El mes de Maig ens du la primavera, la calor i la llum del sol.
En este temps no sols florixen les plantes, si no també els amors envoltats de tota la positivitat primaveral.
La festa de “Los mayos” és l’expressió d’este floriment, es celebra en diferents racons del territori valencià entre els que cap destacar la zona de Requena i Utiel. Salvador Seguí en la introducció del “Cancionero Musical de la Provincia de Valencia” (1980), indicava com la tradició de la festa de los Mayos es va estendre des de la comarca de Requena cap a altres terres valencianes de l’Horta (Foios, Albalat del Sorells, Massamagrell…), el Camp de Túria (Marines), l’Alcoià (Biar), L’Hoya de Buñol, Rincón de Ademuz, la Ribera del Xúquer, etc.
En molts pobles el cant del “Mayo” ha evolucionat únicament a cants a la Verge, com és el cas de Foios, però s’anem a centrar en mostrar el cant del Mayo com un cant a l’amor per emparellar a “mozos” i “mozas” dels pobles on es cantava i on es continua cantant.
Fuenterrobles, poble de la Comarca de Utiel-Requena, continua mantenint està arrelada tradició i ens pot servir molt bé per fer-nos a la idea de les característiques d’esta festa i pot ser ens anime a descobrir i visitar esta població.
La nit del 30 d’abril, totes les xiques fadrines són rondades pels quints del poble, els quals es coneixen com a mayos, són els candidats a ser la parella o nuvi de les xiques (mozas). El mayo són els versos amorosos que es canten davall de la finestra de la xica, un cant públic de festeig que té com a finalitat especial emparellar-se, encara que també es un mode de demostrar l’amor públicament a les xiques que ja tenen nuvi.
El poema consistix en una descripció de cadascuna de les parts del cos de la dona, nomenant la “moza” i asignant-li un “mozo” com a “mayo”, es a dir, com a nuvi o candidat a ser-ho. S’acompanya d’instruments musicals com l’acordió, la pandereta, varies guitarres, els violins, els llaüts i altres instrument de corda.
La ronda comença amb les campanades de les dotze, que marquen l’entrada al nou mes de maig, des de l’entrada de l’església, on acudix tot el poble per sentir el “mayo” que es canta a la Verge com si fora una “moza” més, encara que amb la lletra canviada, sent especial per ella. A continuació se’n va de casa en casa, cantant davall de les finestres de les xiques fadrines.
La ronda no havia de durar més enllà de l’eixida del sol i no acabava tampoc ahí el ritual, al dia següent les xiques havien de mostrar si els agradava o no el seu “mayo”. En cas de no agradar-li, eixia la xica al carrer amb el davantal al contrari, i si se li preguntaven dia açò: “mia si el ojo del culo” (mira si el ojo del culo).
En cas de que açò no passara el xic sabia que podia continuar cortejant a la xica.
Així diu el mayo de Fuenterrobles:
Ya estamos a treinta
del Abril cumplido
alegraos, damas
que Mayo ha venido
Bienvenido mayo
bienvenido sea
regando las flores
de la primavera.
Viene tu galán
prometido Mayo
con verdes pimpollos
blancos y encarnados.
Encarnada rosa
feliz primavera
los que han de cantar
tu licencia esperan.
Esperando estamos
luz de mañana
con el cielo abierto
y el sol en tu cara.
Cara pinto hermosa
número de Apeles
para dibujarte
no traigo pinceles.
Pinceles son plumas
una me has de dar
de tus alas bellas
águila imperial.
Águila imperial
que al sueño reposa
despierta si duermes
y oirás tu copia.
Copiosos y rubios
tus cabellos son
tu cabeza es ara
de la discreción.
Con discreción brillan
tus finos pendientes
formando cupidos
flores en tu frente.
Frente y cejas rubias
tus pestañas brillan,
tus ojos luceros
deslumbrante niña.
Deslumbrantes son
tus mejillas bellas,
tu nariz al punto
discreción de perlas.
Perlas son tus dientes
tu boca un clavel,
tu labio partido
dulce panal es.
El panal sellado
que a la barba baja
es dulce y sabroso
y el pecho te esmalta.
Esmaltados y torpes
son los que atormentan,
que a la nieve cuajan,
fuentes que alimentan.
Alimentos son,
señora, tus brazos,
con diez ramilletes
de jazmín tus manos.
Manos tan divinas
nunca se pintaron,
cuerpo más perfecto,
talle más delgado.
Delgada sois niña,
podéis perdonar
tu hermosura tanta
no puedo pintar.
Pintaré tu pierna
menudito el pie,
chiquitito encanto
hechicera es.
Hechicera es
aquí esta señora
señora … (nom de la “moza”)
de tu calle aurora.
Aurora, en sus luces
pintó una azucena,
Mayo te prometo
sea enhorabuena.
Sea enhorabuena
pimpollo de Mayo,
al señor… (nom del “mozo”)
por Mayo has llevado.
Quiérelo madama,
quiérelo olorosa
clavel jaspeado
encarnada rosa.
Encarnada rosa
azucena blanca,
reina de este barrio
de esta calle “maya”.
“Maya” de galanes
que sólo nos falta
una bendición
de tus manos blancas.
Blanquea la aurora
y le dice al sol:
Espejo brillante
quédate con Dios.
Quédate con Dios
que el Mayo se queda
con mil resplandores
a tu cabecera.
Adiós alhelí,
adiós rosa bella,
adiós clavellina,
adiós azucena.
Esperem que vos agrade està immersió primaveral per descobrir un raconet més del nostre patrimoni i per apropar-nos a l’amor públic de les terres valencianes de l’interior.
Com sempre, per saber d’on hem tret està informació i com trobar molta més, només heu de vindre a visitar-nos i consultar els nostres fons. En este cas nosaltres hem utilitzat la següent bibliografia:
ARROYO MARTÍNEZ, F.; MOYA MUÑOZ, F.; CAÑADA SOLAZ, R. J. Fuenterrobles : memoria de un pueblo.Fuenterrobles : Ayuntamiento, D.L. 1995. – BETNO 4637
PARDO PARDO, F.; OLLER BENLLOCH, Mª.T. Los mayos en el Campo de Requena-Utiel y otras comarcas valencianas. [Requena: Centro de Estudios Requenenses, 1997]. – BETNO 4639
A més si vos heu fixat tenim en la columna de la dreta un enllaç molt interessant del que vos parlarem molt prompte, és l’accés al Archivo sonoro de música y literatura popular Fermín Pardo Pardo. Este arxiu està conservat a l’Arxiu Municipal de Requena, si vos interessa els nostres companys de l’arxiu vos atendran gustosament, en la seua pàgina web trobareu la informació de contacte: Archivo Municipal de Requena
