La Pasqua, pel seu caràcter de pas i de naixement de la primavera, està vinculada a un estat de felicitat i alegria que es manifesta en un gran repertori de cançons i balls de lletres divertides, de ritme ràpid i fàcils de recordar i cantar en grup.
El repertori del cançoner pasqüer és molt ric. Cada poble i comarca té melodies pròpies i les que es repetixen presenten variacions segons el territori. Al cap i a la fi la cançó tradicional naix del poble, que és qui la crea i escolta, i com no, qui la transmet generació rere generació.
Qui no recorda la xata melindrera, la bereneta, la tarara, estos tres dies de Pasqua, etc., un llarg seguit ple de variacions i de les que també tenim bona mostra en els recursos d’internet.
Ací teniu el cas de “La xata Melindrera” cantada per Paco Muñoz des de You Tube
Lletra de la xata melindrera:
La xata melindrera,
huit, nou, deu,
com es tan fina,
trico, trico, trico
com és tan fina
se’n va a Benifaió,
lairó.
L’Alcalde de Sollana
huit, nou, deu,
té una burra, trico, trico, trico,
té una burra,
lairó,
vestida amb camisó,
lairó.
Que es menja les garrofes,
huit, nou, deu,
com coc fina,
trico, trico, trico,
com coca fina,
lairó, tomata i pimentó,
lairó.
HERNÁNDEZ LLÁCER, J.P… (et al). La Pasqua. València: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 2000. (Festa i tradició; 3). Com trobar-lo a la biblioteca, la nostra signatura: BETNO 3812
Navegant, navegant al You Tube hem trobat una versió de la Tarara molt divertida de “Els Pabordets i el Grup Carraixet”, ací la teniu
Diferents versions de la cançó de la tarara:
Quart de les Valls
Pengen botifarres,
Pengen botifarres,
Pengen botifarres,
Pengen botifarres.
La tarara, sí,
la tarara, no,
la tarara, mare,
que lo bailo yo.
El dia de Pasqua,
Pepito plorava
perque el catxirulo
no li s’empinava.
La tarara, sí,
la tarara, no,
la tarara, mare,
que lo bailo yo.
Real de Gandia
La tarara té
brials foradats;
que jugant el burro
el bo l’empenyat.
La tarara té
un vestit de dol,
perque el novio, Pepe,
diu que no la vol.
La tarara té
un vestit trencat,
que a la pobra novia
li l’han ragalat.
Almoines
Un dia de Pasqua
un xiquet plorava,
perque el pa de dacsa
no li agradava.
La tarara, sí,
la tarara, no,
la tarara, mare,
que la cante jo.
Totes estes versions i moltes més, no sols de la tarara o de cançons de Pasqua, de tot el cançoner popular valencià, les podeu trobar a la nostra biblioteca, com a recurs sonor o com a música impresa.
En este cas estes lletres les hem tret de: SEGUÍ, S. Cancionero musical de la provincia de Valencia. València: Institución Alfonso el Magnánimo, Diputación de Valencia, 1980. Com trobar-lo a la biblioteca, la nostra signatura: BETNO 905
