Qualsevol manual de biblioteconomia ens parla de l’intercanvi com una forma d’adquisició.
Tot un clàssic de la formació de tots els bibliotecaris és el Manual de Biblioteconomia de Luisa Orera Orera en ell es diu: ” El canje consiste en el intercambio entre bibliotecas, bien de duplicados, bien de sus propias publicaciones, o de las publicadas por aquellas instituciones a las que de alguna forma están vinculadas”.
En tres línies este llibre d’iniciació resum el que a hores d’ara per moltes biblioteques és l’únic medi que tenen per fer créixer la seua col·lecció, no cal que pronunciem la “paraula” tantes vegades esmentada últimament, però ja sabem en quin context pressupostari vivim tots.
Les biblioteques especialitzades vinculades a museus, com és el nostre cas, realitzen l’intercanvi amb les publicacions editades pel Museu del que depenen. La nostra Biblioteca té entre les seues tasques la gestió dels intercanvis de les publicacions del Museu Valencià d’Etnologia.
El Museu Valencià d’Etnologia publica la Revista Valenciana d’Etnologia, té sèries obertes com Temes d’Etnografia o Intercanvis, edita catàlegs de les exposicions temporals i finalment fa unes setmanes ha vist la llum el catàleg de l’exposició permanent Museu Valencià d’Etnologia. A més a més col·labora en l’edició de determinats títols com és el cas cada any del guanyador dels premi Bernat Capó.
El Museu té com a missió la difusió i la investigació de la cultura popular i tradicional valenciana amb molta cura i qualitat i tot es fa amb diners públics. Tenim l’obligació de ser eficients i traure rendiment a la inversió feta, hem d’optimitzar els recursos invertits fent que les publicacions del centre tinguen la major difusió entre els investigadors i els ciutadans. Així els receptors de les publicacions per intercanvi són centres d’accés públic: biblioteques, museus, universitats, centres d’estudi i d’investigació… nacionals i internacionals. Arribem a tots els centres que més poden aprofitar els coneixements creats pel Museu i que més els poden difondre a través de la consulta i el préstec.
A canvi amb esta política nosaltres omplim les prestatgeries de catàlegs, revistes i monografies editades pels centres amb els quals compartim l’intercanvi. Tot una sèrie d’institucions dedicades a l’estudi i la investigació de l’etnologia i l’antropologia.
Els darrers dies hem estat afaenats amb el primer enviament del catàleg del Museu Valencià d’Etnologia. Des que va sorgir la notícia de la seua publicació, moltes institucions ens han demanat que l’enviàrem el més aviat possible. És una publicació molt esperada i que ha creat molt d’interés. En la preparació de l’enviament hem tardat dos dies i en eixe temps hem capgirat el despatx amb sobres, caixes, catàlegs, fulls de recepció…
L’intercanvi efectivament és un mode d’ingrés pel qual es “paga” una publicació amb l’enviament d’una altra. Tanmateix no és de bades, l’enviament suposa costos, així com una bona feina per part dels encarregats d’este procés, però és la manera més barata d’obtindre publicacions de qualitat i difondre els títols del nostre Museu.
Ja sabeu un poc més del nostre treball i la seua importància dins del Museu Valencià d’Etnologia. Sols queda que els paquets arriben als seus destinataris i potser ben prompte en conegueu alguns… però açò serà en un altre post i un altre dia!