecta per fer-ho. Per tant, moltes gràcies a les autores per facilitar-nos la tasca. Vos les presentem:
Foto: Joan Rieradevall. Treta de la solapa del llibre
Montserrat Garrich és del nostre gremi, és bibliotecària i arxivera i està interessada per la història de la indumentària, especialment per la del segle XVIII a l’actualitat. Va col·laborar al Museu Tèxtil i d’Indumentària (actualment Museu del Disseny de Barcelona) organitzant els fons bibliogràfics i documentals i va fer interessants estudis sobre la difusió gràfica de la moda: de les nines maniquí a l’actual fotografia de moda, passant per les revistes de moda dels segles XIX i XX. Especialista en dansa popular, ha relacionat l’evolució del ball i de la manera de ballar amb l’evolució de la manera de vestir.
Sílvia Ventosa és llicenciada en filosofia i doctora en antropologia urbana. Actualment és conservadora de teixits i moda del Museu del Disseny de Barcelona. Al llarg de la seua trajectòria ha sigut la conservadora en cap del Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona, conservadora del Museu Etnològic de Barcelona i del Museu d’Arts, Indústries i Tradicions Populars de Barcelona. Investiga en el camp de l’antropologia del vestit i la moda, i en el sistema de moda i els seus elements de comunicació: gravats, revistes i fotografia de moda.Treballa en la recuperació d’experiències amb matèries primeres i tècniques tèxtils, tant en manifestacions artístiques com en laboratoris d’artesania i accions de craft activism.
Ara que ja conegueu les autores vos deixem amb les paraules que ens han enviat com a presentació del seu llibre:
Des dels anys 1940 i 50, en què Violant i Amades van descriure els teixits i els vestits populars de Catalunya, no s’havien tornat a estudiar en profunditat, i no existia una publicació actualitzada sobre aquest tema.
El present llibre pretèn mostrar un conjunt de referències documentals sobre la indumentària popular catalana, des de finals del segle XVIII a mitjan del segle XX, en format de pintura, gravat, fotografies o dibuixos contemporanis als personatges representats, que mostrin la diversitat dels vestits a Catalunya que no segueixen les modes internacionals. També s’hi representaran visualment les principals peces de vestir de la gent de les classes populars.
Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona
Els dos instruments que s’empren per explicar la indumentària popular, la fotografia i el vestit, són de gran actualitat entre els joves, ara a través de la tecnologia digital, com el principal sistema de transmissió de la pròpia aparença.
Per altra banda, són components imprescindibles de la nostra vida les preocupacions sobre ecologia i també l’acostament a la natura, tant en forma de defensa sobre el medi ambient com de recuperació de les tècniques artesanes i de les formes de vestir que beuen dels sabers de les societats antigues, entre altres.
El sistema per presentar els vestits populars és doble, d’una banda la descripció de les diferents tipologies i conjunts segons una distribució geogràfica, i i de l’altra amb la selecció d’un centenar d’imatges històriques, que presentaran les peces bàsiques dels vestits a partir d’autèntiques fonts documentals.
Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona
Per tal d’arribar a l’interés dels ciutadans del segle XXI, es citen les peces que han travessat periodes històrics i estilístics i que han arribat fins avui, com les espardenyes o els esclops, així com la seva reinterpretació en mans dels dissenyadors.
Espardenya model Bette de Castañer
Els museus i arxius amb fons documentals i col·leccions relacionats amb la indumentària popular de Catalunya són citats amb una ressenya dels seus fons. També els artesans en actiu seran entrevistats i visitades les fires on es poden adquirir algunes de les peces esmentades.
Es tracta d’una publicació visual, que analitza amb detall i també amb un punt de vista crític i realista el que ha estat 150 anys de vestits de les classes populars a Catalunya, tant d’àmbit rural com urbà.
Les autores
¿Què vos sembla? ¿Interessant, veritat? Es tracta d’un treball d’anàlisi molt complet en una publicació molt il·lustrada amb material gràfic i que no ha deixat de costat un punt de vista que en moltes ocasions no es posa en valor, és el cas de la reinterpretació que en l’actualitat la moda fa de la indumentària tradicional. Vos facilitem el sumari en pdf, punxeu ací per accedir-hi, pensem que per fer una bona selecció de les vostres lectures és necessari poder-li fer una ullada. Ja sabeu on llegir este llibre i on traure’l en préstec, en la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia el teniu al vostre abast. Vos esperem!
