Agendeu! Dijous, 2 de febrer, a les 18:30 hores a L’ETNO.
Estrenem les presentacions de l’any 2023 amb un llibre molt especial: «La Filà de Dionisi : sociabilitat, diversió i transgressió en la festa de moros i cristians» d’Albert Alcaraz. El darrer número de la col·lecció Temes d’Etnografia Valenciana de L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia.
La Festa dels Moros i Cristians de la mà d’un dels majors coneixedors, Albert Alcaraz, el qual estarà acompanyat durant la presentació per Gil Manuel Hernández. T’ho vas a perdre?
Albert Alcaraz Santonja (Bocairent, 1970), de formació Sociòleg (Universitat d’Alacant) i Documentalista (Universitat Oberta de Catalunya), va començar a interessar-se per l’estudi de la festa quan cursava els seus estudis de doctorat allà pel 1995 al Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València. De la mà dels professors Damià Mollà, Antonio Ariño i Gil-Manuel Hernàndez que li van transmetre les ganes per investigar tant important manifestació social. Prompte li vingué l’oportunitat d’aplicar aquell primer aprenentatge de manera professional, i de seguir aprenent: una beca concedida per l’Institut d’Estudis Locals de la Diputació de València li permeté entrar a treballar en el Museu d’Etnologia de la Diputació de València. Fou en 1997, i la feina a realitzar un inventari general de festes valencianes que va realitzar en companyia de Sergi Gómez i Soler i que es va materialitzar en una base de dades formada per vora quatre mil registres que va ser la base sobre la que posteriorment, entre 1999 i 2002, es va elaborar el Calendari de Festes de la Comunitat Valenciana, obra dirigida per Antonio Ariño i Vicent Salavert, editada en quatre volums per la Fundació Bancaixa, i en la que va participar com autor de diversos capítols.
D’allí va passar al Museu Valencià de la Festa d’Algemesí, on entre els anys 2000 i 2003, va participar en el seu disseny expositiu i posada en marxa. Fins que definitivament, s’assentà professionalment a la Vila Joiosa, on des de 2004 treballa com a tècnic d’arxiu. Fruït d’aquells anys a la ciutat de la Ribera Alta, fou la publicació l’any 2004 del llibre Un Mon de Muixerangues, on a partir del ball algemesinenc es fa una mena de recorregut per les distintes danses plàstiques i figures acrobàtiques del món. A aquest treball li seguirà un any després el llibre Moros i Cristians. Una festa, que resultà guanyador del VII Premi Bernat de Cultura Popular. Investigacions centrades en la festa que no deixà de publicar en forma d’articles i capítols de llibres fins l’actualitat en que ha vist la llum el seu darrer treball científic, La Filà de Dionisi. Sociabilitat, diversió i transgressió en la festa de moros i cristians, resultat de la seua tesi doctoral, que sota la direcció de Gabino Ponce, va ser defensada amb èxit a la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat d’Alacant en 2019. Llista a la que suma en els dos darrers anys tres llibres més centrats en la Vila Joiosa i la comarca de la Marina Baixa, fruït de la col·laboració amb l’humorista gràfic José Malagón, Des de la Rotonda de Washington, passeig erràtic i atemporal pel casc urbà i terme de la Vila Joiosa, El encanto de Babel. De las geografías e historias de Benidorm, i D’al·lonites i vilers. Retalls de joiosa història. I a la que afegeix una intensa trajectòria festera morocristiana, amb prop de quaranta anys de fester a la Vila Joiosa, repartits principalment entre les companyies de Catalans, de la que fou capità l’any 2003, i Pescadors, on ix en l’actualitat. A més d’ocupar entre els anys 2007 i 2011 el càrrec de secretari de l’Associació Santa Marta, entitat encarregada de les seues festes de moros i cristians.
«La Filà de Dionisi : sociabilitat, diversió i transgressió en la festa de moros i cristians»
Si hi ha una festa amplament estudiada al llarg del darrer segle, eixa es sens dubte la dels moros i cristians. Quatre congressos nacionals, dos internacionals, centenars de llibres, milers d’articles i un bon grapat d’encontres, seminaris i col·loquis informals, són una prova evident de l’interès existent per conèixer tot allò relacionat amb el seu origen, història, evolució, formes i elements. Tanmateix, encara queda molt per dir, especialment en allò referit a l’aspecte lúdic, una qüestió poc tractada en tots aquests anys d’investigació de la festa. I és d’això del que va aquest treball, d’aquella vessant lúdica de la festa, que articulada al voltant de l’acció transgressora, el gust per l’espectacle i la pràctica de la sociabilitat, ha possibilitat la seua permanència al llarg dels segles així com la seua evolució cap al model definit com modern, aquell que des de mitjans del segle XIX, a partir de l’acte de l’entrada i l’estructuració del col·lectiu fester en filaes i comparses, va anar configurant-se a Alcoi i bona part de les poblacions del seu entorn, així com la seua espectacular expansió més enllà d’este nucli originari a partir de les dècades de 1960 i 1970. Una raó que vol anar més enllà de la mera justificació i que pretén convertir-se en una ferma defensa de la diversió en la celebració com a contrapunt necessari a la pròpia funció representativa de la festa. Com una crida a la Filà de Dionisi, per a que any rere any seguisca formant esquadra en la festa.
Parlàrem de tot aço i més!
