RAUSELL ADRIÁN, Francesc Xavier. Indumentària tradicional valenciana II : la construcció del vestit tradicional valencià. [València] : Albert Costa Ramón ; [Algemesí] : Andana, D.L. 2015.
Este llibre el trobareu en les prestatgeries de la nostra sala de consulta a partir del dimecres 16 de desembre amb la signatura: BETNO OR 467/2
El proper 13 de desembre de 2015 es presenta al Museu Valencià d’Etnologia el segon volum d’Indumentària tradicional valenciana. A hores d’ara no queden entrades per assistir a la presentació, però tots i totes esteu convidats a vindre un poc més tard, a l’una del migdia, per gaudir d’una mostra d’indumentària antiga i de balls populars.
Que les entrades estiguen esgotades és conseqüència de l’èxit que va tindre el primer volum, el qual ja vam presentar en l’Etnobloc, i de l’expectació que hi ha per conéixer i llegir el segon número, principalment entre els especialistes en indumentària.
Hem demanat l’autor que ens presente este nou títol i a més a més ens ha enviat unes il·lustratives imatges del contingut de l’obra per poder fer-vos una idea de la qualitat de la publicació i el sumari que podeu consultar des d’ací. Vos deixem amb la presentació.
El primer volum d’Indumentària Tradicional Valenciana ens va introduir en els conceptes bàsics de la indumentària i dels seus ornaments, es va aprofundir en la matèria primera dels teixits i els ornaments, el tint i el color, el comerç i la confecció de la roba. Era imprescindible acostar-se a eixos conceptes abans d’entrar a parlar de l’evolució històrica del propi vestit tradicional valencià i de la seua ritualització icònica que s’ha fet d’ell per part de la societat valenciana.
Aquest segon volum fa referència a l’ús del vestit i permet descobrir el significat de la roba en tot el seu ampli ventall de registres i en les variacions que, al llarg del temps, se n’han fet. També s’entra en qüestions un poc més polèmiques com l’autenticitat de segons quines peces de vestir amb un interrogant al darrere, totes les interpretacions i matisos que sobre la indumentària tradicional valenciana s’han donat per autèntics en els darrers dos-cents anys.
La principal funció de la roba per a la humanitat ha estat protegir-se de les inclemències meteorològiques però amb el temps, tot i que aquesta funció segueix conservant la seua importància, ha restat en un segon pla. La roba ha deixat pas a un concepte d’indumentària amb majors connotacions antropològiques com ara la distinció social, la diferència en el gènere, el pudor, la provocació, les conviccions polítiques, religioses o morals… tot això ens ha col·locat en un espai on la mirada de l’altre és molt important.
“L’expressió de la personalitat a través de la indumentària fou i és un medi d’ostentació i desig de representació, que explica millor que cap altre element l’evolució de les formes, les matèries i les modes en allò que hom pot anomenar la psicologia del vestit”. FLÜGEL, J.C. 1964
En aquest sentit el vestit tradicional valencià ha passat per tots aquests processos de canvi. Un dels més rellevants fou durant les primeres dècades del segle XIX, quan s’adopten amb major força les modes europees i es produeix una pèrdua destacable i continuada ja de fisonomia diferenciadora i característica del poble valencià. Podríem dir que el vestit tradicional valencià havia arribat, fins aquell moment, amb característiques pròpies determinades gràcies a la conjunció de les influències de les diferents modes i aspectes arcaics i fossilitzats en la forma de vestir, amb un gust pels colors clars i lluminosos i uns complements de caràcter preciosista.
A la segona meitat del S. XIX la Renaixença Valenciana tracta de recuperar i revalorar la llengua i la cultura pròpia. En aquest sentit la indumentària no fou diferent, la burgesia valenciana que encapçala aquest moviment comença a cercar als baguls i als armaris la roba tradicional dels seus avantpassats per tal de crear visualment una icona tangible que s’usaria en ocasions especials on el sentiment valencianista es fera present. Serà a la proclamació de la filla de Teodor Llorente com a Regina dels Jocs Florals en 1879 quan aquest model es presente, amb unes característiques pròpies del moment tot cercant una imatge en el segle anterior, lligant emocionalment aquest fet amb la consciència i record d’un passat que com a poble s’havia perdut. A partir d’aquest moment comença la estereotipització del vestit a l’antiga, construint una icona reconeguda universalitzada gràcies a les pintures, entre altres, de Sorolla que atrets per l’estètica colorista i preciosista d’aquests vestits aconsegueix una forta plasticitat a les seues obres que representen sovint la més alta essència d’aquesta imatge construïda.
Este llibre té una edició molt acurada. Conta amb 528 pàgines i 898 imatges d’alta qualitat. Passarà a formar part, junt el volum primer, de les obres de referència de la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia i és per esta raó que la seua signatura és BETNO OR. Per esta particularitat esta publicació la tindreu només en accés lliure per consultar-la en sala i no la podreu traure en préstec.
I ja sabeu, si voleu conéixer més de prop este llibre diumenge vos esperem al Museu Valencià d’Etnologia per gaudir a l’una del migdia de la festa de presentació, tanmateix també podreu trobar informació a la pàgina de facebook del llibre o bé esperar fins la setmana vinent per vindre a consultar-lo directament a la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia. A hores d’ara ens acaba d’arribar, hem de fer encara els treballs de procés tècnic però a partir del dimecres 16 de desembre de segur el tindreu disposat per poder consultar-lo. Vos esperem a tots i a totes!
