BELLÓN, Toni. Els bastonets d’Algemesí. Picanya : Edicions del Bullent, 2017 (La farga ; 43)
El trobareu a les prestatgeries de la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia en un tres i no res
Us presentem el llibre guanyador de la 18a edició del Premi Bernat Capó. Com ja sabeu es tracta del premi de difusió de la cultura popular coorganitzat pel Museu Valencià d’Etnologia i Edicions del Bullent per motivar la investigació i la divulgació de la cultura tradicional valenciana. Enguany el guanyador és un usuari de la nostra biblioteca que de tant en tant ve a visitar-nos per consultar els llibres de lloguers del Fons documental Casa Insa, per la qual cosa estem molt satisfets de ser un referent en la seua investigació per fer Els bastonets d’Algemesí.
Toni Bellón, nascut a Algemesí en 1984, és graduat en Geografia i Ordenació del Territori per la Universitat d’Alacant (2015). Ha realitzat un Màster en Antropologia Social Pràctica en la Universitat Miguel Hernández d’Elx (2016). Ha publicat diversos articles en revistes de geografia i ciències socials, com GeoGraphos o GeocritiQ. En 2016, a més d’haver guanyat el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular, ha estat guanyador del I Certamen literari per a la Igualtat ‘Casa de la Dona’ d’Elx en la modalitat de narrativa en valencià, pel relat breu «La igualtat entre gèneres en la muixeranga d’Algemesí».
Com sempre fem hem demanat l’autor que ens presente el seu llibre, ací teniu les seues paraules:
“Aquesta obra descriu el ball de bastons d’Algemesí des de les darreries del segle XIX fins al present, a través del constants canvis que ha anat patint amb el pas del temps, segons el context social, polític i econòmic de cada època. Modificacions i innovacions en la indumentària, en els balls i en la música, en la composició interna de la colla i en el nombre de colles, en el gènere que hi ballava –atés que abans sols hi ballaven els homes, i des de 1980 també ho fan les dones– o en el significat del ball, etc. Malgrat formar part de la festivitat de Mare de Déu de la Salut –és una de les set danses que compon el seguici processional–, elevada a la categoria de Patrimoni Immaterial de la Humanitat en 2011, fins al moment no s’havia fet cap estudi sobre els Bastonets.
S’ha dedicat un capítol als balls de bastons abans del segle XX. Per una part s’expliquen les diverses teories sobre l’origen de les danses de pals; per l’altra, es fa un breu repàs –ni molt menys complet, futures investigacions hauran d’ampliar-lo– dels bastonets valencians al segle XIX, atés que aquest tipus de dansa –igual que la d’espases–, fou molt habitual en les festes majors de moltes localitats valencianes, com així està documentat als registres de lloguers de la Casa Insa.
Ball dels bastonets d’Algemesí – Fotografies cedides pel Museu de la Festa
Els Bastonets, per a ballar necessiten huit persones, i ho fan amb un bastó, que agafen amb la mà dreta, i una planxa, agafada amb l’esquerra, amb què colpegen els bastons i les planxes dels altres balladors, segons la coreografia, atés que el seu repertori està format per vint-i-un balls, cadascun amb la seua corresponent melodia. L’acompanyament musical es realitza amb els instruments tradicionals valencians: la dolçaina i el tabalet.
La indumentària, pròpia des de la darreria dels anys setanta, atés que fins a aqueix moment es llogava a la Casa Insa de València, està formada per cos i faldellí de vellut, amb tires daurades de passamaneria, de color roig en les dues colles masculines, i blau en la femenina. En ambdós casos, la peça més característica d’aquest abillament és el barret amb plomes, que féu que a finals del segle XIX i principis del XX, aquesta vestimenta, que no sols era emprada pels Bastonets sinó també per moltes comparses i personatges d’altres celebracions valencianes, com el Corpus Christi o la Setmana Santa, fóra coneguda com a d’indis.
Ball dels bastonets d’Algemesí – Fotografia cedida pel Museu de la Festa
A les dècades centrals del segle XX, els Bastonets d’Algemesí van tenir que passar per moltes dificultats. Per una part, pel poc interès en eixir als seguits processionals, no era fàcil reunir als balladors necessaris per a poder ballar cada any, als que s’havia de recompensar econòmicament; per l’altra, des de principis de la dècada dels cinquanta tingueren que patir el problema de l’absència de dolçainers locals, havent de buscar-los desesperadament en altres poblacions de la contrada. Fins i tot s’aplegà a l’extrem de no poder eixir en alguna desfilada popular, per no disposar de cap músic. En més d’una ocasió hagueren de fer-ho amb l’acompanyament del so emès per un radiocasset.
Així, fins a la darreria dels anys setanta, als seguicis processionals solament eixia a ballar un grup, que generalment anava sense recanvis, i per tant sols ho feia amb les huit persones necessàries per a ballar. Però a partir d’aquest moment, en què sortiran dues colles més, una de xics i altra de xiques, per un canvi en el context social i polític, i de la mentalitat de la societat, començarà a haver-hi una gran demanda per eixir a ballar, ja que fer-ho «donava prestigi», cosa que farà que cadascun dels tres grups que formen part dels Bastonets vaja amb molts substituts.
Ball dels bastonets d’Algemesí. Fotografia d’Elena Tornero Vidal
Les danses de pals sempre han estat formades per homes, sent llur caire guerrer un dels arguments de que aquestes no foren per a dones, ja que simbòlicament representaven una batalla, i a les batalles solament participava l’home. Així, fins a les darreres dècades del segle XX, la dona no ha pogut participar en els balls de bastons. A Algemesí, en 1980 es creà la colla femenina perquè hi havia xiques que tenien la il·lusió d’eixir a ballar en aquesta dansa als seguits processionals.
El sentit original dels Bastonets era ser un dels rituals festius de la celebració, «ballant-li a la Mare de Déu», però avui ha deixat de tenir únicament eixe sentit, i ha adquirit un nou significat, és a dir, s’ha ressignificat, esdevenint en un element emblemàtic i identitari a Algemesí, i també, cada vegada més, representatiu de la cultura valenciana. Si llur context original eren els seguits processionals de les festes de la Mare de Déu de la Salut, celebrades els dies 7 i 8 de setembre, en els darrers temps s’ha produït una ruptura del marc temporal i espacial, mostrant el seu repertori al llarg de l’any, tant a Algemesí com en altres localitats, ballant en fires turístiques, actes solidaris i/o reivindicatius, trobades de danses de pals, etc.”
Toni Bellón
El proper 7 de març a les 19 hores la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia presenta este llibre dins el cicle #EnVeuAlta ací teniu tota la informació:
Us esperem!
