Ens agradaria pensar que ara mateix estàs assegut i relaxat a la sala de descans de l’exposició permanent de L’ETNO i que tens davant de tu el mural de rondalla en llauna. Si has arribat fins ací és que has fet click sobre el QR perquè estàs intrigat amb este mural. O potser no, en este cas ja tardes en vindre a L’ETNO i buscar la butaca groga de descans i ja voràs. Tot un repte!
Doncs, no res, estira les cames i llig este relat en el que et contarem qui és eixe iaio que alça el ditet que va en ulleres de sol i gorra de raper, i et contarem qui és la Nena Wapa Wapa i les mans anònimes que construiren este mural en el mes de novembre de 2021.
Començarem amb el iaio. Este home gran amb el dit alçat és la imatge de la Jornada sobre Etnopoètica i Narració Oral, Som Rondalla. Ell és el que sempre ens avisa que arriba la jornada que posa en contacte els professionals de diferents disciplines interessats en l’estudi i la divulgació de l’etnopoètica, de la recopilació, i la difusió de la rondallística i de la narració oral.
En 2021 li vam afegir unes ulleres de sol, un collar i una gorra perquè ens ajudara a parlar amb un altre llenguatge ja que dedicàrem el Som Rondalla a les llegendes urbanes i altres gèneres etnopoètics actuals. Els mems, el grafitti i el rap prengueren protagonisme per a parlar de com les diferents manifestacions artístiques verbals expliquen el món en què vivim en l’actualitat. I ens ho passarem rebé en una jornada molt activa i participativa!
Un dels protagonistes del dia va ser l’art urbà i per a parlar-ne convidàrem La Nena Wapa Wapa. Ella és la responsable de l’escala d’entrada a la nostra exposició permanent amb un mural que explica molt bé que No és fàcil ser valencià o valenciana. La Nena va participar a la taula d’experiències amb Pau Pikonenko i Tesa i de vesprada va fer un taller de grafitti: “Rondalla en llauna”
En este taller les persones participants havien d’explicar una xicoteta història o parlar d’un concepte a través de la realització d’una imatge en una paret amb ajuda d’esprais i plantilles que reproduien objectes i elements populars valencians.
Es va unir la imatge i l’oralitat per a comunicar a través de l’art urbà i ara eixe mural col·laboratiu penja de la paret de la sala de descans de la nostra exposició permanent.
Aquell dia, La Nena Wapa Wapa va gravar les històries narrades pels seus protagonistes i que expliquen cada fragment d’este mural. En este article vos volem transcriure els seus pensaments.
«La nostra riquesa personal són les paraules, el nostre propi lèxic amb el que narrem les nostres vivències, d’ahí la ploma. És necessària la narració, la paraula, per salvar de l’oblit els moments dolorosos i els moments alegres o de joia. La paraula és la nostra llar, que és la barraca, el nostre present i el nostre futur»
Cristina
«Me apetecía un poco que plasmara estos años que hemos vivido… esta es muy obvia, la del COVID, el demonio. Un poco nos ha roto a todos en mil pedazos, y nos ha enseñado que la historia no está escrita y que de repente todas nuestras vidas han saltado y nos hemos tenido que recomponer. Todo este bagaje lo tenemos que recomponer para aprender contando lo que hemos vivido»
Laura
«Como trabajo en este museo, lo que quiero es reivindicar un poco la función que cumplimos los museos y la cultura con una serie de símbolos: la sota de oros representa, por supuesto, el tesoro que es nuestro patrimonio ejemplificado en la paella (…) Y lo que hacemos en el museo, representado por la cesta, que es recoger todo ese patrimonio y nuestra función con todo lo que hacemos es darle aire, darle difusión, y bueno, con ello hacemos fiesta y celebración y esto lo simboliza la uva que es el símbolo por excelencia griego de la fiesta (…) Lo he pillado un poco por los pelos pero me gusta la construcción que he realizado»
Tono
«El meu periple comença per les arrels. El meu avi patern vivia a l’horta que conrreava i per això m’agrada viure en espais verds, lluminosos i diàfans i he triat la cistella perquè simbolitza la collita o els fruits que arreplegues amb la cultura de l’esforç que m’han inculcat i al viure en un espai natural està ple de qualitat de vida. Després he escollit la ploma perquè des de menuda m’ha encisat llegir i la lectura, i ara sóc professora i lluite per fomentar la lectura perquè obri la ment i ho fa tot possible. Per acabar em quede amb la imatge de la iaia perquè m’encanta que me conten rondalles i les històries que em contaven els meus majors (..) entre ells destacaria el meu iaio matern que va viure a França i era molt obert i quan caminàvem pel carrer mirava amb ulls nous les pintades del carrer i em deia: – Nena, això també és art. Crec que va influir per a que estudiara història de l’art, per a que m’agrade l’art urbà i que hui estiga en este taller»
Clara
«Me he inventado un cuento. Había una vez una abuela que se fue al mercado y metió en su canasto la compra, por el camino de vuelta se encontró un lobo que le pidió algo de comer. La abuela le dio chorizos y morcillas y en un pis pas los devoró. A cambio el lobo le dio un pelo y le dijo que si tenía algún problema con ese pelo lo podría convocar. Siguió camino a su casa y se encontró con un murciélago que estaba colgado y muy decaído. El murciélago también le pidió comida y la abuela le dio unas uvas, a cambio le dio unas de sus uñas para que lo convocara si tenía algún problema. Cuando llegó a casa le esperaba, nada más y nada menos, que un demonio que la amenazó con devorarla, en ese momento sacó el pelo y la uña y convocó al lobo y al murciélago que echaron de la casa al demonio. La abuela como agradecimiento preparó una paella para todos»
Celia
«Es un homenaje a mi abuela que le llamaban la sota, no sé si porque era guapa o porque era fea, pero era una mujer decidida que estaba callada por la época en la que le tocó vivir. Tenía mucho miedo al demonio y una de sus manias era ver unas tijeras abiertas, nunca podían estarlo porque se podía llamar así al demonio. Era una mujer de campo y vivía en una casa cubierta de parras»
Sergio
De la unió de totes les històries ha nascut este mural d’art urbà. Si encara estàs cansat i vols continuar amb un poc més de relax, et convidem a vore tot allò que va passar aquell dia de novembre de 2021 a L’ETNO, tot allò que parlàrem i tot allò que férem. Tu continua relaxat i dona-li al play.
