El pa beneït té un aspecte pagà en origen que està perfectament integrat en les celebracions eclesiàstiques.
La comarca de la Plana de Requena-Utiel té una forta tradició en la benedicció del pa ja siga salat o dolç, amb forma allargada, redona, de rotllo amb forat, estrela, cor… fins arribar a composicions més elaborades com ara és la Torta de la Candelera de Fuenterrobles.
Com es tradició, no sols a la Plana de Requena-Utiel, el pa es du el dia de la festa al lloc sagrat per ser beneït per un sacerdot, passejar-lo en la processó i repartir-lo entre els fidels. Amb este acte el pa guanya unes propietats curatives i preventives front les malalties, així es lliura entre malalts, gent major i molts són els que es preocupen de fer-lo arribar a la gent més propera. El pa adquirix un caràcter sagrat i màgic, però no hem d’oblidar tampoc que és un aliment material que permet que els que no tenen res per menjar hi participen i puguen alimentar-se. És un acte també de caritat cristiana. És per esta raó que molts pobles de la comarca anomenen caridás al pa beneït.
El dia 2 de febrer, el dia de la Candelera, a Fuenterrobles s’elabora un pa beneït molt especial: “la torta de la Candelaria”. La seua característica principal és que es tracta d’un ritual molt participatiu, alhora que espectacular. Una confraria de dones s’encarrega de mantenir viva la tradició de la Torta i de la part econòmica de la festa.
Cada any una família diferent és dedica a la confecció de la Torta. La pasta és de massapà i la seua elaboració s’inicia un mes o quinze dies abans del 2 de febrer quan les ametles es fiquen a assecar al sol o a la calor seca, així la torta serà el més blanc possible.
El dia 31 comença a fer-se el massapà amb els següents ingredients:
- Ametla mòlta
- Sucre en almívar
- Canella
- Llimona ratllada
La pasta es col·loca a un motle circular i amb paper puntejat es marca un dibuix, normalment de la Mare de Déu per ser més tard reomplert amb confitura de colors. Esta torta redona se situa sobre un suport del qual ixen catorze varetes metàl·liques damunt de les quals es col·loquen els anomenats “pinos” . Tretze d’elles continuen la disposició circular i l’última se situa al mig de la Torta amb el seu corresponent “pino” i amb l’anomenat “rollo del cura”.
Els “pinos” tenen forma de con fet de torró. Es fan el dia anterior, el dia 1 de febrer i participen en la seua confecció no sols la família encarregada de la torta sinó a més els veïns i familiars dirigits per una dona experta en la seua elaboració. Damunt dels “pinos” unes flors artificials són l’ultima decoració.
El capvespre s’exposa a la porta de la casa de la família encarregada de l’elaboració i la Torta es col·loca en un anda per ser traslladada a l’església. La processó l’encapçala la Torta, en les andes de la qual també es col·loca una cistella amb dos coloms. Quan acaben els actes religiosos la Torta es torna a dur a casa de la família, on comença el repartiment: “el rollo del cura” per al retor, el “pino” del mig i la part central de la Torta per a la clavariessa de l’any i la resta de “pinos” es fiquen a la venda.
Si voleu saber més s’esta festa on el pa beneït dolç és el protagonista no heu de fer més que apropar-vos a Fuenterrobles l’any vinent. Fins que arribe el moment podeu vindre a la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia per consultar els llibres que vos parlen d’esta tradició popular.
Nosaltres hem consultat per fer este post els següents títols:
ARAZO, MªAngeles; JARQUE, Francesc. Gozos valencianos en el altar y la cocina. Valencia: Diputació de València, D.L. 1988. BETNO 2380
ARROYO MARTÍNEZ, Francisco; MOYA MUÑOZ, Fernando; CAÑADA SOLAZ, Rosa. Fuenterrobles : memoria de un pueblo. Fuenterrobles: Ayuntamiento, D.L.1995. BETNO 4637
PARDO PARDO, Fermín. Pan bendito y caridás en los rituales religioso-populares del Campo de Requena –Utiel. A: ÁLVAREZ SANTALÓ, Carlos; BUXÓ I REY, María Jesús; RODRÍGUEZ BECERRA, Salvador (coords). La religiosidad popular : II, vida y muerte, la imaginación religiosa. Barcelona: Anthropos, 1989. ( Autores, textos y temes. Antropología ; 19). BETNO 280/19
