LOZANO-SESER, Jovi.D’Ondara a Broadway : l’excepcionalitat de Trini Reyes.La Pobla Llarga : Edicions 96, D.L. 2013. (L’entorn)(Ondara, personatges i fets ; 2)
El podeu trobar a la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia amb la signatura: BETNO 7912
Dimecres passat vos presentàvem el llibre Fent les amèriques (Ondara, 1912-1920) : l’emigració a Amèrica del Nord a principis del segle XX de Vicent Ortuño. Vos contàvem que l’havíem incorporat a la col·lecció bibliogràfica de la Biblioteca per documentar la propera exposició de producció pròpia que tractarà la relació dels valencians amb Estats Units. Hui vos presentem un altre llibre que ajudarà a documentar un poc més este projecte. Este títol parla de la història personal d’una filla d’Ondara, anomenada Josefa Terentí Seguí, que va emigrar amb els seus pares al país de les barres i estels i es va convertir en Trini Reyes, una estrela en Broadway.
Com sempre començarem pel principi, presentant-vos a l’autor del llibre…
Jovi Lozano-Seser (Ondara, 1979) és periodista i escriptor. Llicenciat en Comunicació Audiovisual, està especialitzat en l’ús de la llengua als mitjans de comunicació i d’expressió cultural. La seua producció literària, iniciada a la dècada dels noranta, està centrada en el gènere de narrativa curta tal com demostren els nombrosos guardons rebuts durant aquest període, d’entre els quals destaquen el Premi Josep Pla de Narrativa Curta de Palafrugell (1996) o el Premi als Jocs Florals de Torroja del Priorat (1997).
Ja més recentment, durant 2009, rebé altres distincions com el Premi Felipe Ramis de La Vila Joiosa –amb el conte Una vida en l’hora de Marwan Chamut– o el XIV Premi Ifach de Narrativa de Calp –amb la novel·la breu Esbós per a una improbable novel·la històrica-, ambdues incloses al volum Sis Contes i una novel·la incerta (Edicions 96, 2010). Durant 2010, entre d’altres reconeixements literaris, fou guardonat amb el Premi de Narrativa Soler i Estruch de Castelló de la Ribera amb el recull de contes Efectes Secundaris (Edicions del Bullent, 2011).
El 2012 fou distingit amb el Premi Ciutat de València per l’obra Últimes Existències, editada l’editorial Bromera. En aquest mateix any, l’autor fou adaptat al cinema amb l’obra Chanel nº 5 dirigida pel director Aarón García Sampedro, basada en el seu conte Rossa! (Premi de Narrativa d’El Puig de 2011).
Des d’abril de 2012, l’autor manté el bloc Calcetins Desparellats. A més, l’abril de 2013 la companyia de teatre L’Oracle de l’Est estrenà l’obra Habitatge, el primer muntatge dramàtic que composa l’autor.
Actualment, Lozano-Seser exerceix el periodisme cultural en la seua tasca com a responsable de comunicació i gestor cultural a la MACMA -Mancomunitat Cultural de la MarinaAlta-.
Ací teniu la presentació del llibre…
“Com naix una estrella? És el destí, el que la basteix? És la genètica, allò que la conforma? O no són les grans estrelles del món de l’espectacle, per ventura, una conjunció d’atzar i qualitats personals? Un miracle espontani, d’aquells beneïts per una estranya força que concita alhora el millor i el més enigmàtic de nosaltres. Per entendre la vida i també la carrera professional de la protagonista d’aquesta història, no podem ignorar aquests trets, als quals hem de sumar la tenacitat, la il·lusió i el talent d’aquells que saben amb exactitud quins són els seus reptes vitals i com superar-los amb èxit…”
Aquest és l’arranc del meu darrer llibre i alhora la suma d’interrogants que em motivaren a escriure’l. Una biografia captivadora, la de Trini Reyes, nom artístic d’una encara més captivadora Josefa Terentí Seguí: l’estrella de la dansa que va sacsejar l’escena de Broadway pels volts dels anys quaranta i cinquanta i que tants anys després em va permetre accedir als seus records per tal de desxifrar-ne la vàlua, el glamour intacte. De Trini Reyes sols conservava el comentari boirós de ma mare i de molts altres veïns i veïnes del meu poble respecte a la fama d’una artista d’origen ondarenc que triomfà a l’Amèrica. No hi havia documents accessibles, ni tan sols existents. El llegat de Trini Reyes pervivia en la memòria col·lectiva per mitjà de records, d’anècdotes, que calia anar pedaçant per tal de reconstruir la llegenda. El motlle ideal ha estat la col·lecció Personatges i fets d’Ondara, publicada per Edicions 96 i dissenyada per Vicent Ortuño Ginestar, el qual em conduí fins a Trini (retirada a Benidorm des de fa més de quaranta anys) per tal de compartir amb la protagonista del relat totes aquelles vivències que el fan versemblant i que, al remat, li donen vida. Un treball que no s’entendria sense el seu company de col·lecció Fent les Amèriques (Ondara, 1912-1920), d’Ortuño Ginestar, matriu temàtica on podem encabir la trajectòria de Trini Reyes; una excepcionalitat dins la grisor i dificultats que suposà el tràngol d’abastar el nou continent. Una vida amb castanyoles i lluentons per tal de dignificar la complexitat i riscos d’un dels moviments migratoris més interessants del segle XX.
Ben mirat, si l’objectiu inicial de la publicació era donar a conéixer la importància d’un mite local, la finalitat s’ha vist superada amb escreix per la gran repercussió assolida més enllà de l’àmbit ondarenc i comarcal. Una fita que demostra que res no pot ser universal si no és prèviament local. La reivindicació d’aquestes fenomenologies locals esdevé, per tant, un dels camins més adients per traçar la nostra identitat com a poble o, si més no, país. I el nostre país l’habiten persones com Trini Reyes/Josefa Terentí Seguí.
Moltíssimes gràcies a Jovi Lozano-Seser per dedicar temps per preparar esta presentació en l’Etnobloc i ser tan ràpid en acceptar la nostra proposta. Als lectors, si vos interessa la vida de Trini Reyes o el que és el mateix de Josefa Terentí Seguí, este llibre vos espera en la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia.
Vos esperem!
