La Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia està immersa en un procés molt laboriós alhora que molt emocionant, l’organització de tot el fons documental de la Roberia Casa Insa.
No vos anem a contar totes les passes que hem de fer per poder organitzar la informació d’un fons privat com este, i així poder oferir-lo a la consulta dels investigadors, però sí que anem a mostrar-vos curiositats i informacions que este fons ens pot aportar. Intentarem cridar la vostra atenció per què comproveu com d’important és este arxiu per conéixer la indumentària festiva i teatral, així com el funcionament d’un comerç tradicional valencià que ha estat obert des de meitat del segle XIX, fins la dècada dels 90 del segle XX. Quan finalitzem tota la tasca publicarem la descripció del fons segons la norma ISAD (G) com hem fet amb altres arxius personals.
I com ens trobem en vespres del diumenge de carnestoltes i estem classificant i descrivint la sèrie de llibres de lloguer (4.11.1.4.) hem trobat el llibre on s’arrepleguen els lloguers de disfresses que va fer la Roberia Casa Insa pel carnestoltes de l’any 1914, ara fa 100 anys.
4.11.1.4. AETNO CA. 283.4
Sis llibres estan dedicats en exclusiva al lloguer de disfresses i màscares de carnestoltes, en altres casos este lloguer està inclòs en d’altres de festes o teatre.
Hui volem mostrar-vos la primera pàgina del llibre que agrupa el lloguer de carnestoltes entre els anys 1914 i 1921(AETNO CA. 283.4).
En l’encapçalament de l’any s’especifica el dia que va caure el carnestoltes, el 22 de febrer. Cada entrada del registre inclou el nom, cognoms, adreça, peces o disfressa sencera que es lloga i el seu preu, i cadascun dels registres s’agrupa en el dia o part del dia específic al qual es va fer el contracte. “Jueves gordo”, dissabte, el vespre de carnaval, dia 1er., nit 1ra., dia 2on, nit 2na, dia 3er i nit 3ra.
Després de repassar els registres podem afirmar que la disfressa més sol·licitada va ser la de diable o dimoni, seguides d’altres com soldat, llaurador i llauradora, japonés, torero, pallasso, arlequí, Dominó i Pierrot. També es lloguen peces soltes entre les que destaquen principalment el “Manteo” i el “tricornio”.
Tots són lloguers a particulars de la ciutat de València i moltes d’estes disfresses són per a xiquets. Interessant veritat? De què aneu a disfressar-vos vosaltres en 2014?
Si voleu saber-ne més d’este fons documental podeu consultar des d’este enllaç el número 5 de la Revista Valenciana d’Etnologia on trobareu dos articles molt interessants a partir de la pàgina 167 “Les festes vestides : el paper de la Casa Insa en les tradicions valencianes” i “La Roberia Casa Insa”
