Apunteu a l’agenda! El proper 8 de juny a les 18:30 h presentem En Veu Alta al pati de L’ETNO el 22é Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular: «Viure a la caseta : l’habitat tradicional valencià de temporada» de Carles Rodrigo Alfonso. Mentres vos presentem des de l’Etnobloc, l’autor i un poc del llibre. Si voleu saber més, no dubte en vindre el dia 8 de juny. Vos esperem!
Qui és Carles Rodrigo Alfonso?
Des de fa més d’un quart de segle Carles Rodrigo Alfonso treballa com a consultor en desenvolupament rural, de poble a poble i de comarca en comarca, als projectes més diversos. Ara no és tan inusual eixa dedicació professional, menys encara quan la ruralitat està tant, tant, de moda, en positiu i en negatiu, però anys enrere… Geògraf de formació, una disciplina que a les darreres dècades ha nodrit de moltes i valuoses persones a les iniciatives més diverses, comparteix eixa vocació pel territori amb el coneixement, la investigació i la difusió de la història i l’etnologia i amb la sempre també vocacional agricultura. Activista de col.lectius ambientals i territorials, amb dècades de trepitjar el territori valencià poble a poble, parlant amb la seua gent, es considera molt afortunat per comptar amb moltes amistats i coneguts per tot arreu.
La recollida de materials etnològics i la seua difusió ha representat una constant, palesa en una bona part de la dotzena de llibres i dels nombrosos articles dels que és autor o coautor. Sovint s’ha incorporat en diferent grau, en obres de caràcter geogràfic o geohistòric, la visió des de l’etnologia. Són disciplines, enfocaments, que es combinen molt a àmbits del seu interés com el paisatge i la seua evolució, la gestió del territori al llarg del temps, les formes de vida associades.
En l’actualitat Carles centra la seua activitat com a investigador i divulgador en diverses línies de treball. Així desenvolupa alguns projectes de carácter integral a les comarques de la conca mitjana del Túria, un estudi sobre la gestió del territori al llarg del temps a un municipi d’eixa àrea o forma part de l’equip multidisciplinar que realitza una anàlisi en profunditat sobre un llogaret de la Serranía. En paral.lel. treballa en dos publicacions sobre qüestions lligades a la gestió tradicional del territori i les seues formes de vida a la Vega de València, a l’Horta, un área on es troben les seues arrels.
Per a l’autor rebre el passat 2021 el premi Bernat Capó d’Investigació i Difusió de la Cultura Popular Valenciana va representar un gran honor alhora que un moment rellevant de la seua carrera com a investigador i divulgador en la matèria. Això a banda del plaer com a lector de Bernat Capó, inspirador de molts recurreguts per la Muntanya, per uns paisatges, pobles i gent que aquell tant s’estimava. El guardó va representar un fet encoratjador per a qui des de l’adolescència ha estat vinculat a la cultura popular tradicional valenciana. Ha suposat un notable estímul per continuar treballant amb dedicació i esforç en l’estudi i difusió de la societat i la cultura tradicional i especialment la valenciana.
L’obra des del punt de vista de l’autor.
Al llarg del temps i especialment entre el segle XVIII i mitjans del XX l’hàbitat de caràcter temporal vinculat a la gestió del territori valencià ha format part del nostre paisatge i de la vida d’una part substancial de la població. La vinculació entre la denominada societat tradicional amb la gestió agrària i forestal, en menor grau també amb altres aprofitaments, va manifestar-se entre altres aspectes en la difusió de l’hàbitat dispers permanent o de caràcter temporal. Al mateix temps va marcar el cicle vital, el ritme de la vida, d’una part relevant de la població valenciana.
La presència o les petjades d’eixe model de poblament i de les formes de vida associades encara són ben evidents a l’actualitat, tot i els canvis accelerats experimentats a les darreres dècades. Qualsevol persona que recòrrega les nostres terres pot trobar les mostres d’una pasada forma de viure i la seua empenta sobre el territori.
Tot i eixa relevància, la vida a les vivendes temporals, la cultura i el patrimoni vinculat, són encara insuficientment coneguts. A hores d’ara disposem d’un coneixement prou extens d’allò relacionat amb l’habitat dispers de caràcter permanent, com al cas de la masia, que ha estat molt estudiada, mentre pel que fa al temporal és escàs i sovint molt centrat en municipis i árees molt concretes.
És per això que hem intentat fer una aproximació a este model de vida i a tot allò associat al mateix al territori valencià, un acostament de caràcter general, a partir de la informació disponible pel conjunt territorial. Així, aspectes com la justificació de la seua existència, la seua distribució territorial, l’origen i l’evolució en el temps, els principals trets identificatius, etc., representen una primera aportació de l’estudi. S’ha analitzat breument l’arquitectura associada, el cicle anual de la seua utilitzacio i algunes característiques de la vida a les casetes i cases d,ús temporal, sobre la base d’un conjunt de trets generalitzables a tot el nostre territori.
Per tal d’apropar l’anàlisi generalista s’ha escollit tres àrees valencianes concretes, amb models específics de gestió territorial a un periode històric i d’hàbitat associats, per aprofitar-los com a mostra. S’ha triat tres, podrien ser més, i eixes entre altres tants models interessants, per no ressultar massa dens. Ha justificar la sel.lecció la notable diferenciació en la caracterització de cadascuna d’elles.
Més enllà del component físic, de les construccions, al llarg de les pàgines de l’estudi hem volgut apropar-nos a les circumstàncies i a la vida quotidiana d’unes persones que han habitat i en ocassions encara habiten les nostres terres. Ha estat un acostament a unes condicions de vida dures, sovint duríssimes des de la nostra perspectiva actual. Per altra banda hem pretés mostrar l’adaptació a un medi natural, a una societat concreta i a unes desiguals condicions locals mitjançant l’aprofitament intensiu dels recursos que els oferia l’entorn. És cert que representen unes formes de vida del passat tot i que alhora poden inspirar a una adaptació tan necessària en el context d’una societat com l’actual en transformació.
Per realitzar eixe acostament hem emprat un extens conjunt de fonts bibliográfiques, amb abundants cites literals incorporades directament al texte per allò de no perdre matissos a la informació. També s’ha emprat informació procedent d’anys d’entrevistes i contactes amb antics pobladors a eixos habitatges ocupats temporalment. És per això que volem finalitzar amb un record a la memòria de tantes persones que han col.laborat aportant una informació sense la qual no hagués estat possible esta publicació.
Carles Rodrigo Alfonso
Vos anem a contar un secret: a la Biblioteca de L’ETNO estem encantadíssims amb este llibre perquè Carles Rodrigo és un dels nostres usuaris més fidels i compromesos.
Vos esperem a la presentació, no falteu!
