Sí, ho heu llegit bé, el cuc de seda. «A més de la benedicció dels matxos, cavalleries i animals domèstics hi havia també el costum de beneir el cuc de seda, però naturalment en unes altres dates: durant el mes de març.»
ARIÑO, Antonio. Festes, rituals i creences. València: Institució Alfons el Magnànim, 1988. (Temes d’Etnografia Valenciana; 4). El trobareu en la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia amb la signatura BETNO 840/4
Trobareu esta informació referent a la benedicció del cuc de seda en la pàgina 266. Si voleu des d’ací podeu accedir a la versió en línia d’este títol.
«Només hem aconseguit dues rònegues notícies sobre aquest ritual i per això les transcriurem íntegrament: l’una se’n refereix a Alzira i l’altra a la ciutat de València:
Todos los años en el primer Viernes del mes de Março, es cosa de admiración el numeroso concurso que acude a dicha iglesia (de Santa Maria d’Alzira) por toda la mañana, en que no cessa la celebración de Missas en el Altar de el Santo Christo, con extraordinaria frecuencia de sacramentos, a causa de que toda Alzira y su contorno llevan al santurario toda la simiente de gusanos prevenida para la próxima cosecha, para que se déla acostumbrada y propia bendición, porque con esta diligencia afiançan la buena suerte de su cosecha.
Es tracta per tant d’una benedicció de la llavor del cuc de la seda perquè assegure l’esdevenir fructífer de la collita. A València la benedicció s’efectuava en la capella de la Mare de Déu dels Desamparats:
Van los labradores a presentar en Marzo la simiente de seda para que el sacerdote la bendiga; y si la Santísima Virgen les concede la cosecha le regalan una de las mejores Bochas que ellos presentan adornadas con elegantes y vistosas cintas.»
Ho sabieu? Coses interessants que podeu trobar als llibres de la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia. Vos esperem!
