Skip to Content

22.4.2016 | Lectures

Mariola : serra de llibertat

Mariola : serra de llibertat : Agres, Alcoi, Alfafara, Banyeres, Bocairent, Cocentaina, Muro. [Valencia] : Documentart, D.L. 2015. 1 disc (DVD-Vídeo).

Un gran projecte audiovisual documentat a la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia.

Des de fa un parell d’anys, o tres, tenim com a usuaris de la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia a una parella que sempre van junts, que sempre s’assenten a la mateixa taula, que trauen els seus ordinadors portàtils i que fan i desfan com volen entre les nostres prestatgeries – la qual cosa és bon indici de què estan ben a gust entre les publicacions de la biblioteca i que són molt autònoms en la seua consulta-. Un temps arrere vam descobrir que eren periodistes, que dirigien documentals de gran qualitat i que la nostra Biblioteca estava sent una magnífica font d’informació per a ells, a més a més d’un lloc ideal per treballar.

Un dia ens van mostrar els seus projectes i ens van deixar bocabadats. Van ser molt generosos i van donar a la biblioteca diversos títols del seu treball. Tenim la intenció de mostrar-vos poc a poc les seus produccions i així informar-vos que els podeu consultar a la nostra biblioteca. Volem començar pel meravellós treball que parla de la Serra Mariola en estos dies de festa als carrers d’Alcoi.

logo2x

Mariola. Serra de llibertat  és una pel.lícula documental de seixanta minuts de duració produïda per l’empresa audiovisual i cultural Documentart. La pel.licula s’ha gravat durant 13 mesos i ofereix imatges d’alta qualitat que s’han rodat durant les quatre estacions de l’any. El documental és de finançament privat i compta amb la col.laboració de l’Associació Serra Mariola i els sets ajuntaments que estan dins del parc natural (Agres, Alcoi, Alfafara, Banyeres, Bocairent, Cocentaina i Muro).

mariola-serra-de-llibertat-documental-documentart-5
El documental mostra un paisatge viu i en constant transformació, un ric mosaic de cims, de plantes, d’herbes, de fonts, de masos, de caves, d’ermites, d’arbes, de plantes i d’éssers vius. També mostra com la serra és font d’inspiració de diferents expressions culturals i com este paisatge és també la representació simbòlica d’una identitat comuna per als set pobles. L’objectiu del documental és buscar l’essència de la serra a través de la gent que més la coneix, aquells que treballen, viuen o s’inspiren en Mariola. Persones de Bocairent, Alcoi, Banyeres, Agres, Alfafara, Cocentaina o Muro, però sobretot gent de Mariola, orgullosos d’una serra que els dóna una identitat comuna i una forma de ser i de sentir.

Així la pel.lícula recull, per exemple, les excavacions arqueològiques que s’estan realitzant al jaciment del Cabeçó de Mariola dirigides pels arqueòlegs Natxo Grau i Josep Maria Segura.
Els treballs al Cabeçó han permés conèixer un poblat molt extens que ocuparia uns 30.000 metres quadrats i on s’ha descobert, entre altres, una troballa excepcional, una àmfora amb el nom del primer habitant de Mariola: BELES. En la pel.lícula se narra també la troballa de la valuosa peça ibera del Lleó de Bocairent a la Lloma de Galbis prop del naixement del Vinalopó i es planteja la hipòtesi que els dos extrems del riu Vinalopó tinguen una connexió històrica: en el seu naixement es trobà l’excepcional escultura del Lleó i en la desembocadura, al jaciment de l’Alcúdia, la Dama d’Elx.
A Banyeres el prestigiós historiador Juan Castelló i el guia d’excursions Miquel Ángel Terol destaquen la ruta dels molins al riu Vinalopó, un museu a l’aire lliure que recorda com els rius estan en l’origen de la riquesa industrial de la comarca. A Mariola naixen el Serpis, el Vinalopó, el riu d’Agres i el d’Ontinyent.

