Vos presentem la Calavera Catrina, obra del gravador mexicà José Guadalupe Posada. Un dels més de vint mil gravats que ens va deixar abans de la seua desaparició l’any 1913 a Mèxic. I diguem desaparició perquè res es sap de la seua pròpia calavera. Un aspecte macabre per un mexicà que tan arrelada té en la seua cultura la petjada de la vida en la mort.
“a fin de cuentas rubia o morena, rica o pobre toda la gente acaba siendo calavera“
A la ciutat de Aguascalientes (Mèxic) podeu trobar un museu dedicat a la figura d’este magnífic gravador que va dedicar el seu treball a il·lustrar publicacions periòdiques i literatura popular amb les seus calaveres o imatges d’ultratumba. Si voleu saber més entreu al web del Museo José Guadalupe Posada on trobareu un xicotet museu amb flickr, FB, twitter i fins i tot app per a mòbil.
O si voleu llegir més a la nostra Biblioteca teniu el catàleg Posada : el grabador mejicano. México : Editorial R M, 2005 – BETNO 7522
Les calaveres de Posada parlen molt bé de la mort en la cultura mexicana i així la Calavera Catrina l’hem utilitzada per il·lustrar el tríptic de la activitat que el Museu Valencià d’Etnologia ha preparat per al cap de setmana de Tots Sants. Enguany el Museu Valencià d’Etnologia viurà les celebracions de la mort mexicana als patis del Centre Cultural de la Beneficència. Hi haurà cinema, taller de màscares i una exposició d’un Altar de Morts.
El sincretisme religiós dels pobles indígenes i el cristianisme ha fet que el Dia dels Difunts que en la tradició occidental és un acte de dol i oració, siga en la cultura mexicana una festa d’olors, colors i gustos, on vius i morts conviuen.
Teniu una bona oportunitat per apropar-vos a esta manera de viure la mort. Els difunts són rebuts amb ofrenes en un altar per ajudar-los en el seu trajecte de tornada. En el cas del “Altar de los Muertos” del Museu Valencià d’Etnologia estarà dedicat a José Guadalupe Posada en el centenari de la seua mort. Posada tindrà aigua, llum, menjar i begudes, “calaveritas dulces”, flors de “cempasúchil”, pa de mort, fotografies…
No podeu perdre’s esta oportunitat de disfrutar de la cultura mexicana. Ací teniu el programa i si voleu saber-ne més, vos deixem un poc de bibliografia que podeu consultar a la nostra Biblioteca:
BLASCO CRUCES, Diego. La historia de la muerte / Diego Blasco Cruces. — Alcobendas: Libsa, D.L. 2009, p. 143-145 – BETNO 7095
BRANDES, Stanley H. The Day of the Dead, Halloween, and the Quest for Mexican National Identity. The Journal of American Folklore. Vol. 111 n. 442 (1998), p. 359-380 – BETNO PP 0176
BRODY ESSER, Janet (ed.) Behind the mask inMexico. Santa Fe, New Mexico: Museum of International Folk Art, Museum of New Mexico, 1988 – BETNO 2058
CORTÉS RUIZ, Efrain. Dias de Muertos en Cuilapan de Guerrero. México: Departamento de Etnografía, Museo Nacional de Antropología, INAH – SEP, 1984. – BETNO C.03/nº 23
FARFÁN MORALES, Olimpia; SUÁREZ Y FARIAS, Cristina. Todos Santos. México: Asociación de Amigos del Museo Nacional de Antropología, Departamento de Etnografía, 1982 – BETNO C.03/nº 22TERCEL
J, Marija-Mojca. Pojmovanje smrti v stari mehiki in religiozni sinkretizem v danasnjih obredih ob smrti (s posebnim poudarkom na kulturi zoque, Chiapas) = The conception of death in ancient Mexico and the religious syncretism of present-day death rituals (with special emphasis on the Zoque culture, Chiapas). Ljubljana: Slovenski Etnografski Muzej, 1999. Separata de: Etnolog: Glasnik Slovenskega Etnografskega Muzeja = Bulletin of the Slovene Ethnographic Museum, v. 9 n. 1 (1999), p. 349-371 – BETNO C.24/nº 18
J, Marija-Mojca. Pojmovanje smrti v stari mehiki in religiozni sinkretizem v danasnjih obredih ob smrti (s posebnim poudarkom na kulturi zoque, Chiapas) = The conception of death in ancient Mexico and the religious syncretism of present-day death rituals (with special emphasis on the Zoque culture, Chiapas). Ljubljana: Slovenski Etnografski Muzej, 1999. Separata de: Etnolog: Glasnik Slovenskega Etnografskega Muzeja = Bulletin of the Slovene Ethnographic Museum, v. 9 n. 1 (1999), p. 349-371 – BETNO C.24/nº 18
