El 9 d’octubre, diada de Sant Donís, els valencians celebrem el dia dels enamorats, i principalment a la ciutat de València hi ha un costum molt especial… regalar un mocador ple de pastissos de massapà en forma de fruites i verdures junt a la piuleta i el tronador. La Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia ja ha rebut la mocadorà i vosaltres?
Les coques i els dolços sempre acompanyen les festes valencianes al llarg del calendari festiu anual. Des dels pastissets de Glòria o les coques Cristines de Nadal, els rotllets de Sant Blai, els bunyols de carabassa per gaudir de Sant Josep, l’esclat de les mones de Pasqua, la coca de Sant Joan, els pans beneïts que acompanyen les festes d’estiu…
¿Només ens ho sembla a nosaltres o ens passem tot l’any pensant en les coques i dolços que podem fer aprofitant les nostres festes a tots els racons del territori valencià? Sí, ho fem, però com gaudim de mossegar un bon dolcet. Som gent de bon menjar, això està claríssim.
Estem en octubre i si ens passegem pels carrers de València, i des dels darrers anys per alguns pobles propers a la ciutat, podem trobar una gran temptació per als nostres paladars. Els aparadors dels forns i pastisseries es plenen de color i imaginació, els trobareu farcits de figuretes de massapà meravelloses amb formes de fruites i verdures acompanyades de la piuleta i el tronador.
¿Què encara no sabeu de què parlem? Sí, clar que sí, de la mocadorada o mocadorà – com es coneix de manera col·loquial – el present que el 9 d’octubre, diada de Sant Dionís, els enamorats regalen tradicionalment a la seua estimada. I és que els valencians tenim un dia dels enamorats molt diferent a l’anglosaxó Sant Valentí.
Aparador del Forn Pastisseria Dorita al carrer Túria de València
¿Però sabeu ben bé quin és l’origen d’este regal tan dolç?
Es diu que quan el rei Jaume I va entrar a València el 9 d’octubre de 1238, els habitants de la ciutat li van oferir a ell i a la seua esposa, la reina Violant d’Hongria, com a ofrena, un plat ple de fruites i verdures de l’horta embolicat dins d’un mocador de seda.
Des del segle XIV València celebrava el 9 d’octubre com a data de fundació del Regne de València amb molta festa i una forta càrrega de pirotècnia, on els piulets i tronadors xiulaven al cel.
Amb l’arribada de Felip V i els Decrets de Nova Planta, s’aboliren els furs i s’acabà la festa i els coets, així com la celebració d’altres costums valencians. Va ser aleshores, quan el Gremi dels Mestres Sucrers de la Ciutat i Regne de València, que agrupava els pastissers valencians, va trobar la manera d’evitar la prohibició, continuar celebrant la festa i lloar el seu patró, Sant Donís. Així els piulets i tronadors es convertiren en dolços que eren acompanyats de figuretes de massapà amb formes de verdures i fruites de les hortes valencianes.
Enguany, un any més es plenaran els aparadors dels forns, farem cua per poder regalar una mocadorà o esperarem que el nostre estimat no se n’oblide de nosaltres. Encara i tot, en l’actualitat són moltes dones les que fan el present i moltes les mares que reben el regal de part dels seus fills. En tot cas, tots i totes gaudirem del seu sabor i millor si ho fem amb un gotet de mistela.
Si voleu saber més podeu trobar a la nostra Biblioteca els següents llibres…
SOLAZ, Rafael. Fiestas y costumbres de la ciudad de Valencia : estudio, transcripción y facsímil del manuscrito de 1819 «Ocios entretenidos». Valencia : Ceremonial, D.L. 2008. – Sign.: BETNO 7483
Valencia : fiestas de la ciudad. Valencia : Ajuntament, D.L. 2010. – Sign.: BETNO 7094
Disfruteu dels dolços valencians!
