«Salpassa» a les comarques centrals i del sud, «sarpassa» a les rodalies de la ciutat de València o a Betxí per exemple, «zarpacia» als Serrans, «solispassa» a totes les comarques septentrionals, «silispàssia» a Artana… eixes eren les formes que s’empraven en els diferents racons del territori valencià. I al teu poble encara es celebra?
Potser si sou de Pego, Benirrama, Forna i Ebo a la Marina Alta o si sou d’Otos o Beniatjar a la Vall d’Albaida ens contesteu que sí, potser altres al llegir salpassa heu parat l’orella perquè alguna vegada vos han dit que es celebrava al vostre poble i potser molts altres esteu preguntat-vos ara mateix que és això de la salpassa.
Es tracta d’una tradició en perill d’extinció al nostre territori, ja que ha deixat de celebrar-se a molts pobles, encara que va estar molt escampada a tot el territori valencià i va constituir una de les celebracions més distintives. Té un origen totalment pagà, però la celebració actual es basa en el ritual cristià de benedicció de les cases el Dissabte Sant segons mandat del Ritual Romà de Benedicte XIV.
Té molts variants, però segueixen un patró comú. La benedicció té l’objectiu de protegir les cases i els habitants contra les malalties i els atacs de l’enemic i la major part dels pobles la celebraven el Dimecres Sant, de fet fins i tot alguns ho fan el dimarts. El retor, acompanyat de l’ajudant o dels escolans, aspergix amb aigua beneïda i sal, mentres resa una oració, a totes aquelles cases que es troben obertes per rebre la benedicció. Al mateix temps, beneïx l’aigua i la sal que la família té a casa i els desitja a tots una bona Pasqua. A canvi la família ofereix una gratificació econòmica i uns ous. Al retor li acompanyen també els xiquets de la parròquia i principalment els acòlits, que són els encarregats d’anunciar l’arribada de la comitiva amb campanes, matraques i cants.
A grans trets, així és la salpassa però no és penseu que és tan senzilla, ja que hi havia diferents variants per tot el territori valencià. El millor que podeu fer és llegir a Àlvar Monferrer perquè ell vos contarà coses molt interessants com que «…no repetien a cada casa del poble la benedicció de l’aigua, cosa que sí feien als masos. La beneïen al principi i després deien simplement la primera frase de la benedicció, aspergien i donaven a besar l’estola a la gent agenollada al llindar.»
Ací teniu un vídeo de com es vivia la «sarpassa» fa 50 anys a Ribarroja del Túria
«… a les zones de la «sarpassa» i la «salpassa» l’escolà llançava el punyet de sal banyada a la paret o a la part superior de la porta, cercant el lloc on es poguera enganxar bé. A la zona de la «solipassa» aquest punyet era de segó pastat amb l’aigua beneita… I a tot arreu els acòlits arreplegaven els ous o donatius de cada casa.»
Els xiquets tenien un paper protagonista. Eren els encarregats d’arreplegar els ous i els que anunciaven la salpassa amb les matraques i les cançons. A la major part dels pobles els xiquets anaven amb maces per colpejar les portes que es trobaven tancades.
Porta oberta, bona coberta.
Porta tancà, bona maçà.
Les cançons de la salpassa tenen moltes variacions, anem a vore alguns exemples dels que apunta Monferrer al seu llibre:
Mentre ben al nord, a l’Alcora (L’Alcalatén) cantaven…
ous, ous,
bona pasqua i bon dijous.
El dijous de matí
bona coca per a mi.
El dijous de vesprà
bona cocà amb cansalà
Angelets del cel,
Baixareu a pasqua
ous i caragols
i fulletes de carrasca
Tic, tic,
al vicari bon pessic.
Toc, toc,
al vicari bon calbot.
El vicari cassoleta
trau els ous per la bragueta.
El vicari s’ha perdut
per la font de la salut.
Ben al sud, a l’Alfàs i a Tàrbena cantaven…
Ous, ous,
bones pasqües, bons dijous;
la farina va a cinc sous,
i el segó va a dihuité.
Ai, que la blanca ja ve!
Ai, que la negra també!
Ous ací, ous allà,
bones bastonades al sagristà.
Ous allí, ous al ponedor,
bones bastonades al senyor rector.
Si voleu saber més de la salpassa, si voleu saber com es celebrava al vostre poble, si voleu conéixer moltes altres versions d’estes cançons o si simplement esteu encuriosits per esta tradició vos aconsellem encaridament la consulta de la següent bibliografia:
MONFERRER, Àlvar. La salpassa. València : Consell Valencià de Cultura, 1995, ( Sèrie Minor. Etnografia ; 26). Signatura: BETNO 3602
LILLO, Rafaela … [et al.].Ritus i tradicions a la Marina Alta : la Salpassa : Pego, La Vall d’Ebo, Forna, Benirrama… el perllongament d’un ritu Aguaits : revista d’investigació i assaig núm. 17 (2000), p. 61-85. Sign.: BETNO PP 311
Vos esperem a la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia!
