GARCÍA CARRIÓN, Marta. La regió en la pantalla : el cinema i la identitat dels valencians. Catarroja : Afers, 2015. (Recerca i pensament ; 80)
Este llibre el trobareu en les prestatgeries de la nostra sala de consulta amb la signatura: BETNO 8464
La imatge de la coberta d’este llibre és un fotograma de la pel·lícula Nit d’albaes que va dirigir Maximilià Thous en 1925. Va ser el primer que vam vore abans de llegir el títol i tots dos, imatge i títol, no poden fer una parella més encertada. A través de les xarxes socials vam tindre notícies de la seua publicació – sí lectors, les xarxes socials són una gran font d’informació per fer selecció bibliogràfica – i de seguida, junt al nostre company Robert Martínez, vam tindre clar que este llibre l’havíem de comprar i presentar no sols a l’Etnobloc sinó també a la nostra sala de consulta en el cicle En veu alta a la Biblioteca. Quan ens posàrem en contacte amb l’autora va acceptar la invitació encantada així que ací la tenim. Com sempre fem primer presentarem l’autora i en segon lloc ens presentarà el llibre.
Marta García Carrión (Requena, 1979) és doctora en història per la Universitat de València y professora en el Departament d’Història Contemporània de dita universitat. La seua investigació s’ha centrat en l’anàlisi del món del cinema des de la perspectiva de l’estudi de les identitats nacionals i regionals, així com de la relació entre el llenguatge fílmic i el nacionalisme. La regió en la pantalla és la seua tercera monografia i és autora també de més d’una vintena d’articles i contribucions a obres col·lectives.
En la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia podeu consultar totes estes publicacions de l’autora.
En l’origen i desenvolupament d’aquest llibre està l’entrecreuament de tres preocupacions, sempre des de la mirada d’una historiadora. En primer terme, el llibre aborda la reflexió sobre com s’ha construït històricament la identitat dels valencians a partir de cóm s’ha imaginat i s’ha representat històricament allò valencià al llarg de la primera meitat del segle XX. El que m’interessava en aquest llibre era indagar en fins a quin punt el cinema havia participat en la creació d’un imaginari col·lectiu sobre els valencians i quins trets, imatges, símbols i narracions havien composat al llarg del temps aquest imaginari. Per a fer això, un eix analític ineludible era situar al cinema en un magma cultural més ampli (en el qual estan àmbits tan diversos com la novel·la, la pintura, la música, la fotografia o les festes populars) en el qual el cinema va nàixer i es va desenvolupar al llarg de la primera meitat del segle passat. No podem entendre les imatges cinematogràfiques sobre els valencians sense tenir en compte la retroalimentació i transferències entre diversos àmbits culturals. Un bon exemple són les adaptacions de peces teatrals o sarsueles al cinema, molt habituals sobretot als anys vint i trenta, amb casos destacats com Les barraques o Doloretes, que van ser transformades a un nou llenguatge cinematogràfic i gaudirien així d’una nova vida. El cinema és al llarg de la primera meitat del XX l’art de la modernitat, una moderna indústria d’oci de masses que es converteix en l’espai d’oci preferit per a una majoria dels valencians. I a través d’aquesta moderna fàbrica de mites i somnis van cobrar vida cinematogràfica tota una sèrie de paisatges i imatges, alguns dels quals es repeteixen amb insistència al llarg del temps, com són els paisatges d’hortes i barraques o les dones vestides de valencianes, imatges que van quedar codificades com a la representació d’allò valencià. El llibre, però, tracta sempre de fer un anàlisi històric, que situa en cada moment i context específic el significat d’eixos relats cinematogràfics sobre allò valencià.
Ángel García Cardona rodant una pel·lícula en València. 1905. Font: wikimedia
De la mà d’aquesta preocupació per la representació fílmica dels valencians, sorgeix un segon àmbit de recerca, centrat en l’estudi del cinema valencià i del cinema al País Valencià. Als últims anys, gràcies a l’extraordinària tasca desenvolupada per Filmoteca Valenciana i altres institucions com Filmoteca Catalana i Filmoteca Espanyola, s’han anat recuperant, catalogant i restaurant moltes pel·lícules de gran vàlua, però allò cert és que la majoria de les pel·lícules de les quals parla aquest llibre no es conserven. Per això, en aquest llibre hi ha una intens ús de premsa, revistes, novel·les cinematogràfiques, fonts gràfiques, programes de mà, estudis locals o alguns llibres de memòries. Aquest llibre ens dóna una imatge d’un País Valencià cinèfil, un territori on l’afició pel cinema ha sigut històricament molt gran, segons les dades sobre espais de projecció i número de butaques per habitant. Així mateix, en territori valencià han sorgit històricament nombroses productores de cinema, però l’establiment d’una estructura industrial consolidada va ser sempre problemàtica. El llibre centra el seu interès en l’anàlisi dels films que, d’una manera o una altra, van cercar explorar la temàtica valenciana, tot analitzant les seues narracions, possibilitats i límits, : des dels primer films al final del segle XIX, al moment més intens d’explotació de la temàtica valenciana als anys vint, la II República, la guerra civil i el primer franquisme.
Valencia, protectora de la Infancia. Maximilia Thous, 1928. Font: Filmoteca de CulturArts IVAC
Per últim, aquest llibre ha volgut plantejar una història cultural del cinema que no es centre només en les pel·lícules, sinó en com els espectadors veuen els films, com han sigut al llarg de la història els diversos espais de projecció i com es crea una “cultura de cinema” i pràctiques de cinefília. En aquest sentit, al llibre permet al lector llançar una mirada als teatres i barracons de fira on es projectaven les pel·lícules als primers anys del cinematògraf com una atracció, a la construcció de salons estables, als perills i problemes que es donaren a aquestos salons, com ara incendis com van succeir a Vila-Real o Castelló o a l’aparició de cineclubs a València i altres ciutats del territori ja als anys trenta. Així mateix, s’estudia l’aparició de revistes de cinema, el naixement i desenvolupament de la crítica de cinema, els debats al voltant del cinema com a àmbit de cultura o de lluita política, particularment en contextos políticament molt intensos com la II República i la guerra civil, i la configuració del culte a les stars del cinema com a icones de modernitat i referents identitaris.
Marta García Carrión
Si punxeu ací podreu accedir a la introducció del llibre
El proper 25 de maig a les 19 hores, Marta García Carrión estarà a la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia per presentar el seu llibre dins del cicle En veu alta a la Biblioteca. L’acompanyarà a la taula el nostre estimat company Robert Martínez Canet.
Passarem de nou una bona estona parlant de cinema valencià, identitat, espectadors, cineclubs… Vos ho aneu a perdre? Vinga va, vos esperem a tots i a totes!
