Vos presentem Festes Majors a l’Horta: cavalcades, processons i danses en la memòria de la Casa Insa d’Enric Olivares publicat per la Universitat de València amb la col·laboració de la Càtedra de Música i Dansa Tradicional i la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació. Bé, més bé, serà Enric, l’autor, el que vos el presentarà.
Heu de saber que en esta biblioteca som molt demanadores i també heu de ser conscients que hi ha una gran nota al peu del blog que convida a la participació d’autors i autores de projectes, llibres… sobre cultura popular que vulguen compartir els seus treballs i experiències.
Per altra banda, que esta publicació es base en l’anàlisi de la documentació de la Casa Insa que conservem a la Biblioteca de L’ETNO és raó més que suficient per obrir-li a Enric les portes de l’Etnobloc de bat a bat. I si estàs interessat en la cultura festiva i encara vas perdut i no saps que és Casa Insa, queda’t amb nosaltres i llig!
En tot cas, començarem pel principi, per presentar-vos Enric Olivares…
Enric Olivares Torres (Algemesí) és doctor en Història de l’Art i professor ajudant al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València. Des de 2023, any de la seua creació, dirigeix la Càtedra de Música i Dansa Tradicional de la Universitat de València.
És coautor, entre d’altres, dels llibres Festes, danses i processons als arxius de la Casa Insa de València. 1. La Ribera del Xúquer o Els guerrers de la festa : la dansa dels tornejants en la tradició valenciana, del qual ja ens va parlar en 2013 al nostre Etnobloc. Si visiteu Algemesí durant les festes de la Mare de Déu de la Salut, el trobareu amb el Ball de les Llauradores d’Algemesí perquè coneix molt bé i de primera mà el folklore valencià.
Festes Majors a l’Horta: cavalcades, processons i danses en la memòria de la Casa Insa
Quan l’any 1968 Juan Ferrés Insa confessava a la periodista María Ángeles Arazo, en una entrevista a Las Provincias, que bona part de la tradició festiva valenciana es trobava amagada als armaris, prestatgeries i calaixos de la Roberia Insa, evocava amb aquella imatge poderosa un món adormit entre teles, atifells i vestidures antigues. Era la memòria festiva d’un poble, latent i silenciosa, esperant ser de nou convocada. Una memòria que la seua filla, Carmen Ferrés, continuà conservant i que, quan el negoci va tancar l’any 2009, llegà al Museu Valencià d’Etnologia.
La Casa Insa fou la darrera representant d’un model de negoci destinat a vestir la festa. Però no fou només una botiga de lloguer de vestits: sinó també una transmissora de models festius que es van escampar per València i moltes poblacions valencianes des del segle XIX fins a pràcticament els nostres dies, i que, d’alguna manera han format part del seu costumari popular.
Part d’eixa memòria, en alguns casos ja oblidada, ha sigut rescatada en el llibre Festes Majors a l’Horta. Cavalcades, processons i danses en la memòria de la Casa Insa, publicat per la Universitat de València amb la col·laboració de la Càtedra de Música i Dansa Tradicional i la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació.
El llibre parteix d’una idea clara: estudiar les festes del passat ens ajuda a entendre la societat que les celebra. La cultura popular és dipositària d’una gran part de les nostres experiències col·lectives. A través dels rituals, de les processons i de les danses, mostrem com som, què valorem i com ens definim com a poble. Durant segles, les festes majors han sigut parèntesis de festa i devoció dins una vida quotidiana dura, marcada per la feina i l’esforç. Hui en dia, encara que el context haja canviat, la festa continua sent un dels espais on millor expressem la nostra identitat, amb tot un conjunt de símbols que singularitzen la nostra personalitat com a col·lectiu.
