MILLÁS, Jaime. Escenas de un burgués en la Valencia del Ochocientos. València : Sargantana, 2017
Este llibre el trobareu a la Biblioteca amb la signatura: BETNO 8844
El proper 6 de juny a les 19 hores presentem este llibre #EnVeuAlta però d’una manera molt especial, ho farem #ALaFresca, al pati del Museu. Jaime Millás estarà acompanyat per Robert Martínez, conservador del Museu Valencià d’Etnologia, i pel grup teatral Dones de Vinalesa que representaran fragments de les obres de Manuel Millás. Que no sabeu qui és Manuel Millàs? Doncs el protagonista del llibre, un dramaturg i poeta valencià del qual el seu besnét, Jaime Millàs, ha escrit esta biografia. Continueu llegint que us informem de tot fil per randa.
- Fotògraf: David Poliakoff
L’autor
València(1949). Periodista, escriptor i gestor cultural. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València i periodista titulat per l’Escola Oficial de Periodisme de Madrid.
Va iniciar en 1972 el seu treball periodístic en el diari Las Províncias. Durant la dècada dels 70 també va escriure en Triunfo i va col·laborar en Valencia Semanal. Entre 1980 i 1982 va formar part de la plantilla del Diario de Valencia en qualitat de redactor d’internacional, primer, i després com a cap de la secció de política valenciana. Entre 1976 i 1981 va ser corresponsal de les emissions radiofòniques en espanyol de la BBC de Londres. Corresponsal a València del diari El País desde la seua fundació en 1976 fins a 1985, any en què va passar al règim de col·laborador esporàdic.
Va iniciar la seua trajectòria radiofònica en 1983 en Radiocadena Española (RCE). Entre 1985 i 1988 va dirigir el circuit valencià d’emissores de RCE. En 1989 va ingressar en RNE per a encarregar-se de la informació cultural al fusionar-se amb RCE. Des de 1989 a 1999 va ser director i presentador del programa cultural De set en set de RNE.
Entre 2000 i 2004 va treballar en el programa cultural de la Generalitat Valenciana, en una primera etapa en qualitat de Director Artístic de Teatres, i, posteriorment, com a Subdirector de la Ciutat de les Arts Escèniques de Sagunt, projecte dissenyat per ell mateix.
Al reincorporar-se a RNE a l’agost de 2004, va editar i va presentar l’Informatiu regional de les 13 hores.
Com a escriptor de viatges i turisme ha publicat nombrosos llibres i ha col·laborat amb diferents entitats com la Diputació de València. Va rebre el primer premi d’informació turística València, terra i mar, de la Diputació de València, per la sèrie d’articles Pobles de terra endins publicada en el diari El País. Autor de la sèrie documental Viatjar sense billet emesa per Canal 9.
Ha publicat els llibres Crónicas de la transición valenciana, 1972-1985 i Manuel Millás, Sainetes valencianos (1871-1891) en la Institució Alfons el Magnànim. Estos dos títols els podeu trobar en préstec a la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia.
El llibre
El periodista Jaime Millás reconstruïx la vida burgesa de la València de mitjan del segle XIX en la biografia del dramaturg i poeta Manuel Millás i Casanoves, publicada per Editorial Sargantana amb el títol Escenas de un burgués en la Valencia del Ochocientos. Este és l’últim llibre escrit pel periodista Jaime Millás en què s’endinsa en un gènere literari al qual, fins al moment, no s’havia donat a conéixer.
La trajectòria literària de Manuel Millás, desenrotllada en el marc de la Renaixença, moviment de recuperació cultural de caràcter valencianista, va coincidir amb episodis històrics en què la ciutat es va sublevar contra el poder central en 1868. Però la rebel·lió política i social va durar poc i va acabar acceptant-se de nou la monarquia dels Borbó, en la figura d’Alfons XII. En eixa època de la Restauració monàrquica, València es va expandir de manera notable després d’iniciar el enderrocament de la seua muralla en 1865. També en eixos anys els hòmens de cultura, entre ells Millás, van fundar la societat Lo Rat Penat en 1878 com a símbol d’identitat regional.
Manuel Millás als 30 anys. Col·lecció Família Millás Sagreras
L’historiador Justo Serna, autor del pròleg del llibre, assenyala que el periodista Jaime Millás en esta obra, on investiga la biografia del seu besavi patern, es “falca les botes d’historiador per a endinsar-se en un territori familiar i llunyà i… ho fa com a historiador per a així sobreviure als seus avantpassats i en els seus avantpassats, per a així rastrejar un món ja desaparegut, però del que ens queden empremtes ”.
Temps enrere, en 2014, any en què es va celebrar el centenari de la mort del dramaturg, el seu besnét va editar en la Institució Alfons el Magnànim els set sainets més populars del creador de Els Microbis (1884) i Sota, cavall i rei (1874) Este volum va ser la bestreta de la biografia que ara es presenta, després d’haver investigat en biblioteques i hemeroteques de la ciutat i després d’haver reunit una important i destacada informació conservada en els arxius familiars.
