Vos presentem un catàleg molt esperat d’una exposició de L’ETNO que sabem que recordeu amb molta estima:
CANDELA, José María y FERRERO, Raquel (coords.) Falta o morir : un recorregut sobre l’absència. València: L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia, 2022. ISBN 978-84-7795-940-3
Si esteu interessats el trobareu a la venda a la Llibreria de L’ETNO, a la Benebotiga, i d’ací no res a moltes llibreries valencianes.
Vos deixem amb José Maria Candela, coordinador de la publicació i comissari de l’exposició junt a Raquel Ferrero, perquè ens explique que podem trobar a este magnífic llibre.
Faltar o morir, un recorregut sobre l’absència va ser una exposició temporal de L’ETNO que indagava en el fet social de la mort. Faltar és la veu que es gasta als pobles per a referir-se a la defunció d’un membre del veïnat. Tot i que apareixen com a paraules sinònimes, morir no té el mateix significat social que faltar, i sobre eixa hipòtesi de treball vàrem desenvolupar el discurs de sala. L’anàlisi es centrava en desentranyar els processos de canvi que han ocorregut al voltant de la mort durant les últimes dècades. Canvis que afecten la ritualitat i la pròpia vivència de l’òbit, i que estan inserits en el procés progressiu de pèrdua del teixit social característic de la modernitat avançada en la què vivim.
El catàleg de l’exposició Faltar o morir, un recorregut sobre l’absència, està dividit en dues parts, corresponents amb els dos models de gestió de la mort presents a la mostra. Per un costat, el paradigma de la societat tradicional, on es posa de relleu la presència d’unes pràctiques que servien per acompanyar els familiars que havien patit la pèrdua. Uns ritus que oferien consol, que suposaven un bàlsam i un alleujament del drama familiar que s’estava experimentant en eixe moment. Des de l’angoixa fins al dol, passant per l’amortallament i el soterrament. Els ritus que acompanyaven la mort feien d’esta pèrdua un trànsit integrador, natural, assumit i acceptat per la comunitat.
La segona part del catàleg fa ressò de les pràctiques culturals que hui capitalitzen el decés, i que es caracteritzen per una visió que l’allunya dels nostres ulls, convertit en un tabú on es despleguen unes estratègies encaminades a eliminar la mort del nostre relat existencial. No pensar en ella, no parlar d’ella, negar-la i ocultar-la són tàctiques emprades per tal de viure d’esquenes a ella. El resultat és la pèrdua de les habilitats de consol, la censura de les emocions externes i la consideració de la mateixa com un fracàs.
El primer bloc comença amb un article dels comissaris i dissenyadors de la mostra, Faltar o morir, del treball de camp a la sala d’exposició, on es perfila el camí fet des de la recerca a l’espai d’exposició i es desentranyen les seues claus museogràfiques. En un segon treball, Raquel Ferrero i Clara Colomina analitzen en Es moria un, es morien tots els resultats de la seua investigació al voltant de la mort en territori valencià. En Imatge latent, la letargia de la mort, la seua autora, Virginia de la Cruz, ens parla de la fotografia post-mortem com a representació gràfica de l’òbit i els seus significats socials. En El dol, manifestació pública de la tristesa i la soledat per la pèrdua d’un ésser estimat, Francesc Xavier Rausell indaga en els usos socials de la indumentària i com el color negre es carrega d’un significat simbòlic associat a la manifestació pública de la tristesa i el dol. Emili Selfa, amb La mort a la Safor, ens fa un relat etnogràfic molt detallat de les representacions de la mort al territori valencià de la Safor, en consonància amb els àmbits estudiats a l’exposició en la part dedicada a la societat tradicional. Gestió comunal dels enterraments a Alpont, de Cristina Albir, ens submergeix en les maneres d’entendre i administrar comunalment els treballs de inhumació dels difunts i tot allò que comporta a Alpont i el seu territori circumdant. Per últim, i finalitzant aquest bloc dedicat a la mort a la societat tradicional, Maternitat i mort, espirals enllaçades, d’Ana Martínez, tracta de les múltiples connexions entre la vida i la mort que a tots i totes ens toca transitar a la nostra existència.
Per a la segona meitat del catàleg, dedicada a la mort als nostres dies, un text de Josep L. Barona, La mort, construcció social i medicalització obri aquest temps de fugida, esbrinant el procés de la mort com a fet social i la hegemonia de la ciència mèdica sobre el final de la vida. Per la seua banda, Pablo Flors aprofundeix en el domini de la medicina a la contemporaneïtat en Exitus laetalis o l’expropiació mèdica de la mort, apostant per nous models d’humanització front el patiment i l’angoixa final. Marta Allué, en Acomiadar i recordar, noves actituds davant la mort reflexiona sobre l’aparició de respostes socials i individuals que posen èmfasi a la dignitat i el poder de decisió sobre el moment últim. Educar per a l’adversitat i la mort en la societat del benestar, de Mar Cortina, posa el focus en les estratègies que la pedagogia ofereix per a viure i educar amb consciència de mortalitat. L’article de Belén Iranzo, Buit mnèmic, ser absència ens parla de la memòria, el record i l’oblit dels nostres essers volguts substanciats en la instal·lació artística que Noé Bermejo va presentar com a desenllaç de l’exposició.
El tercer i últim bloc del catàleg de Faltar o morir és una recopilació de fotografies de les diferents sales de l’exposició, i un conjunt gràfic del making of, que subratlla el treball previ de disseny i muntatge de la museografia.
Jose María Candela, conservador de L’ETNO
