ARIÑO, Antonio; GÓMEZ, Sergi. La festa mare : les festes en una era postcristiana. València : Museu Valencià d’Etnologia, 2013. (Temes d’Etnografia Valenciana; 7)
El podeu trobar a les nostres prestatgeries amb la signatura: BETNO 0840/07
Les societats de la nostra època són comunitats festives. I dins hi caben, atenent el seu pluralisme intrínsec, tota classe de festivitats: religioses i laiques, polítiques i cíviques, cerimonials i carnestoltenques; de carrer i de ciutat, regionals i nacionals; unes altres traspassen fronteres i s’expandeixen tot cavalcant sobre les ones de la globalització. Algunes tenen arrels antiquíssimes i unes altres són molt recents, inventades —com ho són totes— per celebrar identitats emergents. Hom pensarà que unes són autentiques i les altres artificioses, postisses, pseudofestes sotmeses a la lógica capitalista. El fet cert és que les celebracions, els actes i les festivitats, lluny de desaparéixer trepitjades pel progrés tècnic i les transformacions estructurals del nostre temps, com es postulava fa només unes dècades, han experimentat una extraordinària revitalització. D’aquests processos —amb la mirada posada sobre la societat valenciana— és que parla La Festa Mare: les festes en una era postcristiana.
Aquest llibre veu la llum amb la pretensió de registrar els canvis que s’han produït en les darreres dècades i constitueix una forma de reprendre una tasca que vaig començar fa 30 anys i que ara ja no pot ser una empresa individual. Dues problemàtiques transversals constituïen el canemàs d’aquell llibre: per una banda, la descripció del que estava succeint amb els sistemes de pràctiques i creences que es manifestaven en festes i rituals en el procés de transició des d’una societat agrària a una societat moderna, urbana i terciària; per una altra, la descripció de les diferències entre el punt de vista eclesiàstic (centrat en la salvació, la defensa de l’ortodòxia doctrinal i l’exercici del control social) i el punt de vista popular (orientat a la salut i la collita, en què es remesclen amb normalitat absoluta pràctiques i creences procedents d’estrats culturals històrics diferents).
Aquestes maneres diferents d’interpretar l’existència i els distints règims d’acció i compromís amb el món que se’n deriven, convivien en general (i havien conviscut durant segles) sense massa problemes ni tensions explícites. L’acomodament pragmàtic i la resignació eren estratègies habituals. Ara bé, els ritus que pautaven les transicions biogràfiques (bateig, comunió, confirmació, matrimoni, santa unció i soterrament) eren religiosos i se celebraven dins el marc eclesiàstic; les entitats encarregades d’organitzar les festes tenien una modalitat predominant, que eren les confraries i clavaries; els rituals que estructuraven el temps social i públic s’assentaven també sobre pràctiques religioses on el rector tenia un protagonisme fonamental. El llenguatge amb què s’interpretava el món, les relacions amb les persones i amb un mateix era religiós i catòlic.
Hui, trenta anys després, aquest escenari ha canviat radicalment i la societat valenciana és una societat secularitzada, però paradoxalment, les festes no han entrat en una fase de decadència,sinó ben al contrari: s’han revitalitzat i transformat extraordinàriament, de manera que bé pot dir-se que són el fenomen més vigorós de la societat civil. Més de 5.000 associacions s’encarreguen d’organitzar els distints tipus de festes.
Es tracta d’organitzacions autònomes que desenvolupen les seues activitats amb independència de qualsevol tipus de control eclesiàstic. Ara bé, aquesta vitalitat de les festes no suposa una recuperació de pràctiques, de rituals i creences merament ajustats a un nou context, sinó una transformació d’acord amb lògiques i valors propis de la societat contemporània.
