El coronavirus vist a través dels mems: una manera de desdramatitzar i de divertir-se. La Biblioteca de l’ETNO vos ofereix una col·lecció de mems que hem recopilat i organitzat perquè no caiguen en l’oblit, perquè la ciutadania puga gaudir d’aquesta riquesa de la creació espontània de les persones, perquè puguen transmetre-la al seu torn i perquè aquesta antologia estimule noves idees. La creativitat dels éssers humans no s’atura mai, fins i tot en èpoques de crisi com la present, al contrari, engresca, creix i dóna fruits. La missió de tothom és que açò no es perda. Així que feu-nos un favor! Endinseu-vos amb nosaltres en la lectura, en l’observació d’aquests mems i de les seues particularitats i compartim-los tots plegats!
Estem eixint d’una situació inèdita. Hem patit guerres, destruccions i fams durant els darrers cent anys, però una pandèmia com l’actual, almenys a les nostres terres, no es coneixia des de la tristament celebre grip espanyola (1918), que d’espanyola tan sols tenia el nom, perquè originà als Estats Units. Moltes persones a Espanya i a la Comunitat Valenciana, i és clar, per tot arreu del món, s’han vist afectades i, moltes d’elles, desgraciadament, han mort a conseqüència del coronavirus. Açò va significar la declaració de l’estat d’alarma, el 14 de març, i, seguidament, el confinament de la població, un alentiment de l’economia i un canvi de costums radical.
Però si una cosa tenim les persones, i els valencians en particular, és saber convertir les situacions roïnes en humor, en ironia, en acudits i en anècdotes. Sabem burlar-nos d’aquestes circumstàncies, presentant-les de moltes maneres, com ara, en forma de mems. Mems? No cal que vos expliquem molt més, agafem un personatge conegut, una situació normal o un objecte (des)contextualitzat, hi canviem el sentit donant-hi un significat humorístic, ple de gràcia o, fins i tot, i per què no?, de mala bava. És una manera de sublimar el temps i les preocupacions, de desmitificar la por, de fer més familiar un perill que està a l’aguait. És, en definitiva, una necessitat humana.
No és necessari recordar que les necessitats i les experiències humanes són l’especialitat de la casa, de la nostra biblioteca. Davant d’aquesta situació, i amb la convicció que hem de respondre per la nostra part a aquesta crisi, ens hem embarcat en l’aventura d’arreplegar aquestes expressions festives, satíriques, filles del moment i de les ganes de desfogar-se de tothom. Per tant, les hem recopilades i organitzades per a oferir-les mitjançant la xarxa social Pinterest, especialitzada en compartir i en organitzar imatges, com els mems.
D’aquesta manera, vos oferim la possibilitat de divertir-vos i de visitar Els valencians i el coronavirus: mems on podreu trobar centenars de mems, més de 800 i en continu augment!, que hem recollit per a vosaltres, perquè pugueu baixar-vos-en, i també encanar-vos i gaudir de tot aquest humor popular, incisiu i, moltes voltes, tremendament original. Podeu triar entre diverses subcarpetes i entrar dins del seu contingut. D’aquesta manera, tenim: La nova normalitat (a la qual ens dirigim), Cassolades, Les mascaretes, La desescalada (tot el que pertoca al desconfinament), Notícies falses i “fakes”, La sanitat i la cura (distància de seguretat, l’ús de guants), La política i el coronavirus (les anades i les vingudes, i totes les ocurrències dels nostres polítics), Els balcons i els aplaudiments (qui no se’n recorda?), Quan açò passarà (quan ens preguntàvem, al començament de la pandèmia, què ocorreria quan aquesta acabaria), La Magdalena i el coronavirus (la festa reina de Castelló de la Plana), Identitat valenciana (tot vist des del punt de vista de la idiosincràsia particular dels valencians/es), Setmana Santa i el coronavirus, Queda’t a casa i mesures higièniques (quan convenia fer-ho i, a més, calia rentar-se ben bé les mans), Viure el confinament (i els calfaments de cap que això ha comportat), Passejar el gos (pobres animals!), Madrilenys a terres valencianes,Paper higiènic (que no ens en falte!), Falles i coronavirus i , per últim, Compres.
Pràcticament podem fer una cronologia d’aquesta crisi, destacant-hi els moments més emblemàtics, com, a l’inici de tot, la compra compulsiva de paper higiènic, d’efectes tragicòmics. També podem fer memòria que podíem traure les mascotes, els sofrits gossos, a passejar, i com gent que mai 
ho feia, o que ni en tenia, eixia amb alegria, amb una corretja i amb un gosset desorientat per la novetat. Un altre moment destacable era quan, a les 20 h., eixíem al balcó per a aplaudir en honor del personal mèdic que s’hi jugava la pell per tots/es nosaltres, fins que, a poc a poc, i per diversos motius, el foc inicial s’apagà progressivament. Qui pot oblidar, per altra banda, els veïns de Madrid, que en plena pandèmia, i contra l’ordenat per la llei i per la lògica, se n’anaren a segones residències, moltes en territori valencià? Molts dels mems que vos presentem ja són un testimoniatge històric dels sentiments, de l’estat d’ànim i del sentir social durant aquelles jornades. I, segurament, encara en queden molts més per crear i, doncs, per arreplegar.
Aquestes manifestacions de la cultura popular, han estat arreplegades de diferents fonts, com ara de les xarxes socials, d’ internet, enviats per amics, per la família, per coneguts, arribats de manera viral, per persones que sabien que estaven fent aquesta feina i que hi han col·laborat. En fi, múltiples fonts, milanta col·laboradors, com és normal en una tasca d’aquestes característiques. Des d’ací el nostre agraïment!
Estem convençuts que tot este material recopilat per nosaltres ha de ser analitzat des de la l’Antropologia, des de la Sociologia o des de la Filologia, entre d’altres. Així, els deixem classificats per a que qualsevol investigador i investigadora els puga estudiar. Els mems són elements de l’etnopoètica, elements de comunicació folklòrica amb una configuració artística, amb un component creatiu, i que compleix la funció poètica del llenguatge. Es transmeten entre grups de persones amb uns elements mínims de cohesió i que formen una comunitat reduïda però que estan en contacte, en aquest cas, en contacte telemàtic. En el cas dels mems, eixa comunitat reduïda de transmissió inicial es fa ràpidament enorme en fer-se virals. En tot cas, els fem servir per a encarar una situació delicada i, fins i tot, conflictiva, com la que hem viscuda i estem vivint amb l’amenaça de la Covid-19.
Aquestes reflexions sobre el caràcter etnopoètic dels mems no són nostres, sinó de Jaume Guiscafrè, professor titular del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears. En mig del confinament la Fundació Mallorca Literària va estar molt activa oferint converses i xarrades i entre ells una que a nosaltres ens va interessar moltíssim i que podeu veure des del seu canal YouTube: Folklore del confinament : conversam amb Jaume Guiscafrè sobre Mems, Fakes i Folklore confinat. Paga la pena escoltar el professor Guiscafrè tant per les seues reflexions sobre el caràcter etnopoètic com pel viatge per les etapes dels mems en el confinament, era com estar verbalitzant el nostre tualre de Pinterest. Vos el recomanem encaridament!
Per acabar, insistim a recomanar-vos una visita al nostre Pinterest de mems, on podreu esclatar de riure, passar una bona estona i relacionar el que els mems denuncien, conten o ens comuniquen amb les vostres pròpies vivències. Impacients per entrar-hi? Endavant i que vos ho passeu d’allò més bé!