Tot i el creixement espectacular de les festes valencianes, especialment després dels reconeixements institucionals recents de moltes d’elles, encara són relativament pocs els estudis que han abordat el fenomen festiu des d’una perspectiva global i crítica. Per això cal una visió que reculla el conjunt de la tradició festiva com una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial, tenint en compte com ha evolucionat al llarg del temps. Però també una anàlisi pormenoritzada de cadascuna d’eixes expressions festives, mitjançant la consulta de la documentació, que permeta entendre aquestes com manifestacions culturals sotmeses a processos històrics de pervivència i transformació.
El llibre Festes Majors a l’Horta aprofundeix en la història i evolució de les festes patronals a les comarques de l’Horta de València, una realitat social i geogràfica amb una forta identitat pròpia, tot i la seua proximitat i influència del Cap i Casal. Cada poble, amb les seues particularitats, ha construït una manera pròpia de celebrar, fruit de la seua història i de la seua comunitat.
En les més de quatre-centes pàgines del llibre, s’analitzen una trentena de poblacions, fent un recorregut per l’evolució de les seues festes patronals en els últims dos segles i s’intenta respondre a qüestions com la manera en què s’organitzaven aquestes, com evolucionaren els seus programes d’actes, quin ha estat l’origen dels elements rituals i folklòrics que hui formen part dels seus seguicis, com aquests rituals s’han anat adaptant, transformant o desapareguent al llarg del temps, quines particularitats presenten o quins paral·lelismes o filiacions hi podem trobar.
Un aspecte especialment destacat és la descripció detallada de les robes i aparells festius que es llogaven per a les celebracions, una informació valuosíssima extreta dels llibres de registre de la Casa Insa, hui conservats al Museu Valencià d’Etnologia. Aquest fons documental, juntament amb el testimoni de Carmen Ferrés García, la premsa històrica i la bibliografia especialitzada, ha permés reconstruir la història d’unes festes que, tot i la seua aparença d’antiguitat immòbil, han estat sempre vives, canviants i adaptatives.
En la recuperació de la memòria històrica de les festes de l’Horta de València, cal destacar el paper d’estudis precedents, com el monogràfic seminal de l’antropòleg Antonio Ariño, L’Horta en festes (1992), que va analitzar per primera vegada el fenomen festiu de l’Horta Sud amb una visió antropològica i històrica. Així mateix, Festes Majors a l’Horta reprén i amplia estudis anteriors com Festes, danses i processons als arxius de la Casa Insa (2019), centrat en les comarques de la Ribera del Xúquer.
Recolzats en aquests fonaments, ens endinsem novament en la història de la Casa Insa per evidenciar la importància del paper que va jugar en l’evolució de les festes majors i patronals dels nostres pobles i ciutats durant vora segle i mig. Certament, la roberia Insa de València no en fou l’única, però sí la que més temps va perdurar i la que millor va saber adaptar-se a les diferents necessitats i circumstàncies que, al llarg de les dècades, van afrontar els nostres avantpassats a l’hora de celebrar els dies grans.
La festa és una expressió social viva i complexa, amb un sistema codificat de pràctiques que implica una certa relació entre la societat i allò sagrat, i que solem anomenar religiositat popular. Però també són un conjunt d’actes repetitius i codificats amb una forta càrrega simbòlica, en què se celebra la voluntat de ser comunitat en una activitat pública en la qual s’interromp la vida ordinària, per a entrar en allò extraordinari i distint de l’habitual.
La festa, com mostra el llibre, no és un fenomen fix ni immutable: canvia amb la societat, transformant-se segons els valors, les necessitats i les formes de viure i de pensar de cada moment. La seua continuïtat no és sinònim d’immobilisme sinó d’adaptació i reinvenció. Es transmet de generació en generació incorporant les innovacions i sensibilitats de cada nou temps. Així dons, estudiar com evolucionen les festes ens ajuda a entendre com ha evolucionat també la nostra societat. I al mateix temps, ens recorda que preservar la cultura festiva és protegir una part essencial de la nostra memòria col·lectiva.
Enric Olivares