A continuació vos deixem el sumari d’este llibre, així si trobeu que és del vostre interés, no dubteu a passar-vos per la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia per consultar-lo i traure’l en préstec
1. Introducció
1.1. De Festes, rituals i creences a La Festa Mare
1.2. “Després d’una festa major, una sopa d’oli”
1a PART: QÜESTIONS FONAMENTALS
2. La festa. Problemes fonamentals
2.1. La definició de la festa
2.2. La redefinició del ritu
3. Transformacions de la festa
3.1. La festa i el temps
3.1.1. El ritual agrari
3.1.2. El calendari cristià
3.2. La sintaxi festiva
3.3. La semàntica festiva
3.4. Subjecte celebrant i organització
2a PART: LA REVITALITZACIÓ DE LA FESTA
4. Recuperació de festes tradicionals
4.1. La festa del Corpus Christi
4.1.1. La creació de la festa i el seu assentament valencià
4.1.2. L’estructura clàssica de la processó valenciana
4.1.3. La decadència del model festiu
4.1.4. La festa a les comarques
4. 2. Romeries, peregrinacions i trobades
4.2.1. Romeries i peregrinacions
4.2.2. Canvis en l’estructura devocional
4.2.3. De Catí al Puig: Peregrinacions i Trobades
5. Expansió o difusió de models festius
5.1. El model festiu dels Moros i Cristians
5.1.1. Antecedents de la festa actual
5.1.2. Els Moros i Cristians moderns
5.1.3. L’expansió dels Moros i Cristians
5.2. El model festiu de les Falles
5.2.1. Fogueres de vespra i fogueres satíriques: un abús perjudicial
5.2.2. La reforma de les Falles i la seua conversió en festa major
5.2.3. L’extensió de les Falles
5.3. Els bous de carrer
5.3.1. Les corregudes aristocràtiques
5.3.2. Els correbous populars
5.4. Patrimoni i participació
5.4.1. La participació associativa
5.4.2. La patrimonialització cultural
5.4.3. Controvèrsies
6. Invenció o reinvenció i generalització de festes
6.1. La Tomatina: l’estrella mediàtica de l’estiu
6.2. Els Diables i els Correfocs: l’encesa fugaç de l’últim joc pirotècnic
6.3. Nanos i Gegants: l’orgull adult de ser xiquet
7. Metamorfosi i adaptació a un nou context
7.1. El monacat d’Orient
7.2. El salt d’Orient a Occident
7.3. La difusió del culte al territori valencià
7.4. Festes en honor de sant Antoni en l’actualitat
8. Del ritual agrari a la festa postmoderna
8.1. El cicle de Nadal
8.1.1. El Nadal tradicional
8.1.2. Pràctiques nadalenques a la ciutat de València
8.1.3. El Nadal en les últimes dècades
8.1.4. Els referents mítics del Nadal
8.1.5. L’economia ritual de les donacions
8.1.6. El subjecte celebrant i el significat del Nadal
8.1.7. El ritual de l’any nou
8.2. La configuració d’una societat d’edats i els seus rituals
8.2.1. La societat d’edats
8.2.2. Els rituals d’aniversari
8.2.3. Els rituals de transició biogràfica
3a PART: ELEMENTS DE LA FESTA
9. Festa teatral. Teatre festivitzat
9.1. El teatre devot
9.2. El teatre profà
9.3. El teatre historicista
10. El Foc i la Festa
10.1. La doble faç del déu
10.2. Cap a una tipologia
10.3. L’auge de les piromàquies
10.3.1. El bou embolat
10.3.2. La cordà
10.4. La funció estètica del foc
10.5. Interferències en l’avenç ígnic
11. La música i la festa
11.1. La música “festiva” valenciana
11.2. Terra de bandes
11.3. La recuperació de la dolçaina
11.4. Els Moros i Cristians, música per a una festa
11.4.1. La importància de ser músic als “moros”
11.4.2. Un poc d’història musical morocristiana
11.4.3. L’ara de la música festera
12. L’organització social de la festa i l’associacionisme festiu.
12.1. Les pautes generals
12.2. La vertebració festiva de la societat valenciana
12.3. Quantes organitzacions festives existeixen en la Comunitat Valenciana?
12.4. La participació de base associativa a la festa
12.5. Quines són les persones que s’afilien a aquest tipus d’organitzacions?
12.6. Tipus d’associacions festives i la seua dinàmica
12.7. Envits per a les associació festives en el temps present.
12.7.1. Festa oberta o festa tancada?
12.7.2. Apatia cívica o recompossició del vincle social
12.7.3. Més que no festes…
13. La patrimonialització de la festa
13.1. La modernitat del patrimoni cultural
13.2. Les característiques del patrimoni immaterial i la festa
13.3. Les festes d’Interés Turístic en la Comunitat Valenciana.
13.4. Béns d’Interés Cultural en la Comunitat Valenciana
13.5. El Patrimoni Immaterial de la Humanitat en la Comunitat Valenciana
14. Dilemes de la fiesta
14.1. Festa i societat
14.2. Festa i economia
14.3. Festa i temps
14.4 Coda final
15. Bibliografia
A més a més la Biblioteca-Centre de Documentació del Museu Valencià d’Etnologia posa a la vostra disposició l’accés lliure a la consulta digital del llibre d’Antonio Ariño, Festes, rituals i creences, publicat l’any 1988. Actualment es troba exhaurit i es per esta raó que hem pensat en facilitar-vos la seua lectura a través de la nostra plataforma ISSUU. Ací el teniu!
