No penseu que anem a dedicar-nos a fer embarbussaments, res d’això. Vos anem a presentar un document de la nostra col·lecció d’efímera que amaga un secret.
Qualsevol document pot tindre moltes lectures i més quan té imatge gràfica. Un bibliotecari es fixarà en unes característiques per poder descriure’l físicament i poder classificar-lo, un investigador tindrà en les seues mans una font d’informació pel seu treball, un conservador li traurà profit per contextualitzar un espai museogràfic, el dissenyador s’inspirarà en el seu grafisme per fer els seus dissenys… però que passa quan un document, més bé el seu suport, ha estat reutilitzat d’altra manera per complir una altra finalitat? En eixe cas hi ha coses que no es veuen a simple vista però que algú que mira amb altres ulls troba. Açò mateix és el que ens ha passat!
El que es veu…
El que es veu en principi és la publicitat d’Anis Afrodita de la Destilería de Licores Francisco Baixauli de Benetússer. Una de tantes industries dedicades a destileria i a l’alcohol que se situaven al Camí Real de Madrid. Esta empresa es trobava concretament al carrer Primo de Rivera núm. 2 l’any 1927 tal i com informa Vicente Navarro Soler en Topografia médica de Benetússer.
Este anunci d’Anis Afrodita el protagonitza una rata amb una botella d’anís que ofereix una copa a una xica patinadora a l’estil pin-up. Potser fins i tot que el dibuixant prenguera com a model a l’actriu Doris Day (mireu com se semblen), una icona dels anys 50.
Té unes mides de 35,5 x 25, 5 cm.
Fins ahí és tot el que es veu a simple vista
El que no es veu…
Potser vos ha cridat l’atenció que la imatge està puntejada. En un primer moment potser no li doneu importància i més bé penseu – quina pena dóna que hagen fet malbé una imatge tan bonica -, però heu de mirar més enllà i trobar el que no es veu…
No hem segut els bibliotecaris els que ho hem fet. Al principi vos parlàvem de les diferents mirades per analitzar un document, en esta ocasió ha estat l’ull del dissenyador del Museu Valencià d’Etnologia, Andrés Marín, l’encarregat de vore més enllà i ens ha sorprés amb una interessant entrada en el seu bloc El diente del tiempo parlant d’este document.
Ell ha descobert que estos punts, que realment són forats menuts, tenen un patró i marquen un dibuix. Es tracta del que en castellà es diu “trepa”, una làmina que funciona a mode de plantilla. És una tècnica de dibuix a mig camí entre el calc i l’estergit. El que no es veu és que la funció del document ha canviat, ja no és un anunci, ha perdut la intencionalitat amb la qual es va crear en inici.
Andrés ha esborrat poc a poc l’anunci …
I així ha aparegut l’entramat de punts…
Una vegada han quedat els punts es veu un motiu decoratiu que es repetix en diferents direccions i que tant podia haver servit per brodar una sanefa en la vora d’un vestit, mocador, llençol… o per repujar sobre metall, cuir…
Andrés ho ha transformat en esta realitat acolorida i plena de vida per decorar una paret de l’interior d’una casa…
Vos agrada? Per descobrir altres aplicacions d’este sanefa entreu al Diente del tiempo : la mirada etnológica
El que sembla…
Encara no hem acabat! De segur que esteu convençuts que es tracta d’un cartell publicitari …
Espereu, que no ho és!
El que és…
Ara sí! Es tracta d’un calendari, encara que ha perdut els fulls del calendari que anàvem pegats a la part baixa del cartró. Esta clar que ho podríem haver confós amb un cartell, a primera vista té totes les característiques per no ser altra cosa, però si mires bé el vers del document encara li queden dos proves de la seua funció inicial. En la part baixa del cartó té restes d’una banda de paper que l’unia amb el calendari i en la part superior conserva el filet (de color gris) per penjar-lo de la paret.
Només ens queda tindre els ulls d’aquells que van disfrutar tot un any d’este calendari a la paret del seu establiment. El més segur és que estiguera penjat a un bar (li pega, no?) ben acompanyat d’homes bevent cassalles i palometes!