Manuel Millás, titulat en Lleis, amb motiu de la revolució de 1868 va ser contractat per José Peris i Valero i Félix Pizcueta, líders de la rebel·lió La Gloriosa, per a treballar en la Diputació de València. Després de la renovació del contracte per Cristóbal Pascual i Genís, Millàs va exercir de funcionari públic tota la seua vida en la mateixa institució. Va tindre destacada intervenció en les beques concedides per la corporació a Sorolla i Pinazo, quan eren jóvens, per a ampliar estudis en l’Acadèmia de Roma, ja que va exercir de secretari del tribunal que valorava als artistes que volien accedir a la beca.
Manuel Millás als 65 anys. Col·lecció Família Millás Sagreras
Com a autor teatral, Millás va escriure més de trenta textos teatrals, sobretot sainets i sarsueles, seguint les pautes còmiques d’Eduard Escalante, i dos llibres de poesia romàntica i social (Notas de mi lira i Pampiroladas). Va exercir el periodisme literari, primer en Diario Mercantil de Valencia i posteriorment en Las Provincias. Com a soci fundador de Lo Rat Penat, dos vegades va formar part de la seua Junta Directiva i va rebre guardons en les especialitats de poesia i drama històric en els Jocs Florals.
També va ser viticultor en una extensa finca rural del terme municipal de Yátova anomenada Mijares, que va transformar en colònia agrícola subvencionada pel Govern central, per a produir licors i vi d’embarcament destinat als cellers del sud de França.
En 1914, quan va morir, l’Ajuntament de València va acordar col·locar una làpida en l’Edifici Echeveste, del carrer Quart 21-23, on va escriure la part més destacada de la seua obra literària, en reconeixement a la fama adquirida en la ciutat com a autor teatral i poeta satíric. Enguany, 2017, la població de Macastre, situada en la comarca de La Foia de Buñol, on l’escriptor va passar llargues temporades d’estiueig, ha posat el seu nom a un carrer en reconeixement al seu esforç per transformar esta població en destinació estival apreciat per artistes de la Renaixença, com Eduard Escalante, Teodor Llorente, Rafael Ferrer i Bigné i José Brel.
Escultura de Manuel Millás a la seua mort l’any 1914
El llibre il·lustra també costums i pautes molt relacionades amb l’estil de vida burgesa que practicaven determinats grups socials de la ciutat. Per exemple, se subratlla la importància del retrat i la fotografia com a recursos per a fer en certa manera immortal la vida dels retratats. La importància de complementar la formació en estudis universitaris amb l’aprenentatge d’un ofici artesà vinculat a la tradició gremial valenciana, és un altre costum que es descriu en la biografia. En aquella època la vivenda es va convertir en aparador de la bona posició social que havia adquirit una família i una confirmació del confort a què aspiraven les classes acomodades. Per a la família Millás Sagreras l’últim domicili del carrer Quart 21-23, en el centre històric, va omplir totes les seues aspiracions de benestar. En esta època comença a potenciar-se la construcció de residències en el camp on poder refugiar-se quan la ciutat travessava un període d’epidèmia de còlera, amenaça cíclica que no es va poder resoldre fins a la invenció de la penicil·lina i antibiòtics. Manuel Millás descriu amb humor esta situació sanitària d’emergència social en el sainet “Els microbis”. Per als Millás Sagreras eixe son rural, lluny de la ciutat faltada d’higiene i aires sans, es va complir en la finca de Mijares. El llibre també descriu el nou costum de contractar assistentes, criades, novetat que el dramaturg va arreplegar en la seua peça teatral Una agencia de criaes, posant al descobert els malentesos generats per les prestacions sentimentals de les candidates a realitzar les tasques domèstiques d’una llar burgesa.
La família Millás Sagrera a la Font del Bolot l’any 1905. Col·lecció particular
En definitiva, la biografia del poeta Manuel Millás mostra que fa cent setanta anys València era una ciutat menestral i levítica. Tenia una muralla, que la mantenia tancada a les nits i la protegia del seu entorn agrari. Hi havia banquers, financers, clergues. Hi havia artesans d’acurada tradició, dedicats principalment a la sederia. València era també l’urbs dels dependents de comerços i de servidors a domicili. Representava una plaça destacada del sovinteig comercial i del gran tràfic portuari. Era la capital dels funcionaris, dels empleats municipals i provincials. El recinte murallat i els seus barris extramurs sumaven més de cent mil habitants.
Familia Millás Sagrera a l’hora del café a la Font del Bolot en 1905. Col·lecció particular
El periodista Jaime Millás en este llibre es falca, per primera vegada, les botes d’investigador per a endinsar-se en un territori familiar i llunyà. I ho fa com a historiador, per a així sobreviure als seus avantpassats i rastrejar un món ja desaparegut, però del que ens queden documents escrits que permeten descobrir la personalitat i l’entorn social del seu besavi. Amb la tècnica, l’ofici i les arts del prosista, Millás recrea la vida d’aquella València de l’Huit-cents en què els populars personatges dels sainets escrits pel seu avantpassat van trobar la raó del seu destí còmic. Aquell va ser un temps en què la ciutat del Túria i els seus veïns més il·lustrats van voler ser protagonistes d’una profunda transformació cultural, econòmica i social.
Jaime Millás
No ho oblideu, us esperem el dimarts 6 de juny a les 19 hores al pati del Museu Valencià d’Etnologia per fer un #EnVeuAlta #EspecialAlaFresca
