Freyre, Gilberto. Casa grande y senzala. La formación de la família brasileña en un régimen de economia patriarcal. 2010
Publicat originàriament en 1933, s’edita per primera vegada a Espanya al 2010 (encara que no és la primera vegada que ho fa en llengua castellana) “Casa grande y senzala. La formación de la família brasileña en un régimen de economia patriarcal”.
Com escriu el prologuista d’aquesta edició Ramón Villares: “Casa grande y senzala és el més gran dels llibres brasilers i el més brasiler dels assajos que podem escriure. Crec que podríem passar sense qualsevol dels nostres assajos i novel·les, fins i tot si foren el millor que s’ha escrit a Brasil, però no passaríem sense [ell], sense deixar de ser nosaltres. Gilberto Freyre, en una certa forma, va establir o almenys va reflectir el Brasil en termes culturals, com Cervantes a Espanya, Camões a Portugal, Tolstoi a Rússia, Sartre a França. És cert que va haver-hi en el nostre cas, com en altres, alguns gestos més, uns abans ahir, l’Aleijadinho, entre altres, altres, després hui, Brasília, d’Oscar Niemeyer, però sens dubte entre ells està el de Gilberto. Casa grande i senzala és un gran èxit de la cultura brasilera, com s’ha vist des dels primers dies”.
Gilberto de Mello Freyre (Recife, 15 de març de 1900 – Recife, 18 de juliol de 1987) va ser un sociòleg, antropòleg i escriptor brasiler. Va realitzar estudis superiors en la Universitat de Columbia als Estats Units on va conéixer Franz Boas, la seua principal referència intel·lectual.
És un dels sociòlegs més importants d’Amèrica i el més destacat de Brasil, on ha influït en nombrosos terrenys d’estudi. El seu primer i més important llibre és el que hui ressenyem. Està dividit en cinc capítols: 1) característiques de la colonització portuguesa; 2) l’indígena en la formació de la família brasilera; 3) el colonitzador portugués; 4 i 5) l’esclau negre en la vida sexual i la família del brasiler. Les cases-grans van organitzar la vida brasilera colonial, i es contraposaven a les senzalas, vivendes molt humils dels esclaus. Això li servix com a referència simbòlica per a descriure les relacions socials en un gran treball interpretatiu.
Estem davant d’un llibre que recorda inevitablement a les obres d’un altre dels grans antropòlegs llatinoamericans com va ser el cubà Fernando Ortiz (1881-1969), en especial el clàssic “Contrapunteo cubano del tabaco i del azúcar” (1940) del que hi ha una edició espanyola recent en el segell Càtedra, a pesar de les seues orientacions antropològiques ben distintes (el particularisme històric boasià en el cas de Freyre i el funcionalisme malinowskià en el d’Ortiz). Estem davant d’un clàssic viu de la investigació social en Llatinoamèrica que es vincula a altres inoblidables estudis sobre els quals s’alça qualsevol possible comprensió de la realitat del subcontinent com “El ingenio” de Manuel Moreno Fraginals (editorial Crítica). En definitiva, un llibre dels què es recorden.
En la Biblioteca-Centre de Documentació del Museu Valencià d’Etnologia, trobareu l’edició crítica d’este llibre, ací teniu la referència bibliogràfica:
FREYRE, Gilberto. Casa-grande y senzala : ediçao crítica. Nanterre: ALLCA XX, 2002. (Archivos; 55).
L’acabem d’ngressar a la nostra col·lecció però encara no estan fets els treballs de descripció, molt prompte estarà a la vostra disposició al nostre catàleg i vos indicarem en este espai la seua signatura, això no vol dir que no pogueu vindre a consultar-lo, estarem encantats d’atendre-vos i facilitar-vos l’exemplar.