Cabra mariola serra de llibertat documentart
El documental també mostra la valuosa riquesa medi ambiental de la serra. Miquel Vives, guia del parc i el botànic Lluís Serra insisteixen en la varietat del poblament vegetal, l’enorme diversitat de plantes o els importants aqüífers amb innombrables fonts i ullals que esguiten tota la serra. La multitud de fonts que banyen Mariola la converteixen en màgica i la biodiversitat és extraordinària, hi ha més de 1200 espècies de flora vascular, moltes més en només una serra que en molts països europeus.
Mariola torna a ser la serra dels voltors. Àlvar Seguí ens mostra en unes espectaculars imatges la reintroducció dels voltors en la serra gràcies al projecte Canyet que es va iniciar ara fa 15 anys. Després de 100 anys d’absència ara ja són més de 70 els voltors que vesteixen el cel de Mariola.

mariola-serra-de-llibertat-documental-documentart-4

Matilde Alcaraz en un moment de la gravació

L’historiador Rafa Enguix ens guia pels masos, castells i les ermites de la serra, les muntanyes de Mariola estan esguitades d’estes construccions de gran valor estratègic i també de caves que serveixen per a explicar el comerç de la neu que va tindre una important repercussió econòmica i patrimonial. Més de 200 masos vertebren tota la serra i li donen la seua identitat.
El documental és un exhaustiu recorregut pels masos com a símbol del paisatge mariolenc i cèl.lula de les explotacions agràries. En esta pel.lícula parlen els llauradors que encara treballen la terra a Mariola i que la tenen com a mitjà de vida. Es mostra la collita de cireres i prunes al Mas del Jaquero, la recol.leció de mel a les colmenes dels germans Sanchis en el Pla de Santa Bàrbara a Bocairent, els bancals d’oliveres d’Alfafara d’on s’extrau un oli únic de la varietat alfafarenca. El bodeguer Juan Cascant ens porta a les vinyes de Mariola i ens detalla la filosofia del seu ví i del seu projecte de microvinyes. Per a Cascant treballar el raïm és art i un compromís amb l’ecosistema, el paisatge i la biodiversitat. També participen persones i famílies que viuen al cor de Mariola i que subsisteixen del que els dóna la terra de la serra com és el cas de Jordi Brotons al Maset del Potro al Barranc del Cint o de Rafael Rodríguez a la Caseta Cigala al Barranc de la Quebrantà de Muro. Els dos han deixat els nuclis urbans per a viure amb la seua família en el més profund de la serra. També hem trobat els últims pastors que cuiden ramat, una serra de ramat com bé evoca el seu cim més alt i simbòlic el Montcabrer.

RODATGE-ABELLES

Matilde Alcaraz en altre moment de la gravació

Un altre aspecte a destacar en el documental és la posada en valor del territori des del punt de vista turístic que reverteix en el benestar de les poblacions que la conformen. En este sentit es mostren els usos tradicionals de la gastronomia de Mariola. Els set pobles de la serra comparteixen una mateixa tradició culinària i les seues receptes estan basades en dos elements fonamentals: les herbes aromàtiques i l’oli. Els plats més típics i comuns a tots els pobles són les bajoques farcides, les fassedures, l’olleta, la borreta, la pericana, els mulladors i l’embotit que podem vore com s’el.laboren en esta documental, així com el licor de referència d’esta serra ‘l’herbero’.

Mariola és també una serra d’inspiració d’artistes què busquen ací la representació simbòlica d’una identitat. Ho hem pogut comprovar amb el músic de Muro, Juan Luis Nicolau, Premi Nacional de Guitarra i compositor de l’obra ‘Estances de Mariola’ amb la qual ha guanyat la medalla d’or de composició dels ‘Global Music Award’ de los Ángeles. Part de la banda sonora del documental la posa el prestigiós compositor Juan Luis Nicolau que ens ha acompanyat a la serra i davant de la Penya del Frare ha interpretat a la guitarra part de la seua composició inspirada en Mariola. Juan Luis és també degà de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat d’Alacant i és un exemple de la tradició musical de la serra. Mariola és a més inspiradora d’un fum de cançons i llegendes tradicionals, composicions típiques en les festes i celebracions i entre les quals ressona una melodia amb força i amb orgull per tot el territori la popular ‘Serra de Mariola, tota a floretes’.

La direcció i guió del documental ha estat a cárrec del periodista alcoià Santi Hernández i de la periodista de Bocairent, Matilde Alcaraz. Les imatges i la fotografia són de Miguel Ángel Jiménez, la realització i postproducció de Josevi Marco, el só de l’estudi de Vicente Chust i el disseny és de Gonzalo Cervelló. Els poemes els recita Maribel Casany.

Matilde Alcaraz i Santi Hernández

El millor que podeu fer és obrir boca amb este trailer, mireu, mireu…

‘MARIOLA. SERRA DE LLIBERTAT’ TRAILER from Documentart on Vimeo.