José Soler Carnicer va ser una persona inquieta i polifacètica, un divulgador pioner de l’excursionisme i el territori valencià. A la Biblioteca de l’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia, hem rebut la donació de part de la seua biblioteca personal que completa el seu fons gràfic dipositat i gestionat al Centre de la Imatge de L’ETNO.
José Soler Carnicer (1931-2020) nasqué al barri de Russafa, València. De jove, a causa del treball de son pare, que era oficial de correus, va anar a viure a Gijón. En aquella terra va nàixer la seua passió per la muntanya, per la natura. Paral·lelament a aquesta, al llarg de sa vida, va desenvolupar una gran afició per la creació literària i va, per exemple, col·laborar amb diferents medis, com ara el diari Las Provincias. Fou un destacat periodista i escriptor. Estava, per damunt de tot, especialitzat en qüestions turístiques, excursionistes, amb grans inquietuds per la història, per la cultura i per les tradicions valencianes.
José Soler a Alacant. Juliol 1960. Fons José Soler Carnicer. Centre de la Imatge de L’ETNO
Algunes de les seues fites més importants són:
El programa radiofònic, per quatre anys, titulat La Montaña, en Ràdio Nacional d’Espanya.
La sèrie de 128 rutes, Rutas valencianas, que va publicar, a partir del 1956, en Las Provincias, i que resultaren un gran èxit i són considerades com un clàssic (serien traduïdes més tard al valencià per Eliseu Climent).
La direcció de la revista Valencia Atracción.
La direcció de redacció (1972-77) de la Gran Enciclopèdia de la Regió Valenciana.
La participació en programes de televisió com: Historias para no dormir, de Chicho Ibáñez Serrador o Turismo todo el tiempo, en Canal 9.
El Garbí. Desembre 1958. Fons José Soler Carnicer. Centre de la Imatge de L’ETNO
En la seua faceta d’escriptor o de divulgador, i a tall d’exemple, va escriure Primer diccionari de muntanya de la Comunitat Valenciana (2013) o Las Cruces del término de la Ciudad de Valencia (2014). Com a narrador trobem: La cruz de Malta o La guerra civil no terminó el 1 de abril de 1939 (1er premi Premios Otoño “Villa de Chiva”)
Com a espeleòleg destaca les exploracions de La Cova de Sant Josep (La vall d’Uixó), del Túnel del Sumidor (Vallada) o la Cova Cerdanya (Benafer).
Campament a Barxeta. 1957. Fons José Soler Carnicer. Centre de la Imatge de L’ETNO
Pel que fa a les seues activitats com a alpinista, va ser president de la Federació Valenciana de Muntanyisme (1971-1978), va intentar coronar l’Aconcagua (Argentina) i amb èxit va arribar al cim del Kilimanjaro (1974).
La donació José Soler Carnicer
La donació José Soler Carnicer, que ha arribat a la biblioteca de l’ETNO Museu Valencià d’Etnologia, és un conjunt de 238 documents que podem, a simple vista, dividir en dos grans grups: monografies, amb més de la meitat del total, i un més que interessant conjunt de fullets els quals, amb diferents formats i dins d’un ample interval de temps, donen una panoràmica de la cultura popular i del turisme, natural o urbà, en terres valencianes.
José Soler a Ordesa. Juny 1960. Fons José Soler Carnicer. Centre de la Imatge de L’ETNO
Si bé adreçada, com s’ha assenyalat adés, al turisme, les obres cedides per la família Soler també fan referència a història, sobretot local, a cultura valenciana, sempre molt lligada al terreny, a creacions literàries, a la manera de vestir, a personatges locals dels quals sentir-se orgullosos o a llegendes que enriqueixen la cultura popular i enforteixen els lligams locals.
Camping el Saler. Juny 1958. Fons José Soler Carnicer. Centre de la Imatge de L’ETNO
De vegades, es barreja la intenció turística amb la de fer història local o de recuperar la memòria de la vida tradicional, com ara quan podem llegir títols que ens donen informació pràctica sobre establiments on allotjar-nos o que ens parlen de monuments, de cases consistorials o d’alqueries dels llocs més recòndits de la nostra terra, en gran part pel simple plaer de compartir construccions nostrades. Seguint aquest camí, es mesclen obres que parlen de valor ecològic i paisatgístics de zones de l’interior, com, per altra banda, es parla, des d’un punt de vista més comercial, de les aigües de Cofrents o de les visitadíssimes costes valencianes.
Eslida. Maig 1958. Fons José Soler Carnicer. Centre de la Imatge de L’ETNO
Algunes obres tracten el seu contingut per àmbits territorials, com, per exemple, províncies, comarques, valls, llogarets o rutes per muntanyes, camps i camins, passant per fonts, séquies o altres llocs amb encís local. Com recórrer-les? Hi ha rutes en bicicleta, de senderisme, d’excursions, hi ha mapes amb diverses escales i per a totes les necessitats. Trobem les activitats de centres excursionistes o les seues iniciatives per a publicar obres que ens obrin noves rutes de llocs que reclamen ser recorreguts.
Vicenta Mayor a la serra Calderona. Abril 1958. Fons José Soler Carnicer. Centre de la Imatge de L’ETNO
No manquen altres qüestions; vénen a esment festes tan arrelades i internacionals com les Falles, altres de gran tradició com els balls de folls, alguns reculls ens recorden refranys que hem utilitzat generació rere generació, l’alegria de les festes locals, les cançons que els nostres iaios, i els iaios dels seus iaios, escoltaren i cantaren i que cal preservar per al futur. En fi, molts temes, variats i rics, que d’alguna o altra manera estan relacionats amb el turisme, de la classe que siga, i, al remat, amb moltes de les nostres manifestacions culturals.
València, “Plaza del Caudillo”. Desembre 1957. Fons José Soler Carnicer. Centre de la Imatge de L’ETNO
Els fullets, respecte de les monografies, tenen, sens dubte, un caire més pràctic, són més comercials, busquen oferir el que hi ha, atraient l’atenció del turista que busca ser convençut de les diferents ofertes que abunden al nostre territori. Presenten, així, més “cromatisme”, més fotos, més mapes i més croquis, així com un desplegament de llengües, des de les clàssiques del turisme, com l’anglés o com el francès, fins a algunes altres darrerament en expansió, com el xinés.
Des d’ací podeu consultar tots els títols que pertanyen a la Donació de José Soler i que trobareu a la vostra disposició i consulta a la Biblioteca. Per altra banda, si vos heu quedat bocabadats amb la qualitat i informació de les fotografies que acompanyen esta entrada del nostre blog, com ja vos hem indicat al principi totes elles formen part del Fons José Soler dipositat i gestionat al Centre de la Imatge de L’ETNO.
Des de la Biblioteca de L’ETNO volem agrair la família de José Soler, la seua vídua, Vicenta Mª Mayor, i les seues filles, Begoña i Thais Soler, per la seua generositat, a més de per la seua sensibilitat per seleccionar aquells títols que completen i milloren la col·lecció de la Biblioteca de L’ETNO i per tant la informació per a la ciutadania.
L’equip de la Biblioteca de l’ETNO
