Maximilià Thous torna a parlar des del nostre bloc.
Li obrim de nou el nostre espai virtual per parlar d’etnologia valenciana des dels micròfons de la ràdio de 1932.
Els que no llegireu el nostre bloc el mes d’octubre haureu quedat bocabadats pel que acabem de dir. Maximilià Thous?, parlant des d’un bloc?, des dels micròfons de la ràdio? Potser seria perfecte sentir la seua veu amb un podcast però això a hores d’ara és impossible, no conservem cap document sonor en el nostre fons.
La realitat és una altra. La Biblioteca-Centre de Documentació del Museu Valencià d’Etnologia conserva part de l’arxiu personal de l’escriptor i periodista valencià, promotor del Museu d’Etnografia i Folklore als anys 30. Part de la documentació relacionada amb els seus treballs etnològics es troba dipositada en la Biblioteca i entre ella hi ha una carpeta molt interessant que recull les xarrades que va fer en Unión de Radio Valencia al llarg dels anys 1932 i 1933. Els dimecres Thous acudia a la ràdio per parlar als micròfons d’Etnologia i del Museu aprofitant les festes i dates especials que li donaven pas a contar com les vivia la societat tradicional valenciana.
Un poc el que fem nosaltres, aprofitar el calendari per parlar d’etnologia a través dels nostres documents.
Si voleu saber més coses podeu punxar ací i accedir al que vàrem parlar el mes anterior en l’entradaMaximilià Thous ens parla de la Festa de Sant Donís
Este mes l’hem obert amb la Festa de Tots Sants i dels Fidels Difunts. Com vos contàvem en l’entrada anterior, estos dies obrin un pont de comunicació amb la mort i els difunts. Els vius s’apropen als cementeris on descansen els morts i les seues ànimes, les tombes es netegen, es plenen de flors i anem al forn a per ossets de sants que es el que encara conservem de la creència dels menjars que beneficiaven les ànimes del purgatori.
El dia 2 de novembre de 1932, Maximilià Thous va acudir, com cada dimecres, a Unión Radio Valencia per parlar en esta ocasió de “la nit d’ànimes”. La xarrada de Thous no es centra en les tradicions valencianes al voltant de la mort, només al final ens parlarà dels albaets i aprofitarà per demanar testimonis al seu respecte, més bé vol apropar-nos a la materialització que fan els valencians de l’ànima a través de la parla: tindre ànima de gat, deixar l’ànima queta, tindre l’ànima en un fil, no cabre un ànima, tindre ànima de cànter…
Pensem que el millor és que llegiu vosaltres mateixa este viatge en el temps per l’etnologia valenciana ací…
