Quan el Benicadell està capell, pica espart i fes cordell. Durant molts segles, arreu de tot el territori valencià, bona part de la vida girava al voltant de l’aprofitament de l’espart, una fibra amb la qual es fabricava tota classe d’objectes de la vida quotidiana: calcer, senalles, cordes, estores, aventadors… i moltíssimes eines relacionades amb el treball de la terra. En estiu estem en època de collita, voleu saber-ne més?
«Arribades les calendes de juny, el calor ja és ben palesa a les contrades menys plujoses. L’espart ja té la fulla enrotllada i els collidors comencen a preparar-se. Durant part de juny, juliol i tot l’agost, a molts indrets els hòmens i les dones, segons pobles, s’acomboien per tal d’anar a collir espart. Hi ha qui va al seu albir i hi ha qui va en colles; però exhaureixen les jornades de sol i van fent feixos i feixos d’espart malgrat que es punxen i suen a borbollons.
Qui només en vol una miqueta per al servici domèstic n’agafa un manoll i el posa a assecar prop de casa. Qui es collidor per a la indústria espartera, el carreja a l’esquena o amb la somera, i… envers la romana per pesar-lo!
Enrrotllen sempre les puntes de l’espart amb un bastonet, i estiren cap amunt; al darrere de l’estrebada s’emporten un grapat que van acumulant a la mà lliure o en terra; és una tasca dura, però cal treballar…
L’espart collit s’ha d’assecar perquè perda la tendresa i el color verd. Els manolls s’escampen seriadament en un pla o a les carenes d’un tossal. Almenys una quinzena de dies caldrà tenir l’espart al sol i això sense oblidar girar aquells manolls als 7 o 8 dies perquè s’assequen bé per totes bandes. Aquells més necessitats no s’esperen ni tan sols que estiga tan sec.
Quan ja està ben sec els sariers i les llateres poden utilitzar-lo, així com és, per fer llata d’espart, la qual una vegada cosida esdevé un cabàs, una sària, un ventall, etc.
Però si han de fer-se espardenyes o lligasses per als bancals o corda i sogall per a menesters diversos, cal posar-lo en remull almenys dues llunes, això és amerar-lo. Els venedors o corredors d’espart posaven els feixos en basses grans i els tapaven totalment d’aigua. Als pocs dies allò ja feia una fetor insuportable i les flaires dolentes embrutaven l’atmosfera de tants llogarets…
L’espart es trau de l’aigua i es deixa que s’eixugue uns quants dies. Amb tant de temps a remulla l’espart perd la rigidesa i queda una fibra dura que, en ser matxucada, permet el doblegament sense rompre’s, i això és l’espart cuit o amerat.
A l’hora de picar (Matxucar) espart, sonen pels pobles colps secs descompensats però certers, produïts pel xoc d’una maça sobre un piló o una llosa, entre les superfícies dels quals jau un grapat d’espart condemnat a esdevenir brinós.
Amb l’espart picat, els pastors fan sola mentre menen el ramat. Quan a l’ombra d’un garrofer o d’una carrasca fan un descans, comencen a cosir aqueixa sola i a enllestir l’espardenya que serà el seu calçat despús-demà. També amb l’espart picat, la llauradora lligarà la tija de les tomaqueres o el llaurador fixarà els em pelts. Les cordes, els sogalls i els cordells també es faran d’espart picat».
Este text que parla sobre els processos essencials per treballar l’espart des de la collita, en esta època de l’any, fins a la producció artesanal que permet la transformació final, l’hem tret del següent llibre:
BARBER i VALLÉS, Antoni; CABRERA i GONZÁLEZ, María Rosario; GUARDIOLA i MORA, Ismael. Sobre la cultura de l’espart al territori valencià. València : Fundació Bancaixa, 1997. (Recursos naturals). Signatura: BETNO 2760
Va guanyar el 1996 el Premi Bancaixa “Iniciativas sobre el agroentorno” i vos pot servir de referent per endinsar-vos en el món esparter valencià. La monografia s’inicia amb la presentació dels objectius, la metodologia emprada pels investigadors i fa una síntesi etnohistòrica de l’espart. S’estudia àmpliament tota la faena que hi ha al voltant de l’espart, tots els processos de collita i assecatge, així com de preparació i transformació de l’espart. Es mostren les manufactures de l’espart classificades per tipologies: grup de les senalles, estris domèstics, artefactes per al bestiar, per a les tasques del camp i derivats, artefactes mariners, cordes i calçats, així com les eines que s’utilitzen. També trobareu informació sobre l’economia de l’espart i altres usos que se li han donat. Per últim teniu al vostre abast un lèxic molt complet de tot el vocabulari referent a l’espart.
Pensem que es una bona recomanació per qui vullga començar a endinsar-se en l’anàlisi i estudi d’este món. A més a més, a la col·lecció de la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia hi ha molts altres títols que vos podeu fer servir sobre l’espart i l’ofici d’esparter. Si punxeu en este enllaç podreu accedir a la consulta en el nostre catàleg d’estos títols
Esperem que una vegada més, vos siga útil la informació que vos oferim i que vos animeu a visitar-nos, llegir els llibres de la nostra col·lecció i traure’ls en préstec. Vos esperem en la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia!
Per cert, si vos agraden els dibuixos que han acompanyat esta entrada heu de saber que l’autor és Andrés Marín, el dissenyador del Museu, i que els podeu trobar a la pàgina de Pinterest «Etnoimatges» del Museu Valencià d’Etnologia.
