Vos presentem els ponents que participaran a la II Jornada sobre Etnopoètica i Narració Oral que organitza la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia el proper 14 de desembre.
Les coordinadores de #SomRondalla, Almudena Francés i Tània Muñoz, han fet una bona selecció de ponents per a vertebrar una jornada completa de formació i experiències que estem segures que tots els assistents gaudireu.
Comencem les presentacions:
Montserrat Soronellas Masdeu és antropòloga social i professora titular al Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Socials de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Coordinadora del Màster Oficial d’Antropología Urbana i Intervenció Social des de 2008 fins a l’actualidat. Imparteix docència en temes de família, parentiu, migracions y multiculturalitat, famílies i xarxes migratories. Les seues línies d’investigació principal són la reproducció social, la família i el parentiu, les migracions internacionals femenines, les famílies transnacionals, la transformació de les societats agràries i el paper de les dones i la nova ruralitat. Forma part del grup d’investigació GRIAFITS. I a Dialnet podreu consultar les seues publicacions.
La doctora Martha Heard és especialista en literatura i cultura hispànica, amb una llarga carrera com a docent en estudis secundaris i universitaris als Estats Units. Després de finalitzar el seu doctorat sobre el Teatre de Benito Pérez Galdós s’instal·la a Bagdad i posteriorment a Madrid. Des de finals dels anys 70, passa llargues temporades a Càlig, un poble de dos mil habitants del Baix Maestrat, on desenvolupa un projecte de recerca d’històries de vida de la gent del poble gràcies a una beca de la Fundació Rockefeller i la Fundació Nacional d’Humanitats.
Aquesta investigació culmina finalment amb la publicació, l’any 2013, del llibre “Salir del silencio: voces de Càlig” editat per Onada Edicions. En aquesta obra es recullen entrevistes fetes al llarg de vint-i-cinc anys en què la gent del poble conta històries que comprenen el període de la República i la Guerra Civil. Històries que parlen de la misèria, de les malalties però també sobre el procés de col·lectivitat i mobilització revolucionària de Càlig o de les migracions a França. Per obrir boca, podeu escoltar l’autora parlant sobre l’obra en aquest enllaç.
En l’actualitat, el seu treball amb les històries de vida continua amb el projecte d’història oral de Wells Park, el barri d’Albuquerque, Nuevo México, on resideix.
Durant les seues intervencions a la Jornada, tindrem ocasió d’escoltar sobre les seues experiències recopilant històries de vida als dos costats de l’Atlàntic. + info
Víctor Labrado, (1956). És professor de llengua i literatura i escriptor. Ha publicat les novel·les “La mestra”, “La guerra de quatre”, “Quan anàvem a l’estraperlo”, “No mataràs” i “Veus, la mar.” En l’àmbit de la narrativa tradicional valenciana, ha actuat com a contador de contes en molts poble valencians, i és autor dels reculls “Llegendes valencianes” i “Llegendes de la ciutat de València”
Vos recomanem encaridament la darrera entrevista a Víctor Labrado publicada al número 11 de la revista Ferida amb el títol: «El pilotari. El roder. L’escriptor» a la qual parla de la seua novel·la No mataràs i la seua recerca de relats de vida per a construir la narrativa de les seus obres.
Celso Fernández. Contar és un ofici que tots tenim.
Porte arreplegant contes i històries inconscientment tota la vida, com qualsevol. Però des de fa anys les vinc arreplegant i adaptant, amb la intenció d’explicar-les de cara a diferents públics
Escoltar, conversar, collir, destil·lar, comptar, conviure, …
Vaig començar per casualitat. Continue perquè és una activitat d’amor, sentit i passió: per la llengua, per l’oralitat, per la comunicació, per pensar que no es perda un vertader tresor d’històries i contes, i anar per ací mostrant-ho i oferint-ho amb la boca oberta i amb la boca plena, parlant a més bencísimo d’ell, que és com parlar d’una de les nostres possibilitats de relació i cultura més riques i admirables
La meua devoció són les persones majors, culturalment refetes en l’oralitat. Entre elles hi ha moltes que són contadores intuïtives i intel·ligents i atentíssimes a tot. Tinc devoció pel viu interès que posen en les històries, en els contes i en les memòries que conten. Devoció perquè saben “elaborar un moment”: A partir d’un tros de temps que es preste o inesperadament. Encara hi ha de moment en qualsevol lloc l’on un vaja, persones majors que tenen la virtut d’atraure l’atenció i mantenir-la amb una( s) història( s) pertinent( s) que, per encert i valor específic, prendrà( n) entre els nostres records perennes, frescos com de la primera hora.
Foto tw @sonialejo1
Sònia Alejo és una actriu, directora i dramaturga valenciana. Des de 1989 és membre estable de Visitants Companyia de Teatre. A partir de 2003 comença a dirigir alguns dels espectacles de la companyia i des de 2005 compagina els seus treballs de direcció amb l’escriptura d’obres dramàtiques i col·laboracions en revistes del sector.
Ha escrit diferents peces teatrals com “Cendres”(2010) o “Las entrañas del paraíso” (2012), destacant també l’escriptura de textos i guions per a desenvolupar en espais públics i espais convencionals com “Thanatos Show” o “Tempus”. Va guanyar el Premi de Teatre Breu en valencià “Evarist Garcia” l’any 2010 per l’obra “Cendres” i el Premi de Teatre Infantil Escalante l’any 2018 per la seua obra “Cremallera”.
L’obra “La vida inventada de Godofredo Villa” va ser escrita a partir d’una trobada casual amb Godofredo i rendeix homenatge als nens de la guerra. Per aquesta creació, Sònia va guanyar el premi de la Crítica Valenciana en la categoria de Literatura Dramàtica (2019) +info
Encara no t’hem convençut? Vinga, apunta’t! T’esperem a #SomRondalla!
