Ja arriben els reis mags!!!
La tradició diu que els tres Reis d’Orient, Melcior, Gaspar i Baltasar, estaven tant contents per haver pogut anar a adorar al xiquet Jesús, que de tornada als seus països d’origen van repartir entre la gent que trobaven pel llarg camí, tot allò que portaven. En record d’este gest generós cada any els Reis tornen a dur presents a totes les cases del món i és convertix en la nit més màgica per tots els xiquets i xiquetes i per als no tan menuts.
Tots els pobles valencians són fidels a esta tradició, cada any podem trobar pels racons del territori valencià patges que arrepleguen cartes dirigides a ses majestats, bústies per enviar-les, bans i cavalcades dels Reis, unes molt senzilles però altres amb una llarga història. La que es celebra a Alcoi és la més antiga, es representa des de 1885, en ella els patges coneguts com “els negres” alcen les seus escales de color roig fins arribar a les finestres dels xiquets alcoians.
És costum rebre els reis mags amb soroll, música i cançons…
“A València anaven així mateix a rebre els Reis al so de simbombes, caraus o xerric-xerracs, corns, esquelles i d’altres estris semblants”
AMADES, Joan. Costumari català : el curs de l’any. Volum I, Hivern.Barcelona: Salvat; Edicions 62, 1982 – BETNO OR 32/1
Esta obra de referència d’Amades que es va editar per primera vegada l’any 1950 la podeu trobar a les nostres prestatgeries. En este cas veureu que la signatura apareix la identificació OR, es tracta d’una obra de referència que només es pot consultar en sala, ho sentim però no es pot traure en préstec.
A les seues pàgines hem trobat el que anàvem buscant: una cançó que es repetix en molts pobles valencians des de la Vall d’Albaida com Montaverner o Ontinyent, els pobles de l’Horta nord fins al mateix Vila-real al que fa referència Amades al Costumari català.
A la pàgina 411 podem llegir:
“A Carcagent penjaven una cistella o un cabàs amb palla, garrofes i d’altres menjars propis per a les altzembles. El penjaven a la figuera de vora de la casa, al paller o a la finestra. També era costum posar-lo al corral”.
“La mainada de Villarreal, mentre posaven el cistell a la finestra, cantaven:
Tirí, tirí, tirí,
senyor rei, jo sóc ací;
palla i garrofes
tot per al seu rocí, coques i avellanes
tot per a mi.”
La Biblioteca-Centre de Documentació no sols troba informació a la seua sala de consulta si no que va més enllà. Esta vegada vos duguem un gravació sonora de com un xiquet de tres anys aprén la versió que reciten els xiquets al poble de Foios per a que els Reis els donen els seus regals quan passen casa per casa a repartir-los després de la cavalcada.
A Foios els xiquets diuen:
Senyor rei, senyor rei
ja estic ací
tire casques per a mi
les senceres per a ma mare
i les partides per a mi,
jo li donaré herba i garrofes
per al seu rossí.
Fins l’any que ve senyor rei
no s’enganye de camí
i totes les coses que duga
per a mi, per a mi.
No deixes de donar-li al “play” i sentir esta divertida gravació…
Ir a descargar
Des d’ací volem agrair a Miguel haver-nos deixat traure la seua veu en el nostre etnobloc. Este xic ja ha crescut i ara té sis anys, el que més li agrada fer en Nadal és muntar el betlem amb el seu iaio i trobar els regals deixats pels Reis d’Orient.
I al teu poble com rebeu els Reis d’Orient?
